Acabem de començar l’any i ja portem dues noves víctimes de violència masclista: la Teresa i la Natividad, la seva germana.
Davant les concentracions de rebuig per aquests assassinats, el Govern i les institucions tan sols tenen un discurs: diuen que ja existeix una llei i que és necessari denunciar els agressors per a prevenir aquest tipus de morts.
Tanmateix, els esdeveniments passats desmenteixen les seves hipòcrites declaracions, ja que segons és sabut, la Teresa havia denunciat el seu agressor, que era el seu ex-marit, per maltractament psicològic continuat el mes d’agost de 2013, tot i que uns mesos després aquest home havia estat absolt. Fins i tot, va arribar a tenir una ordre d’allunyament que en el moment de l’assassinat ja no estava activa.
La llei contra la violència de gènere aprovada l’any 2004 demostra que és totalment insuficient per aturar aquestes morts, perquè cada vegada compta amb menys recursos per dur a terme les actuacions i mesures que contempla. La llei es queda en “paper mullat”, no només per les partides destinades a la prevenció i a l’assistència de les víctimes de violència masclista, sinó també per les destinades a combatre la desigualtat entre homes i dones, han estat retallades pel nostre Govern els últims anys a conseqüència de la crisi.
Per això, un cop més, des de Corrent Roig ens solidaritzem amb les famílies de la Teresa i la Natividad, i denunciem la seva mort.
Davant d’aquesta xacra social, les organitzacions obreres i populars no en podem esperar res de l’Estat, sinó que hem de sortir al carrer per denunciar que aquestes morts són conseqüència directa de les retallades socials. Retallades en la prevenció, en l’assistència immediata i en la protecció efectiva que la Teresa i milers de dones a l’any necessiten per escapar de l’infern que estan vivint, per així poder salvar les seves vides.
A més a més, mentre segueixi en peu aquest govern masclista al qual només li interessa pagar el deute perquè banquers i capitalistes continuïn mantenint el seu nivell de vida, les dones treballadores no podem confiar en la seva protecció.
És per això, que a la vegada que ens organitzem per enderrocar-lo, les dones necessitem comptar amb el màxim recolzament social. A cada barri, o en cada centre d’estudi o treball on sapiguem que una dona està sent víctima d’opressió o violència masclista, és necessari organitzar, en la mesura que sigui possible, xarxes d’autodefensa que protegeixin aquestes dones.
