L’11-N ha estat la primera vaga general en 14 anys convocada pel conjunt del sindicalisme. Les treballadores i la joventut hem demostrat que tenim motius i que estem disposats a lluitar. La vaga va tenir un fort seguiment a la indústria, el transport i la logística, i a comunitats com Catalunya, Andalusia i Madrid. A tot l’Estat vam aconseguir que l’11-N no passés desapercebut ni fos un dia de campanya electoral, sinó un dia de lluita per l’habitatge, els salaris i els serveis públics, amb la classe treballadora al capdavant i un ampli suport popular.

Durant tot el matí vam paralitzar l’activitat amb piquets que recorrien les principals carreteres de l’Estat Espanyol i, a la tarda, mentre la pluja queia de manera torrencial en moltes ciutats, enormes mobilitzacions van demostrar que l’11-N va ser un important dia de lluita. Aquesta vaga general ha estat fruit d’un important procés d’autoorganització, des de les acampades fins als comitès de barri.

Mentre el Govern del PSOE-Sumar deia donar suport a la vaga (i fins i tot alguns sectors cridaven a secundar-la), no va dubtar a enviar la Policia Nacional a reprimir els piquets i les manifestacions, deixant al seu pas més de 50 vaguistes detinguts, tres dels quals ja són a presó preventiva.

L’11-N marca el camí a seguir: autoorganització, unitat i lluita

L’11-N va ser una victòria, sens dubte, però cal identificar els encerts i els errors per continuar avançant en l’organització de la lluita. Des de Corrent Roig considerem un gran encert d’aquesta vaga l’impuls de la més àmplia autoorganització de front únic (les acampades i els comitès de vaga als barris), així com la unificació en una sola convocatòria de manifestació.

Alhora, es van posar en evidència els límits que el moviment té per ara: la construcció de la vaga als barris va contrastar amb la dels centres de treball; és a dir, no hi va haver una forta xarxa de comitès de vaga construïts des d’assemblees als centres de treball.

La combinació de la ideologia de la vaga com a dret individual i la força de la burocràcia sindical als comitès d’empresa va provocar que, en la majoria dels centres de treball, no es fessin assemblees per informar i decidir com sumar-se a la vaga, on i com fer els piquets, etc. A la pràctica, molts comitès d’empresa van construir la vaga amb el mètode del «tot pels treballadors, sense els treballadors».

Envoltar de solidaritat les represaliades i les vagues en curs

Cal que mantinguem la defensa dels represaliats de la vaga: companys i companyes que van posar els seus cossos per aconseguir millores per a tot el poble treballador. Per això no podem deixar que caiguin en l’oblit. Cal organitzar la solidaritat participant en la caixa de resistència i en les mobilitzacions, alhora que exigim la seva llibertat immediata sense càrrecs, la dimissió de Marlaska i la dissolució de la UIP.

D’altra banda, els ferroviaris, el metall a Tarragona i Múrcia, les càrnies a Vic, els professors, els sanitaris, els maquinistes… estan en lluita. Hi ha nombrosos conflictes obrers en curs que necessiten tota la nostra solidaritat i, sobretot, necessiten confluir en un gran moviment de la classe treballadora que mostri el múscul que tenim quan ens organitzem i ens unim, seguint així el camí de la vaga general de l’11-N.

I és que, si els nostres companys de classe guanyen en les seves lluites, guanyem tots: els conflictes d’una empresa afecten el conjunt de la classe obrera. Un millor conveni en una empresa crea un precedent perquè un altre lluiti pel seu, i la lluita pels llocs de treball garanteix que les noves generacions accedeixin a l’ocupació i que una altra empresa s’ho pensi dues vegades abans d’aplicar un ERO.

La vaga general, les eleccions generals i l’autoorganització obrera

Ara, just després de la vaga general i en plena campanya, amb tots els partits institucionals i la seva maquinària electoral a ple rendiment, els treballadors i la joventut necessitem mantenir viva la lluita que hem començat. Que la vaga general no sigui el final de res, sinó l’inici d’un fort moviment que aconsegueixi abaixar els lloguers, pujar els salaris i defensar els nostres drets, governi qui governi.

Això no vol dir abstenir-se de la disputa política en joc, com vam explicar en el nostre manifest electoral. És clar que no podem regalar cap vot obrer, juvenil, popular, LGBTI, migrant… al PP i a Vox, que busquen un enduriment del règim i un fort atac als serveis públics. Però aquesta lluita contra l’ultradreta s’ha de fer sense el mínim suport polític a l’alternativa del PSOE-FA. Portem vuit anys d’un govern que es diu d’esquerres, i les promeses electorals han caigut en sac foradat; les candidatures del canvi van mostrar el carreró sense sortida que suposa tenir alguna il·lusió en unes institucions que ni són ni estan al servei de la classe treballadora i el poble pobre.

Perquè recursos i solucions n’hi ha, però exigeixen enfrontar-se als rics, empresaris i banquers, que obtenen beneficis rècord any rere any mentre els treballadors i el poble ens empobrim, començant per l’expropiació sense indemnització de les empreses estratègiques. La realitat és que cap dels partits del Parlament no hi està disposat; per això, allò veritablement determinant per aconseguir millores a les nostres vides és seguir el camí iniciat l’11-N: el de l’organització i mobilització de la classe treballadora i la joventut. No ens cansarem de dir que «no hi ha canvi social sense lluita obrera».

Per això, et convidem a conèixer Corrent Roig i, amb nosaltres, a enfortir el moviment obrer i juvenil, els espais de front únic i les institucions obreres i populars fins a aconseguir un govern dels treballadors i el poble.


També en aquest número


ACCIÓ

LLIBERTAT I ABSOLUCIÓ IMMEDIATES VAGUISTES PRESES!

No podem permetre que l’empresonament de les 4 vaguistes quedi impune i sense resposta, això seria un fatídic precedent per a la lluita! Les companyes vaguistes necessiten sentir que no estan soles i que farem tot el que sigui a la nostra mà per a aconseguir la seva llibertat i la seva absolució.

Participa a les mobilitzacions per a exigir la seva llibertat immediata i fes una aportació a la caixa de resistència.

SUMA’T A LES BRIGADES CONTRA LA ULTRADRETA

Corrent Roig dedicarem esforços durant aquesta campanya electoral a organitzar brigades contra la ultradreta per a disputar els vots que vagin per al PP i VOX, explicant el perill que suposaria per a la classe treballadora, la joventut i els sectors oprimits un govern d’aquest tipus alhora que denunciem a l’anomenat bloc “progressista” (PSOE i els seus socis). I tot això per a discutir pacientment que l’alternativa que els/les treballadors/es necessitem avui no existeix i que la nostra tasca és precisament construir una força revolucionària, socialista i internacionalista.

Contacta per a participar: 685649274

No pots sumar-te a una brigada? Descarrega i difon el pack de materials!

CALENDARIS PER A L’AUTOFINANÇAMENT

Presentem el calendari de paret per al 2027, un calendari que compta amb les creacions d’artistes revolucionàries i les dates històriques més importants del moviment obrer. Amb la compra d’aquest calendari, ajudes a finançar una organització de i per a la classe obrera i les seves lluites, perquè no depenem ni volem dependre de bancs ni institucions.

L’autofinançament és la nostra millor garantia política.

Previous articleDavant les seves crisis, les seves guerres i les seves retallades, organitzar una resposta de classe i a escala europea