El triomf d’un personatge burgès populista de dreta (amb posicions xenòfobes, racistes i masclistes) i en contra dels aparells de tots dos partits tradicionals, ha provocat un fort impacte als Estats Units i a tot el món i intensos debats sobre el seu significat.
Tots els analistes coincideixen a assenyalar que la votació de Trump es va basar en amplis sectors de votants blancs de les regions rurals, de petits propietaris i especialment, el suport de treballadors blancs empobrits des de fa molts anys, afectats per la desindustrialització, la crisi, els baixos salaris i la precarització laboral o la desocupació. Una caiguda social que no va ser revertida per la “recuperació” econòmica del període d’Obama i la disminució de la desocupació.
En aquest sector va calar el discurs racista, xenòfob i reaccionari de Trump contra els immigrants, els seus atacs al sistema dels “polítics” i les seves falses promeses que és suficient “treballar intensament i seriosament” perquè torni la “grandesa dels Estats Units” i es “recuperi el somni americà”. Aquest discurs populista de dreta li va permetre no solament guanyar als estats tradicionalment republicans sinó també als “pendulars” i en històriques bases d’obrers industrials blancs com Michigan (Detroit). Aquest sector de treballadors va expressar així la seva frustració i la seva brega contra “el sistema”, va trencar amb el partit demòcrata i va girar a la dreta, recolzant electoralment a Trump. És necessari, però, dimensionar el pes real d’aquest procés: tots els votants de Trump representen amb prou feines el 25% de l’electorat real (incloent-hi les bases agràries i mitjanes de l’interior).
Tampoc no es pot explicar que Trump hagi estat elegit si al mateix temps no es considera el desgast electoral del partit demòcrata i la ruptura per esquerra d’una part de la seva base electoral, que no va votar a Hillary ni a Trump. La base d’aquest desgast és la profunda decepció amb els governs d’Obama i les grans expectatives que les masses van dipositar en ell. Obama va governar “per als rics” sense resoldre cap dels problemes més sentits per les masses, va mantenir una política dura repressiva i persecutòria amb els immigrants llatins “il·legals” i va avalar l’ona de violència, repressió i assassinats policials contra els joves negres.
A això se suma que Hillary és una dona clarament de “dretes” (dóna suport incondicional a Israel i als crims del sionisme, va impulsar totes les guerres i invasions de les dues últimes dècades i va recolzar la persecució als immigrants llatins i la repressió als negres) que, a més, no té cap carisma entre les masses. Per contra, genera un fort rebuig.
El deteriorament economicosocial que hem analitzat no només ha provocat moviments cap a la dreta sinó que va generar també un gir de sectors de masses cap a l’esquerra, expressada en l’alta votació de Bernie Sanders en les primàries demòcrates. Més enllà del veritable paper de Sanders, ell es va presentar com alguna cosa “nova”, un “socialista” crític de les conseqüències del capitalisme financer. Així va atreure la simpatia de milions de joves. Alguns analistes consideren fins i tot que era possible que Sanders hagués derrotat a Trump.
Però la candidatura de Hillary va tancar aquesta porta i va portar a la ruptura de molts d’ells amb els demòcrates: segons una enquesta, només la meitat dels joves que van recolzar a Sanders van votar per Hillary. Una altra ruptura important va ser la d’una part de la població i la joventut negra (expressada en el moviment Black Lives Matter) que tampoc la va recolzar. En tots dos casos, es tracta d’àmplies ruptures per esquerra, summament progressives.
La majoria de l’esquerra mundial està mirant solament les eleccions i traient la conclusió que l’elecció de Trump és expressió d’un “gir reaccionari” que viu el món. No coincidim amb aquesta visió. Existeix una polarització creixent que ara s’expressa als Estats Units.
Per portar endavant les seves propostes, Trump ha d’enfrontar dues barreres. La primera és la de lluita de classes. Més enllà de les seves promeses populistes, Trump no té cap altra alternativa que atacar a les masses i als treballadors com un tot, en benefici del capitalisme imperialista. Pot ser que un sector dels treballadors blancs que el van votar l’acompanyi en els seus atacs als llatins i als negres però un altre es pot decebre ràpidament i el suport actual transformar-se en l’oposat.
Els altres sectors (els que no el van votar) ja el veuen com el seu enemic. Per exemple, un dia després de les eleccions, joves activistes de diverses ciutats del país van realitzar nombrosos actes amb milers de persones contra el futur president (quelcom inèdit en la història del país). Són joves que no van votar per Trump ni per Hillary i no se senten representats per cap. Una bestreta del futur?
La segona barrera són els mateixos sectors centrals de la burgesia imperialista que van intentar evitar l’elecció de Trump perquè no el consideren “fiable” i no tenen acord amb les seves propostes. Algunes d’aquestes afecten interessos del cor de l’economia imperialista nord-americana (la burgesia financera i el seu parasitisme). Està disposat Trump a encarar aquest embat? En aquest cas, és inevitable que hi hagin xocs fortíssims.
Altres propostes seves van en contra de la política de “reacció democràtica” que ha estat, des de la dura derrota en la guerra de Vietnam en 1975, centre de la tàctica imperialista al món en les últimes dècades per enfrontar les revolucions i les lluites. Consisteix a defensar els interessos imperialistes combinant i suavitzant el “garrot” amb negociacions, pactes i eleccions. En 2001, Bush va intentar canviar aquesta política amb una altra “guerra contra el terror” (molt més bonapartista i bel·licista) però va ser durament derrotat a l’Iraq i Afganistan i va generar una profunda crisi per a l’imperialisme al món (i també internament). L’impuls a Obama i la seva elecció van representar un intent de resposta a aquesta situació i la intenció de reprendre-la encara més plenament (ara amb l’ajuda del Papa Francisco).
Trump trencarà amb la política d’acords amb els Castro a Cuba, amb les FARC a Colòmbia, amb Iran a l’Orient Mitjà, o amb la política de recolzar-se en eleccions parlamentàries als països semicolonials? Recordem que Bush ja ho va intentar de manera parcial i es va trencar les dents amb les masses al món, i va afectar al mateix règim polític d’Estat Units.
En la seva edició en espanyol, el New York Times (molt lligat a la burgesia financera imperialista), analitzant la situació i algunes propostes de Trump alertava: “El pròxim president electe enfrontarà les exigències d’un país fracturat. Si intenta imposar mesures repressives a alguns grups minoritaris contra els quals va fer campanya, sobretot musulmans i hispans, provocarà una feroç resistència…”.
Els imperialismes europeus també expressen la seva preocupació: el president francès François Hollande (amb una mica d’humor àcid) va declarar: “felicito al nou president dels Estats Units perquè és l’habitual, però no puc ocultar la nostra incertesa”.
És a dir, a més de la mateixa dinàmica de la lluita de classes als Estats Units i al món, l’elecció de Trump mostra una esquerda profunda dins de la burgesia imperialista nord-americana i també mundial. Esquerda a partir de la qual, com deia Lenin, poden colar-se les mobilitzacions i la lluita dels treballadors i les masses.
Per això, amb una dinàmica que està oberta, creiem que si alguna cosa expressen aquestes eleccions, és el desenvolupament dels elements de crisis que viu el règim polític nord-americà. Per a nosaltres, l’elecció de Trump, lluny de tancar aquesta crisi i enfortir-lo, pot augmentar-la.
Com a revolucionaris, ens cal impulsar la lluita contra aquest nou enemic als Estats Units i el món. Com vam veure, als Estats Units, les mobilitzacions ja han començat. Cal evitar les divisions xenofòbes, racistes i masclistes que volen imposar entre els treballadors i unificar totes les lluites i demandes contra el nou govern: la joventut que ja s’està mobilitzant, l’impuls a la lluita pels 15 dòlars de salari per hora, la defensa de la salut i l’educació pública, la lluita pels drets dels immigrants (especialment els llatins) i les reivindicacions de Black Lives Matter contra la repressió i els assassinats policials, i per la defensa dels drets dels negres.
En aquest camí de lluita, és necessari avançar en la construcció d’un partit obrer socialista i revolucionari que expressi els interessos de tots els sectors de la classe treballadora i incorpori la lluita contra totes les opressions.
Al món, amb Trump cau la màscara hipòcrita i “simpàtica” d’Obama (que tanta confusió va causar en les masses). L’imperialisme torna a mostrar el seu veritable i lleig rostre: xenòfob, racista, masclista, explotador i prepotent. Això pot ser una palanca per a la consciència i la lluita antiimperialista a tot el món, tal com va succeir en el període de Bush, en què es reunien multituds per repudiar-lo a cada país que visitava. Omplim el món de manifestacions contra Trump i l’imperialisme!
