Només van transcórrer 24 hores des que es donessin a conèixer els mals resultats electorals dels partits del govern de coalició el passat 28-M fins que Pedro Sánchez va anunciar l’avançament de les eleccions generals per a aquest 23 de juliol.

Aquesta calculada urgència va servir al PSOE de Pedro Sánchez com a cop d’efecte per a evadir l’autocrítica davant la pèrdua de 5 governs autonòmics i més de 400.000 vots a les municipals, a més de reforçar la idea central de la seva campanya electoral i la dels quals volen governar al costat d’ell: el vot “útil” contra la ultradreta.

Per què avança la ultradreta davant “el govern més progressista de la història”?

Si la realitat atengués el relat de “el govern que està canviant el país”, no existiria descontent social. Però la realitat en què vivim la classe treballadora s’imposa al seu discurs, que intenta embellir un panorama social en el qual només li va bé a una minoria privilegiada.

Tot i l’autobombo de ser el govern que ha aconseguit la inflació més baixa d’Europa durant el mes de juny (1’9%) ens trobem amb un recorregut que deixa una inflació acumulada del 11’76% des de juny de 2021, per la qual cosa la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora continuarà vigent, ja que al tancament de 2022 els salaris només van pujar 2’8% de mitjana. A això se suma que la UE exigeix reeditar les regles d’estabilitat pressupostària en 2024. Governi qui governi, haurà d’ajustar el dèficit públic al 3% (inclòs en el vigent Pla d’estabilitat 2022-2025 enviat a Brussel·les) i enfrontar el problema del deute públic, la qual cosa es traduirà en retallades a tot el públic, incloent-hi les pensions.

Davant “la fita” de la Reforma Laboral “progressista” de Yolanda Díaz, ens trobem amb un mercat laboral on la gran majoria de contractes són a temps parcial, deixant sous de misèria. Un mercat laboral on els contractes temporals s’han reconvertit en fixos-discontinus per a falsejar les estadístiques i on a l’indefinit el poden acomiadar igual de barat que amb la reforma de Rajoy.

Mentrestant, el sector de les energètiques ha duplicat els seus guanys respecte al 2022, any en què ja van batre rècords, i la banca va guanyar 5.696 milions d’euros només en el primer trimestre, un 13% més que en el mateix període de 2022

També es vanaglorien d’haver aprovat, ja en l’últim any de mandat, una Llei d’Habitatge, que és un frau total, amb una enorme campanya de propaganda que ni tan sols prohibeix els desnonaments (durant el seu “escut social” es van executar 79.628 i ara hi ha 56.000 procediments oberts). Tampoc resulta esperançadora la promesa electoral de Pedro Sánchez de posar a disposició 50.000 habitatges de la Sareb (“el banc dolent”) per al parc d’habitatge públic. A més de que farien falta 1.400.000 habitatges més per a arribar a la mitjana europea, el que hi ha darrere de l’anunci és que les administracions comprin uns pisos que en el seu moment ja van ser rescatats amb diners públics, mentre regalen sòl públic a l’empreses privades perquè facin negoci construint habitatges “a preus més assequibles”. En contrast amb la infrainversió en habitatge públic, ens trobem que “el govern progressista” va aprovar el major pressupost militar de la història per a aquest mateix any.

Tampoc van complir les seves promeses de derogar la Llei Mordassa o tancar els CIEs…

Llavors, estem davant una “ona reaccionària”?

L’explicació a l’avanç de la ultradreta que donen el PSOE i els aspirants a formar una nova coalició amb ell, és que la gent “s’està tornant cap a la dreta” per ciència infusa, ja que segons ells mateixos, no podrien estar fent-ho millor.

Com venim exposant, hi ha molts motius perquè les capes empobrides de la societat s’allunyin de les “polítiques progressistes”, perquè aquestes perpetuen i aprofundeixen la precarietat de la majoria en favor de la patronal.

Però aquest distanciament no es dona únicament cap a la dreta: aquest 28-M hem comprovat que l’abstenció, el vot blanc i el nul han guanyat entre amplis sectors de la classe obrera més empobrida i precària, que no veuen cap utilitat a votar en aquesta democràcia per a rics, en la qual la suposada esquerra incompleix les seves promeses o fa el contrari quan arriba a les institucions, mentre prossegueix amb falsos discursos. En 104 municipis que coincideixen per tenir els nivells d’atur i pobresa més alts de l’Estat, l’abstenció ha arribat a superar el 50%.

I SUMAR?

SUMAR és el nou paraigua de l’esquerra institucional a l’esquerra del PSOE després del daltabaix de Podemos. El seu projecte no és ni tan sols reconduir les lluites i les mobilitzacions sorgides després del 15-M a la cleda de les institucions, com va fer Podemos. Ara es tracta de canalitzar el descontentament, la por a la dreta i el vot de resignació, per a reeditar un nou govern de coalició amb el PSOE en els marcs del règim monàrquic burgès, perpetuant el bipartidisme al qual Podemos es va sotmetre fins a la seva pròpia anihilació.

Com combatem a la dreta i la ultradreta?

La dreta i ultradreta es consoliden en oposició a una suposada esquerra que perpètua els problemes socials. Sense acabar amb les condicions socials que permeten l’enfortiment de la dreta i ultradreta, aquesta continuarà sent present. Una suposada esquerra que vela pel manteniment de les classes socials i no planteja la ruptura amb un Règim monàrquic hereu del franquisme ni la depuració de la judicatura de jutges franquistes, una esquerra que no dota de recursos a les lleis contra la violència masclista i LGTBIfòbica ni deroga la Llei d’Estrangeria, és una esquerra que sempre donarà oxigen polític a la ultradreta.

L’arma més potent que té la classe treballadora és la seva organització independent, no sols contra la ultradreta, sinó també contra aquells governs que en nom del progressisme, apliquen les polítiques de fam que aviven la flama reaccionària entre les masses que, sense una alternativa socialista real, accepten la falsa sortida del racisme, la LGTBIfòbia, el masclisme i l’espanyolisme contra la resta de nacionalitats de l’Estat. 

És per això que aquest 23-J Corrent Roig cridem al vot nul, vot de protesta. Perquè les mesures que necessitem no les aconseguirem votant cada quatre anys als qui es fan dir progressistes per a acabar fent polítiques de dreta. Hem d’arrencar-les-hi als capitalistes i els seus governs, des dels carrers, els barris i els centres de treball. Aquesta és l’única manera d’enfrontar l’avanç institucional de la dreta i la ultradreta, la seva ofensiva ideològica, l’amenaça i atac als nostres drets democràtics.

Combatem a la dreta, la ultradreta i a tots els governs capitalistes amb un Programa de lluita per:

  • Uns salaris dignes, per la seva actualització obligatòria i automàtica segons l’IPC
  • El combat a la desocupació: reduir la jornada sense reduir el salari.
  • La derogació de les reformes laborals de 2010, 2012 i 2021.
  • La regularització de la població immigrant indocumentada en territori estatal.
  • Una sanitat; educació i pensions 100% públiques.
  • Cap desnonament sense alternativa residencial adequada, per un parc públic de vivenda de lloguer social, expropiant els pisos buits en mans de la Sareb i la banca.
  • Expropiació dels sectors estratègics de l’economia per a una planificació econòmica al servei de les necessitats socials i la sostenibilitat ambiental.
  • Expropiació de la banca i sistema de crèdit estatal per a tal fi.
  • Reforma agrària: expropiar els grans latifundis perquè passin a ser explotats col·lectivament pels treballadors agrícoles, sota criteris de sostenibilitat ambiental
  • Pel dret d’autodeterminació dels pobles! Referèndum vinculant per a poder triar entre monarquia i república! Per una unió lliure de repúbliques socialistes ibèriques!
  • Més recursos per a prevenció, atenció i protecció contra el racisme, el masclisme, la transfòbia i lgtbifòbia
  • No al pagament del deute: no pagarem la seva especulació amb els nostres serveis públics!
  • Mesures d’urgència contra el canvi climàtic! Recursos per a protegir la població de l’efectes immediats de l’escalfament global i reconversió econòmica per i per a la majoria social no a la producció contaminant per al benefici capitalista!
  • Fora la UE i l’Euro! Per una Europa socialista dels i les treballadores i els pobles.