El Col·lectiu LGTBI sortim a defensar els nostres drets i els de tota La classe treballadora
En plena crisi econòmica mundial, que ha afectat milions de treballadors, joves, i encara més a les oprimides, estan tornant a aparèixer els atacs LGTBI-fòbics per part d’alguns governs. Als EUA, Trump té la intenció d’eliminar els tractaments a les persones trans del sistema sanitari públic. I no cal anar-se’n més lluny. En l’Estat Espanyol, mentre Vox, amb l’aval del PP, continua amb el seu discurs d’odi que pretén convertir a les persones LGTBI en ciutadanes de segona, el PSOE fa uns dies publicava la seva posició transmisògina amb la qual acusa les dones trans de robar espais a les dones cis, tirant cap endarrere la proposta de llei estatal per al col·lectiu trans, que podria garantir que no es qüestionés el nostre gènere en iniciar processos de transició.

Aquest mateix partit té també paralitzada la llei estatal LGBTI. Mentrestant, el seu company de coalició Unides Podem, encara no s’ha posicionat fermament contra aquestes declaracions, i està sent incapaç d’actuar contra la transfòbia del PSOE. S’està mostrant com els nostres drets, ni tan sols els més bàsics, no estan assegurats des del Parlament: continuem sent agredides al carrer i a casa, no hi ha recursos públics ni en sanitat ni educació per a donar resposta a les nostres necessitats concretes, continuem sent dels col·lectius més afectats per l’atur i la precarietat. Van cridar a votar a aquest govern “progressista” per a “combatre” a la ultradreta masclista, racista i LGTBI-fòbica, i ara ells no són capaces de fer res per les necessitats del col·lectiu, ni per combatre la transfòbia fins i tot dins de les seves organitzacions.

Però aquest augment públic de discriminació no és casualitat. La greu crisi desencadenada per la COVID-19 obligarà els diferents països a aplicar retallades en serveis públics per a poder continuar pagant el deute extern, alhora que s’envien ajudes milionàries per a salvar a les empreses. En aquesta situació, som la classe treballadora, i sobretot les més oprimides, les que viurem aquestes retallades de primera mà, carregant-nos aquesta crisi sobre la nostra esquena.

Quan hi ha menys per a repartir, som les oprimides treballadores i de classes populars les primeres a quedar-se fora d’aquest repartiment. Un exemple clar que està afectant internacionalment és l’atur i els ERTOs. Si el col·lectiu trans ja érem de les més afectades per quedar-nos fora del mercat laboral, ara ho tenim encara més difícil.
Aquest problema en l’ocupació s’està generalitzant, tenint exemples d’acomiadaments de plantilles senceres i tancaments de fàbriques com les d’Alcoa a Galícia, o Nissan a Catalunya. Aquests tancaments continuen els plans de les potències europees de desmantellament de la indústria de l’estat espanyol, condemnant-nos a tenir una economia completament dependent del turisme, amb un atur superior al 15%, i incapaç de subsistir per si mateixa, ni de garantir la plena ocupació amb condicions dignes de la població. La precarietat d’ahir és l’atur d’avui i serà el desnonament de demà.

El Govern que no destina recursos suficients per a defensar al col·lectiu de les agressions LGBTI-fòbiques o perquè la Sanitat i l’Educació públiques, tinguin la capacitat d’atendre a les persones LGTBI, mentre continua finançant a l’Església Catòlica amb la seva ideologia masclista i homòfoba i la seva transfòbia, és el mateix que es nega a nacionalitzar la
Nissan o Alcoa, condemnant a milers de treballadores i treballadors i a les seves famílies a la desocupació i la misèria. Se’ns imposa a la joventut un futur amb un mercat laboral cada vegada més reduït i precari. Per això hem d’unir-nos a la reivindicació de nacionalització de la Nissan. Per la defensa dels llocs de treball!
El mateix passa amb el greu col·lapse del sistema sanitari públic viscut aquests mesos. No s’han revertit les retallades, no es destinen més recursos i no es confisquen els recursos de la privada mentre la majoria de la població sofreix les conseqüències. Exigir un veritable blindatge de la sanitat pública revertint les retallades i augmentant els recursos és una consigna que tota la classe treballadora, siguem del col·lectiu LGTBI o no, hem de defensar, no sols per a protegir les nostres vides sinó també per a continuar combatent la discriminació que sofrim les més oprimides.

Per això, avui més que mai hem de construir lluites socials que siguin capaces de donar resposta a tots els problemes que enfrontem. La lluita de les migrants i persones racialitzades, la del col·lectiu LGTBI o la de la joventut, és part de la lluita de tota la classe treballadora contra l’opressió i explotació que sofrim en aquest sistema capitalista.
Els greus atacs i retallades que estan venint i que vindran cap a la classe obrera, com l’acomiadament de 23.000 obrers en la Nissan, afecten a tota la societat i les seves victòries són determinants per a garantir els drets i necessitats de la majoria.

Corrent Roig som una organització revolucionària i autofinançada, que estem al servei de les lluites socials i que creiem que la unificació i massificació d’aquestes és l’única via per a aconseguir una sortida per a la majoria de la població afectada per aquesta crisi. Et convidem a construir aquest projecte amb nosaltres, per a lluitar pels drets del col·lectiu LGTBI i pels de tota la classe treballadora, contra els governs que només ho fan per a les grans empreses i bancs.

  1. Exigim al Govern que retiri les declaracions transfòbiques del PSOE. Dret a l’autodeterminació del gènere!
  2. Per una Llei integral dotada de garanties i els recursos necessaris, per a protegir els drets socials i laborals del col·lectiu LGTBI!
  3. Creació d’ocupació pública mitjançant expropiació de sectors estratègics, amb contingent laboral LGBTI. Nacionalització de Nissan i Alcoa!
  4. Reversió ja de les retallades als Serveis públics! Ni un euro més a l’església! No al pagament del deute!
  5. Educació sexual i en valors d’igualtat, obligatòria i curricular!
  6. Fora jutges masclistes i LGTBI-fòbics, del Sistema Judicial! Prou d’impunitat a les agressions cap al col·lectiu!
  7. No a la mercantilització de l’Orgull! Per un orgull de classe i combatiu!