La lluita és l’únic camí!
Fa uns dies les forces parlamentàries, sindicals i patronals que componen el Pacte de Toledo no es posaven d’acord per lligar la pujada de les pensions a l’IPC. Poc després, el Secretari d’Estat per a la Seguretat Social afirmava que fer aquest lligam tindria “efectes perversos”, reculant respecte al compromís inicial d’unir IPC i pensions. Ara el Pacte de Toledo “recomana” al govern que les pensions han de pujar segons l’IPC.
Què ha canviat perquè es doni aquest gir?; doncs que la mobilització es va mantenir aquests dies; el 12 a Madrid, el 17 a Galícia i altres zones de l’Estat, el 22 de nou a Madrid; al País Basc tots els dilluns a Bilbao,… i pel 01/10 convocada una altra mobilització estatal. És clar, la lluita, paga!. Van fer aquesta concessió per desactivar la mobilització, que amenaçava amb augmentar la seva presència social; com va passar amb el PP fa uns mesos quan va haver de recular del seu miserable 0,25%, i al final li va costar el govern. Però és una “recomanació” que mentre no passada a Llei, el Congrés pot deixar les coses com estan.
La lluita contra la privatització continua
El desmantellament del Sistema Públic de Pensions ve dels anys 90, de la constitució del Pacte de Toledo on se separa el finançament de les pensions dels comptes generals de l’estat, creant la famosa “guardiola” i es constitueixen societats de gestió d’aquesta guardiola, on estan les cúpules sindicals de CCOO i UGT i la gran banca. Al mateix temps es fomenten els Plans Privats de Pensions en grans empreses, administració, etc, dels quals també se’n beneficien els grans sindicats; plans afavorits per desgravacions fiscals, de tal manera que serveixen de “paradisos fiscals” dins de l’Estat.
Aquesta política de privatització del SPP té un aval en la UE a través de l’anomenat “producte paneuropeu de pensions individuals”; es busca que la major part del salari brut de tots els treballadors / es europeus (el 60%) es “capitalitzi” com a pensió privada en Bancs i Asseguradores, mentre l’estat cobriria el 40% restant; com una no contributiva actual. D’aquesta manera, vol capitalitzar-se amb l’estalvi dels treballadors / es, amb una injecció de diners dels plans privats del voltant dels 700 mil milions en els propers anys.
Rebutgem el Pacte de Toledo
El Pacte de Toledo és un fracàs (“el sistema va fracassar”) que ens ha portat a aquesta situació, i intentar repetir-ho quan els ingressos de la classe treballadora s’han vist reduïts exponencialment, és escriure “la crònica d’un altre fracàs anunciat”. Fracàs que es manifesta en les pensions actuals on el 60% són, com a molt, de mera subsistència, la bretxa de gènere es manté i les diferències entre les nacions i zones de l’estat són sagnants; les pensions d’una dona gallega, les més baixes de l’estat, no passen dels 600 euros, enfront de la mitjana de 950 euros.
Per trencar aquestes diferències, des de la Coordinadora Estatal en Defensa de les Pensions es va defensar, i es defensa, una pensió mínima de 1084 euros, la derogació de les reformes del 2011 i del 2013, la inclusió de les pensions als Pressupostos generals de l’Estat, com única manera de garantir-les. És clar que aquestes mesures suposen una política oposada pel vèrtex a la del Pacte de Toledo.
La lluita és cosa de tots i totes
La defensa del sistema Públic de Pensions no és solament dels que ja cobren sinó que afecta al conjunt de la classe treballadora, doncs amb la lògica del Pacte de Toledo, comencen a robar l’estalvi des de la primera nòmina , perquè sigui precària. La seva defensa suposa lluitar no solament de l’IPC actual, sinó, i sobretot, de les pensions futures. No està escrit enlloc que no es pugui evitar el seu desmantellament…. Només ho aconseguiran si la passivitat és el que troben davant, l’única batalla que es perd és la que no es dóna!
Davant la política de la UE i del govern de destruir el SPP, els treballadors / es, la joventut treballadora i estudiantil, han de sumar-se a la lluita des dels centres de treball i estudi, participant en les convocatòries de la Coordinadora en Defensa del Sistema Públic de Pensions. Són les teves pensions les que estan en joc!.
1084 euros de pensió mínima
Derogació de les reformes del 2011 i 2013
Jubilació als 65 i prejubilació als 61
Pujada de les pensions lligades a l’IPC
Garantia de pensions als Pressupostos Generals de l’Estat
REBUIG ROTUND AL PACTE DE TOLEDO
