En plena pandèmia, els rics es fan més rics

Quan parlem de crisi econòmica és comú pensar que són moments en els quals “tots perden”. Però això mai ha estat així en cap societat de classes, i molt menys en el capitalisme. Una de les característiques essencials d’aquest mètode de producció és exactament les seves crisis cícliques, que la classe dominant sempre intenta superar a costa d’una major explotació i un augment brutal de les penúries de les classes dominades.

A hores d’ara, està clar que una combinació entre els efectes de la crisi sanitària i econòmica està portant al món a una crisi que els propis especialistes burgesos només la poden comparar amb la de 1929.

Fa temps que la dinàmica econòmica apuntava la possibilitat d’una nova crisi o recessió a escala mundial. Entre 2014 i 2019, per exemple, el creixement de Llatinoamèrica i el Carib va ser de només 0,45%, el més baix des de la dècada del 1950. Faltava un detonador perquè la crisi que s’estava incubant explotes amb igual o major força que la del 2008. Llavors, va venir la pandèmia de COVID-19 – un agent extraeconòmic, però no per això impossible de preveure -, que va acabar per obrir les comportes a un ensorrament econòmic de magnitud històrica.

Això obre una perspectiva molt dura per la classe treballadora mundial: atacs més durs per part dels governs capitalistes, pèrdua de drets laborals, atur, pauperització d’amplis sectors.

Mentre la classe treballadora està posant la major part d’infectats i morts i veient com el seu nivell de vida es deteriora sense pausa, molts multimilionaris no només no han perdut res, sinó que la seva fortuna va augmentar durant la pandèmia.

Això és el que revela el recent informe d’OXFAM sobre Llatinoamèrica, elaborat a partir de dades de la coneguda revista Forbes. Entre març i juny de 2020, almenys 73 multimilionaris van incrementar les seves fortunes en un total de US$ 48.200 milions. Això segons aquesta entitat, equival a un terç de tots els anomenats paquets d’estímuls econòmics adoptats pels governs de la regió.

El capitalisme ha quedat despullat. En un moment en els que milions de persones confronten la COVID-19 en condicions infrahumanes d’ocupació, habitació, atenció mèdica, etc. Un grup de persones que podria cabre en un autobús es fa encara més ric i poderós.

No només els súper rics es van fer més rics, sinó que la pandèmia va generar nous súper rics. Des de l’inici de la pandèmia i les (tíbies) mesures de distanciament, social van sorgir vuit nous multimilionaris nous a la regió, un cada dues setmanes. Aquest és el capitalisme: per cada infectat, per cada mort, aquells que controlen l’economia s’enforteixen.

La dada és més grotesca al Brasil, país que lidera el trist rànquing d’infectats i morts per COVID-19 després d’EEUU. Existeixen 42 multimilionaris brasilers que van augmentar les seves fortunes en un total de US$ 34.000 milions. Els seus patrimonis líquids van passar de US$ 123.000 milions a US$ 157.100 milions per inicis de juliol.

Això mentre al Brasil existeixen més de 13 milions de desocupats. Des del començament de la pandèmia es van perdre almenys cinc milions de llocs de treball a la principal economia llatinoamericana.

Mentre aquests magnats augmenten els seus contes bancaris, l’OIT (Organització Internacional del Treball) va revelar que existeixen més de 41 milions de desocupats a la regió. A més a més d’aquest “record històric”, aquest organisme diu que el 60% dels treballadors/es està exposat a perdre el seu lloc de treball. El Banc Mundial preveu que al 2020 es perdran 25 milions de llocs de treball, element que afavorirà la caiguda de 50 milions de llatinoamericans més avall de la línia de la pobresa.

La crisi és tan profunda que l’estimació de creixement d’1,3% per Llatinoamèrica de començaments d’aquest any, empal·lideix ara davant la perspectiva d’un ensorrament econòmic de 9% del PIB.

Fora de Llatinoamèrica és possible constatar el mateix fenomen: el patrimoni líquid de les 500 persones més riques del món suma ara US$ 5,93 bilions, en comparació amb US$ 5,91 bilions a principis d’any.

Jeff Bezos, amo d’Amazon.com.Inc, va superar la seva pròpia marca anterior quan les accions de la seva empresa van augmentar un 4,4% i, amb això, la seva fortuna personal va pujar de US$ 167,7 mil milions (el setembre de 2018) a US$ 171,6 mil milions, d’acord amb Bloomberg Billionaries Index. El mateix va passar amb altres magnats de la tecnologia, com el CEO de Tesla, Elon Musk, que va augmentar en US$ 25,8 mil milions la seva fortuna des de l’1 de gener, o el fundador de Zoom Video Communications Inc,. Eric Yuan, que amb la pandèmia quasi va quadruplicar la seva riquesa, calculada en US$ 13,1 mil milions.

El mateix va passar amb els principals banquers d’EEUU, quan va començar la pandèmia i el mercat va entrar en pànic, la Federal Reserve va començar a comprar deutes del govern i va prometre comprar tots els tipus d’actius privats, incloent-hi deutes corporatius. Aquesta injecció de diners públics va crear un guany a Wall Street. Al segon trimestre, els lucres del Citibank, el Goldman Sachs i el JP Morgan van quasi duplicar els nivells de 2019. Goldman Sachs, un dels majors bancs d’inversió, va augmentar els seus lucres un 41%.

Aquests són els paràsits que exigeixen tota mena de sacrificis als pobles del món des de les seves mansions, mentre acumulen fortunes que equivalen a les economies de països sencers.

L’encreuada entre socialisme o barbàrie està plantejada de manera concreta. El que està en joc és quina classe pagarà els costos de la crisi de la pandèmia i la recessió (o possible depressió) econòmica. O ells, o nosaltres.

El programa de la burgesia mundial és categòric en aquest sentit. I ells actuen en conseqüència. El dilema que planteja aquesta colla de multimilionaris a la societat és entre exposar-se a la mort pel nou coronavirus o morir-se de fam. Aquest programa és el de la barbàrie.

El més important és que la classe treballadora està donant senyals que està disposada a lluitar contra els atacs capitalistes a Xile, Hong Kong, Orient Mitjà i principalment, a EEUU, on va esclatar un procés revolucionari en mig de la pandèmia. Ara és necessari donar a les lluites un programa revolucionari, que respongui als problemes més urgents de la classe plantejant mesures que apuntin a una ruptura amb el capitalisme i la lluita pel poder obrer i el socialisme. Aquest és el sentit del Programa d’Emergència contra la pandèmia i la crisi econòmica que la LIT-CI va presentar fa un mes.

No n’hi ha prou amb què els fiscos burgesos taxin de manera més dura als més súper rics, com plantejava l’OXFAM i organitzacions neorreformistes. El que es necessita és que tot aquest patrimoni sigui expropiat i socialitzat, és a dir, posat al servei de la societat. Només expropiant les grans empreses i planificant la producció, la humanitat podrà trencar el cercle de crisis cícliques i atendre a les seves necessitats apressants.

Fem nostres les paraules d’Altino Prazeres, coordinador del Sindicato dos Metroviários de São Paulo i dirigent del PSTU del Brasil, que davant del qüestionament realitzat per un presentador del informatiu matutí de la poderosa Rede Globo sobre la pertinença d’una vaga al seu sector, va dir: “el que està equivocat és que els bilionaris d’aquest país és facin més rics durant la pandèmia i nosaltres paguem la crisi”. La rèplica d’Altino es va fer viral a tot el Brasil perquè la desigualtat social és cada vegada més palpable i repugnant per la classe treballadora.

Per “no pagar per la crisi” és necessari transformar la ràbia en acció col·lectiva, autoorganitzar-se democràticament i lluitar amb la perspectiva d’una revolució socialista que situï al proletariat triomfant al lloc del comandament de la política i l’economia global. I, per atrapar aquesta estratègia, és indispensable construir a cada lluita una direcció revolucionaria.