El govern ha llançat un gran campanya de propaganda a favor dels Pressupostos. La ministra Montero diu sense enrogiment que “atenen les classes populars, combaten la desigualtat i són la millor vacuna contra la ultradreta“. PP-C’s-Vox semblarien donar-li la raó en qualificar-los de “chavistes” i de ser “una imposició de Podemos i dels que volen trencar Espanya“.   El principal suport ve de Podemos. Irene Montero diu que són “els pressupostos més socials de la història” i que els defensa “més que el propi Govern“. Podemos els va pactar per a postular-se com a soci de Sánchez en un futur “govern del canvi”. Sánchez ho va fer per a donar brillantor social als pressupostos i utilitzar a Podemos per a “estovar” als independentistes catalans.

 

Avalats per la UE

Abans d’entrar en el detall, és bo recordar que el guardià del gran capital europeu, la UE, no ha tingut problema a donar-los la seva benedicció perquè respecten els mandats de Brussel·les, començant pel pagament del deute públic als bancs (31.000 milions  en interessos) i per la forta reducció del dèficit públic a costa de les necessitats del poble.

Són uns pressupostos incerts. No només en el pla polític (perquè no és clar si comptaran amb els vots, imprescindibles, d’ERC i PDeCAT), sinó en l’econòmic, ja que depenen d’unes previsions d’ingressos gens clares. Juguen, per exemple, amb 5000 milions d’IVA que no surten de la recaptació sinó d’un canvi en el Sistema d’Informació de l’impost. Així mateix, les expectatives dels nous impostos a crear (taxa Google i transaccions financeres), si és que arriben a crear-se, estan inflades. Tot això significa que si no es compleixen les previsions d’ingressos, deixarà d’executar-se una part de les despeses socials.

 

Mesures “estrella” que són, en realitat, independents dels pressupostos

Les grans mesures “estrella” presentades com a part dels pressupostos, són independents d’aquests. És el cas del SMI (l’augment del qual, sent important, està lluny de les demandes socials mínimes -1000 €- i l’abast de les quals està severament limitat per l’extrema precarietat). És també el cas dels límits a la pujada dels lloguers o el del canvi de la factura de la llum. En aquests últims, Sánchez no ha tingut escrúpols a no respectar el pacte aconseguit amb Iglesias, provocant l’actual estira-i-arronsa amb Podemos.

 

El contingut dels pressupostos

Han proclamat que una de les grans conquestes dels pressupostos era l’augment de la despesa en pensions, però el que hi ha en realitat és la pujada del 1,6% de la inflació, que és una concessió obligada a la lluita pensionista. També han pujat un 3% les pensions més baixes, una cosa simbòlica perquè continuen sent d’autèntica misèria. Alhora, per l’esquena, han retallat les miserables pensions d’invalidesa permanent en desvincular-les del SMI.

Una altra mesura “estrella” és la Dependència. Però aquesta partida ha crescut molt en percentatge (59%), però no tant en milions efectius (830). Ocorre el mateix amb les beques. Han fet propaganda amb l’eliminació del copagament de les medicines als pensionistes més pobres, però la mesura s’aplicarà en cinc anys. Per a violència de gènere dediquen només 220 milions i la Memòria històrica es queda amb 15 milions testimonials.

Hi ha una mesura que mereix assenyalar-se pel seu cinisme: la de “treure a 82.000 nens de la pobresa severa”. El contingut real de tal titular és el lliurament de 48€ per mes a famílies que ingressen menys de 355 € al mes!

En quant a la inversió autonòmica en infraestructures, PP-C’s-Vox han muntat un xou a compte de les despeses previstes per a Catalunya. L’ABC, per exemple, arribava al deliri amb una portada que deia “el colpisme té premi”. En realitat, la distribució dels fons està feta segons correspon per llei i no hi ha un tracte especial a Catalunya.

 

Per compensar la “generositat social” dels pressupostos, el Govern s’ha negat a aprovar per llei l’actualització de les pensions amb l’IPC. Tampoc elimina el “factor de sostenibilitat”, destinat a rebaixar les noves pensions. I en paral·lel, anuncia la seva disposició a penalitzar les pensions anticipades i a augmentar els anys de còmput a 35, endurint la reforma Zapatero. De la mateixa manera, no derogaran ni tan sols els elements més retrògrads de la reforma laboral del PP, ni tan sols la llei mordassa.

 

Aquests pressupostos no poden ser recolzats

Uns pressupostos així no poden ser recolzats. Avalats per Brussel·les, no canvien res important respecte als últims de Montoro i no donen resposta a la degradació social i laboral. Només poden provocar desmoralització i facilitar la demagògia de la dreta.