EUA | Lluitem contra Trump, no votem a Biden

AUTOR: Alejandro Iturbe
S’està entrant en la recta final del procés d’eleccions presidencials al país, amb el republicà Donald Trump i el demòcrata Joe Biden com a principals candidats. ¿Quina ha de ser la posició dels socialistes revolucionaris?
Nombrosos corrents de l’esquerra estatunidenca, especialment l’anomenada “esquerra demòcrata” encapçalada per Bernie Sanders i organitzacions que s’ubiquen per fora de l’estructura d’aquest partit, com els DSA (socialdemòcrates americans) i altres criden a votar per Joe Biden, presentant l’elecció com una lluita «per la defensa de la democràcia» contra l’amenaça ultrareaccionària i/o feixista que representaria Trump.

No coincidim amb aquesta posició ni amb els seus fonaments, i opinem que porta als treballadors i les masses a caure novament en la trampa burgesa que representa el partit demòcrata. Donar suport al candidat neoliberal del Partit Demòcrata no frenarà la pujada de l’extrema dreta. Però abans d’entrar en aquest debat, creiem necessari veure el marc més profund en què es realitzen aquestes eleccions.
El “somni americà” ha mort
El “somni americà” era la ideologia segons la qual els EUA eren la “terra de les mil oportunitats”. Que qualsevol que fos l’origen social d’una persona o d’una família, amb esforç i certa capacitat era possible tenir èxit i ascendir socialment. En diversos articles publicats en aquesta pàgina, hem dit que aquest somni avui està mort i que per a milions d’habitants d’aquest país s’ha transformat en un malson. Aquesta “mort” s’evidencia en la combinació de quatre crisis que colpegen als treballadors, totes elles amb necessitat d’urgent solució.

La primera és la crisi de salut amb la pandèmia del coronavirus, en què els EUA (tot i ser el país amb més recursos del món) té el trist privilegi d’encapçalar la llista mundial de contagis i morts. Aquest impacte es va veure agreujat per la política criminal del govern de Donald Trump, que va deixar al descobert la fragilitat del sistema de salut pública i el clar caràcter de classe en ser els treballadors i els sectors oprimits els més afectats per la pandèmia. Ara, el govern i la burgesia estan en plena ofensiva amb la “nova normalitat” per reprendre els nivells d’explotació habituals. Biden no ofereix cap sortida a aquesta crisi sanitària ja que està en contra del pla d’assegurança de salut universal (Medicare for all), i no ha explicat si i com es garantiran tests, tractaments i vacunes per a tots els infectats. Tant el Partit Demòcrata com el republicà, consideren que la salut és un negoci i no un dret social de la classe treballadora.

La segona és la crisi econòmica i social que ha provocat desenes de milions d’aturats, un brutal augment de la pobresa, la misèria i la fam, amb moltes famílies que han de fer cua als menjadors comunitaris per accedir a un plat de menjar. El pla de govern de Biden només té promeses vagues de grans inversions públiques per renovar la infraestructura decadent del país i avançar cap a l’economia verd. No garanteix el dret a un lloc de treball o ingrés fixe, ni tampoc planteja la prohibició dels acomiadaments i desallotjaments com sí ho aixequen les organitzacions socialistes.

La tercera és la crisi ecològica amb un rècord d’incendis massius, huracans i tornados. L’any 2020 hi ha hagut un canvi qualitatiu en l’emergència ecològica i la destrucció del medi ambient: només a Califòrnia, s’estima que ja han estat destruïdes 800.000 hectàrees de boscos. En l’únic debat entre Trump i Biden va quedar prou clar que si bé Biden reivindica la “ciència”, només considera una ínfima part de les investigacions dels científics que asseguren que anem cap a una destrucció assegurada. Biden va defensar obertament el fracking i la continuació d’una política energètica extraccionista. La seva única “solució” a la crisi del medi ambient és una lenta transició cap a les energies renovables de la mà de les grans empreses, i no un canvi total del model productiu, com exigeixen els especialistes.

La quarta és la crisi provocada per la violència de l’Estat i el seu caràcter repressiu. Especialment, la violència policial racista contra la població negra, que es cobra permanents víctimes. És un reflex extrem del racisme institucionalitzat en la societat i en l’Estat. Aquí és on els partits demòcrata i republicà coincideixen en desoir els reclams bàsics de la històrica onada de mobilitzacions que va convulsar el país: quan els carrers demanaven menys recursos públics per a la policia i les presons i més per a l’educació i serveis socials, així com la fi de les proteccions legals als cossos policials que els garanteixen el dret de matar, Biden va afirmar que ell proposava pujar el sou a la policia, contractar més policies i invertir més recursos en formació i “protecció”. Ambdós candidats aspiren a ser els candidats de la “llei i l’ordre”.
Una crisi del règim polític
Tot aquest quadre va generar una resposta creixent del moviment de masses. La seva manifestació més notòria han estat les rebel·lions antiracistes que responien als casos d’assassinats i/o lesions provocades per la policia. Mobilitzacions que es van estendre per tot el país i en les quals va haver fortes topades amb les forces repressives. El seu impacte fou tan gran que considerem que varen provocar una crisi en el règim polític i varen obrir una nova situació al país. Fou un salt sobre els elements de crisi ja preexistents, en el marc del deteriorament constant del nivell de vida i de l’escepticisme cada cop major de les masses envers el “sistema”.

No són els únics processos de lluita: des de l’inici de la pandèmia es va registrar un rècord de conflictes i de vagues al país, especialment en el sector de l’educació i dels serveis i el comerç. Lluites que sorgeixen des de baix i reflecteixen el cansament dels treballadors per l’actual situació. “La frustració amb els baixos salaris a la indústria de serveis i la debilitat de les proteccions dels empleats… en mig de l’augment de les morts per coronavirus” […]. «En aquesta onada de vagues, l’impuls ve de les bases. Els treballadors han decidit que han tingut suficient i estan preparats per a pressionar pel canvi», va expressar Dean Baker, economista del Centre for Economic and Policy Research.
Trump no és feixista

Amb aquest context, les eleccions representen un intent de la burgesia estatunidenca per a tancar el procés revolucionari i enfortir el règim. Per a dur a terme aquesta tasca, hi ha dues propostes diferents.

Trump i els republicans presenten la proposta de fer-ho a través de “la llei i l’ordre”, la repressió institucional i la defensa dels policies repressors com “herois”. Però és necessari ser molt clars: el seu govern és ultrareaccionari i ataca durament els treballadors i les masses, però no és feixista ni té projecte de ser-ho.

Això implicaria un canvi qualitatiu del règim democràtic-burgès estatunidenc. Però, actualment, ni els sectors centrals de la burgesia estatunidenca ni la cúpula de les FFAA estan a favor d’un canvi d’aquesta envergadura. La prova objectiva i indiscutible de que Trump no té condicions ni suports suficients per a canviar el règim és la ruptura pública que va escenificar el Departament de Defensa el juny, el dia després que Trump declarés la possibilitat de mobilitzar l’exèrcit per a reprimir les protestes. Els alts càrrecs militars van forçar el Secretari de Defensa, Mark Esper, a sortir públicament el dia següent per a assegurar el contrari i no varen participar en cap operatiu de repressió.

En tot cas, si el govern de Trump fos realment feixista o tingués el projecte de transformar-se en això, només se’l podria derrotar al carrer, amb l’organització i la lluita dels treballadors i la seva autodefensa. Mai s’ha aturat el feixisme amb eleccions burgeses.

Estem, llavors, en el terreny electoral burgès clàssic i el fantasma del feixisme (o l’argument de combatre’l) només serveix per encobrir la trampa electoral de l’altre partit burgès imperialista: els demòcrates.
Les amenaces al dret de vot
Aquesta posició de fons no significa que subestimem l’augment del tamany en afiliats i l’activitat de les milícies i els grups feixistes blancs, com els Proud Boys, que ataquen obertament protestes i els militants d’esquerra. És una realitat preocupant: a aquests grups no només cal denunciar-los, se’ls ha de combatre essencialment amb l’autodefensa de les lluites, mobilitzacions i vagues.

Tampoc subestimem l’amenaça d’aquests grups d’anar a llocs de votació «a vigilar que no hi hagi frau». És a dir, a intimidar als votants. Cridem a participar de les mobilitzacions que es realitzin per a defensar el dret de vot, en unitat d’acció amb els demòcrates i l’esquerra reformista.

A més, donat el gran nombre de votants per correu que hi haurà en aquestes eleccions, el recompte final dels vots i la definició de la composició del col·legi electoral trigarà uns dies. En aquest període de “terra de ningú” és molt possible que hi hagi mobilitzacions de suport a Trump i també dels que el volen fer fora. Cridem, a més, a participar en unitat d’acció en les mobilitzacions que puguin produir-se si Trump i aquells qui el donen suport intenten desconèixer un triomf electoral de Joe Biden.
Les nostres banderes
Cridem a participar d’aquestes mobilitzacions en unitat d’acció però no ens dissolem en elles. Participarem amb les nostres banderes, la nostra proposta i la nostra organització.

En primer lloc, denunciant el caràcter antidemocràtic de l’actual sistema electoral estatunidenc i el seu caràcter restrictiu per als treballadors i les masses, un sistema que també defensa el partit demòcrata. Ens referim, per exemple, a l’exclusió de més de 40 milions d’immigrants que no tenen la ciutadania i als milions que han tingut condemnes (amb un alt percentatge de negres i llatins); al caràcter antidemocràtic de l’elecció indirecta a través del col·legi electoral; al fet que els treballadors han de perdre hores de treball i salari per inscriure’s i votar; o a les grans traves per inscriure candidats independents dels dos grans partits burgesos.

Cridem a construir una verdadera democràcia per als treballadors i el poble estatunidenc i a organitzar-se en els llocs de treball i en les comunitats de barri per a lluitar contra els múltiples atacs que avui pateixen. Hem de recolzar-nos en que “Els treballadors han decidit que han tingut suficient i estan preparats per a pressionar pel canvi”. En aquest camí, cridem a avançar en la perspectiva de la lluita per un canvi de fons d’aquesta societat capitalista, una revolució per a construir els Estats Units Socialistes.
Algunes consideracions finals

Per tot això, cridem a no votar a cap dels dos candidats burgesos. Lluitem contra Trump però no votem a Joe Biden ni el “cant de sirena” del partit demòcrata que, com mostra tota l’experiència històrica, no ha eliminat el racisme i la violència policial ni ha resolt els gravíssims problemes que afecten els treballadors i les masses. Els qui es reivindiquen socialistes no poden cedir a la pressió de cridar a votar al “mal menor” que representaria el burgès imperialista “democràtic” Joe Biden, per a derrotar el burgès imperialista “feixista Trump”.

En aquells Estats en els que es presenten candidatures independents de la classe treballadora, com la de Dan Piper del Socialist Resurgence, a Connecticut; o la de Belden Baptiste (Noonie Man), a Louisiana, donem suport a aquestes candidatures.

Finalment, cridem a votar favorablement algunes proposicions que es presenten de manera paral·lela a les eleccions presidencial i legislativa. Per exemple, a California donem suport a l’augment d’impostos a les grans propietats comercials, per a finançar l’educació; la restauració de l’affirmative action (lleis destinades a corregir efectes de formes específiques de discriminació); i el suport als drets laborals dels treballadors d’empreses de la “nova economia”, com Uber i Lyft.