En el marc de la campanya en defensa del sector públic, entrevistem en Francisco Fernández, professor de Matemàtiques i Física de batxillerat. A més de la seva tasca docent, és representant de l’Assemblea de Professors de l’Institut Cavall Bernat al municipi de Terrassa. L’entrevista ens ha permès conèixer la seva opinió sobre les reivindicacions del professorat, les mobilitzacions sindicals, la situació de l’educació pública i els reptes que afronten actualment els serveis públics.
Has notat un empitjorament a la teva feina o a la resta dels serveis públics en els últims anys?
Sí, bé, les retallades que hi ha hagut amb el tema de la crisi del 2018 hi va haver retallades i aquestes retallades no s’han recuperat del tot. A més, les noves polítiques educatives que hi ha hagut, sota el meu punt de vista, el que fan és baixar el nivell educatiu i això es pot comprovar a les proves externes que hi ha de PILs, de PISA, totes les proves cada cop surten més baixes i això és també per les polítiques educatives que s’estan implantant de forma sistèmica a tot Catalunya, que som punta de llança en molts experiments pedagògics.
Estàs afiliat a algun sindicat?
Estic afiliat a ESPEC, encara que simpatitzo també amb CGT.
Has participat en alguna lluita al sector?
Bé, a totes les vagues que hi va haver vaig participar a les vagues quan es van haver les protestes contra el conseller Cambray, d’Esquerra i ara estic participant a les vagues amb el govern del PSC, de la Niubo perquè hi hagi millores de salarials, reducció de ratios, més recursos i menys burocràcia
Per què no s’ha fet una vaga indefinida?
No s’ha fet una vaga indefinida perquè això era una qüestió que preguntaven sindicats i sindicats majoritaris, ESPEC, USTEC, SGT, suposo que la unió sindical aquesta que es va formar el març el que van decidir és preguntar al professorat quin tipus de vaga volien El tipus de vaga que va sortir, doncs hi havia molta gent que va decidir vaga indefinida però hi havia bastanta gent que no volia cap tipus de vaga, o una vaga amb dies puntuals i llavors decidia per una tàctica intermitja que era aquesta de fer vaga durant tota la setmana però descentralitzada i només centralitzar-la en un dia determinat.
Entenc que la CGT o sindicats majoritaris van fer una enquesta, una consulta al professorat sobre la vaga indefinida.
Sí, es va fer aquesta enquesta i crec que, no recordo els números, però diria que van sortir com un 30% que estava a favor de la vaga indefinida i després hi havia un altre 30% que estava a favor d’una cosa intermitja i un altre 30% que estava a favor de fer dies puntuals Llavors, com hi havia molta variabilitat de persones que havien votat, encara que no hi havien votat moltes persones però hi havia molta variabilitat de possibilitats, doncs van optar per una opció intermitja i llavors crec que és el que van decidir de fer vaga descentralitzada perquè al final desgastes menys És a dir, els professors només li treuen dos dies de salari o un dia de salari a la setmana
Tu creus que s’hauria de plantejar de cara al setembre?
Una vaga indefinida crec que s’hauria de pujar el to. S’hauria de pujar el to. Com es puja el to? No sé si amb una vaga indefinida. Jo seria partidari d’una vaga indefinida. Però també s’ha d’avaluar bé si la gent la seguirà. És a dir, et pots quedar amb cara de tonto si convoques vaga indefinida i després la gent no ho segueix també crec que perquè una vaga indefinida tingui eficàcia en un centre tan gran com els 200, que són 100.000 docents. No és necessari que hi hagi un gran seguiment de la vaga, amb que hi hagi un 25-30% de docents que facin vaga i es mobilitzin pots tallar carreteres, pots fer moltes accions directes que puguin mostrar aquests rebuig a les polítiques educatives, o a les condicions que està donant el PSC a l’educació. Llavors, jo estic a favor de la vaga indefinida, sí, però crec que un altre tipus de formulació també seria correcta mentre puja el to. Jo crec que hem d’anar més, no podem anar menys.
Vosaltres els profes no heu pensat la possibilitat que abans del final de curs, a principis de maig o mitjans de maig convoqueu una vaga indefinida per bloquejar tot el sistema?
Aquí crec que l’error dels sindicats majoritaris va ser perdre l’abril. L’abril es va perdre, nosaltres vam convocar una vaga d’una setmana abans de la Setmana Santa, el març, que va tenir bastant èxit, i després d’aquesta convocatòria, l’abril els sindicats majoritaris no van convocar vaga. L’abril es va fer amb normalitat. Si a l’abril s’hagués pujat el to i les vagues que es van fer al maig s’haguessin fet a l’abril, tindríem molt més marge per seguir obrint el departament. Què passa? Que ens vam quedar sense marge. Llavors els sindicats van tancar un acord que era el millor acord que podien tancar tenint en compte que al curs quedava molt poc de curs i que quedava només una setmana de vagues. Probablement la gent no faria més vagues perquè al juny els alumnes ja no hi ha classes, FP tampoc té classes, a primària tenen un horari més reduït i a secundària també. Llavors ja té menys sentit perdre dies quan ja molta gent no està fent treball de classe i els alumnes ja estan de vacances. En aquest sentit crec que el que s’hauria d’haver fet és haver aprofitat l’abril i llavors fer vaga indefinida. És a dir, si a l’abril no et fan cas i fas el que fas al maig a l’abril, al maig fer vaga indefinida. El que passa és que ens vam quedar sense marge els sindicats, sense marge perquè acabava el curs.
Per què penses que l’estudiant s’ha quedat enrere en aquesta lluita? Jo, com a estudiant de batxilerat, penso que l’estudiantat no ha estat amb vosaltres, que no hi ha hagut gaire seguiment.
És complicat, sempre és complicat que l’estudiant es vegi mobilitzat. Jo també crec que aquestes vagues són per reivindicar les nostres condicions laborals. Molts professors i molts mestres tenen vergonya de dir: “Volem més sou i volem treballar menys hores”. Això ho vol qualsevol treballador. La lluita obrera consisteix en això. Tu a l’empresa li muntes una vaga i dius: “Jo no treballaré i no guanyaràs diners perquè no estàs fent producció, perquè jo vull que em pugis el sou i treballar menys hores”. I això és transversal a tots els treballadors. Els treballadors públics també som treballadors. Evidentment és un servei públic i també volem millorar-lo com a treballadors públics, però hi ha aquesta idea que qui hauria de millorar l’educació són els polítics. Els treballadors han de lluitar per les seves condicions laborals. Com que ens veiem molt inserits al sistema educatiu i volem defensar el sistema públic, evidentment també reivindiquem qüestions per millorar aquest sistema. Però les vagues sobretot han d’anar per millorar les nostres condicions laborals.
En aquest sentit, per millorar les condicions laborals dels professors, entenc que els alumnes estiguin menys interpel·lats. Els alumnes poden estar més interpel·lats per millorar l’educació, però encara no han format completament el seu raonament. Els falta maduresa, entendre moltes coses i passar per processos vitals, treballar, etc., per solidaritzar-se d’aquesta manera. Entenc que els alumnes més compromesos sí que se solidaritzen, però una gran part no es veu tan interpel·lada.
Què creus que podríem fer? Quin missatge donaries a l’estudiant perquè es mobilitzi amb tu?
És que al final el que estem reivindicant servirà perquè ells tinguin una millor educació. I no només perquè ells tinguin una millor educació, sinó perquè també les altres generacions la tinguin. És un missatge amb el qual tothom podria estar d’acord, tant estudiants com societat. No sé quina seria la millor manera de fer-ho. Evidentment, a part de dir que les reivindicacions per millorar l’educació són importants per a ells perquè l’estan vivint en primera persona, no sabria com fer-ho. També crec que l’estudiantat és un grup que està desmobilitzat per les seves condicions. Encara no té prou maduresa ni una visió crítica consolidada. És una qüestió que han d’anar guanyant amb el temps. Aquesta pregunta no la podria respondre gaire millor.
A vosaltres com us afecta econòmicament?
La veritat és que no he fet els càlculs ni els vull fer. No sé quants diners he perdut. Per exemple, totes les vagues… Crec que són uns 100-150 euros, depenent de si tens més antiguitat o no. Cada dia que fas vaga et descompten aproximadament això de la nòmina. Ara no ens han tret res fins al juny, que ens ho descomptaran tot de cop. La nòmina de juny serà la que es veurà reduïda. Quan cobrem aquest extra de juny, es veurà afectat. Però encara no ens han descomptat res perquè estaven esperant a fer-ho tot al juny. No ho vull calcular perquè seran molts diners.
A tu personalment t’afecta molt?
A mi personalment, gràcies a Déu, no. No vaig molt just econòmicament. Tinc una parella estable i una vida en què podria cobrar menys i encara anar tirant. Si calgués, podria recórrer als estalvis. Sí que hi ha gent que va més collada i situacions molt difícils en què no et pots permetre perdre ni un dia. Però crec que la reflexió és tenir mirada llarga. Si fas vaga avui potser perds diners avui, però potser milloraran les condicions laborals i salarials en el futur.
Què penses de la mesura de posar Mossos als instituts?
Absurd. Absurd a tants nivells que no sé ni per on començar. Què millorarà tenir un mosso a la plantilla d’un institut? Què pot fer el mosso? Un nen es porta malament i què farà? El detindrà? Li donarà amb la porra? Són coses que no es poden fer. Què farà més enllà d’espantar o intimidar l’alumnat? Exactament què és el que farà? Em sembla una mesura que no aporta absolutament res. Les xerrades dels mossos jo les trauria totes. A mi que vingui un mosso a un institut públic ja no m’agrada. A part d’això, és absurdíssim i és una forma que el govern demostri que té el control. El que està demostrant és que no entén la realitat de l’educació pública.
Amb aquesta mesura del pla pilot de posar mossos a les aules, quin missatge ens vol transmetre el departament? Què volen fer?
El missatge del departament és, crec, un missatge polític. Intentar dir que estan fent alguna cosa per millorar la convivència al centre. Però és una peça fora de lloc perquè amb això no s’aconsegueix res. Per millorar la convivència al centre s’hauria de donar autoritat al docent, millorar les seves condicions salarials i professionals. A partir d’aquí, el docent és qui, amb les seves eines pedagògiques, ha de millorar la disciplina o la convivència.
Incloure un Mosso a l’institut no pot fer absolutament res. Crec que el govern intenta demostrar que té la situació controlada quan no la té. Aquesta mesura disciplina especialment els estudiants més desfavorits. Els mossos estan posant aquest pla pilot als centres amb més conflictivitat, on hi ha alumnat de contextos més vulnerables. El que acaba fent és estigmatitzar aquest alumnat. No fa res més que incrementar prejudicis i racisme. He treballat en molts centres amb molta immigració i, sincerament, aquesta mesura és un error per totes bandes.
Com i qui pot solucionar la crisi dels serveis públics?
Ficant més diners. Això és així. Vivim en una societat capitalista i al final tot va en funció del benefici econòmic. Com que els serveis públics no generen benefici directe, no es valoren prou i es retallen les seves partides pressupostàries. Però és ben senzill: els serveis públics es milloren invertint-hi diners. Quan hi poses recursos i inversió, funcionen millor. El que sí que s’ha de fer com a societat és sortir a protestar quan ens retallen un dret o un servei públic. No només a educació, també a sanitat i a qualsevol altre servei públic. Hem de sortir a queixar-nos perquè ens estan retallant serveis que són de tothom. Curiosament, l’únic servei públic que sembla que mai retallen és la policia. Però la clau és la inversió.
Quin missatge donaries al professorat en general?
Que si vol millorar l’educació i les seves condicions laborals, el curs que ve ha de participar i mobilitzar-se en les vagues. Ha de tenir una mirada llarga i no pensar només en els diners que li descomptaran aquell dia, sinó en el que es pot aconseguir amb la mobilització. Jo porto pocs anys, però gent que en porta molts diu que feia temps que no es veien protestes tan massives en educació. Per tant, hem d’aprofitar el moment.