Parlem amb la Júlia Vernet, professora de filosofia i tutora de batxillerat a l’Institut Cavall Bernat de Terrassa. Durant la conversa, ens ha compartit la seva visió sobre les condicions laborals del professorat, la participació de l’alumnat, l’estat dels serveis públics i alguns dels reptes actuals que afronta el sistema educatiu.
Has notat un empitjorament de la teva feina o de la resta dels serveis públics en els últims anys?
A la meva feina no ho puc comparar molt bé perquè no fa tants anys que sóc professora, però la meva mare ho és i en parlem molt del tema. Sí que coincidim que actualment tenim molta feina burocràtica que trobem que no reflecteix tot l’esforç que fem a casa i al despatx amb papers, i després en el dia a dia amb els estudiants. Potser, si poguéssim reduir una part d’aquesta feina, podríem dedicar molt més temps i molta més energia a les coses que considerem que importen més.
A la resta de serveis públics sí. En transports i en sanitat es veu clarament una falta d’inversió dels últims anys que està començant a petar, sobretot en el transport. Aquesta falta d’inversió es veu perquè ara hi ha una acumulació de millores a fer que no hi ha manera d’arreglar si no és amb una gran inversió.
Estàs afiliada a algun sindicat?
No.
Has participat en alguna lluita del sector?
He participat en moltes lluites del sector. La d’aquest any hi he participat molt menys per qüestions personals, perquè al final un té unes energies limitades i ha de triar molt bé quan pot i fins on pot implicar-se.
Per què no s’ha fet una vaga indefinida?
Una vaga indefinida és molt complexa perquè implica un desgast econòmic, físic i mental molt gran per part dels professors, i no tothom es pot permetre estar tants dies sense cobrar. Pensa que per cada dia de vaga et retenen
molts diners, sense saber si hi haurà una millora real o no. Les situacions familiars són molt complexes i, sobretot quan tens fills, encara més. No tots els professors es poden permetre una vaga indefinida.
Tot i així, tampoc sé si seria la solució, perquè el desgast que genera també en les famílies i en la conciliació familiar no sé si és proporcional al benefici que aportaria. Jo apostaria per trobar vies alternatives a una vaga indefinida.
Creus que s’hauria de plantejar des de cada sector?
No. Jo penso que una vaga indefinida no és la solució, excepte si tota la comunitat educativa, famílies i professors junts, estan d’acord en apostar per aquesta via. Si no, trobo que no és efectiva.
Per què penses que l’estudiant s’ha quedat enrere?
Penso que l’estudiant s’ha quedat enrere fa molt de temps perquè no se l’està educant en tenir una bona cultura de la participació. Des de ben petits se’ls ensenya a fer el que se’ls diu que s’ha de fer i no se’ls educa a aprendre a pensar i a triar per ells mateixos.
No es pot demanar a uns adolescents que no han rebut aquest tipus d’educació que s’impliquin i participin en la seva societat quan no saben com fer-ho. Per tant, aquí el problema és dels adults, que els haurien d’haver acompanyat en els seus drets d’associació, els seus drets de pensament crític i els seus drets de participació. Aquí també es veu un problema molt greu dins del sistema educatiu.
Com creus que podria revertir-se això?
Educant en la cultura de la participació. Creant espais en què l’alumnat pugui i aprengui a participar des de zero, començant pel seu dia a dia.
És impossible demanar a un alumnat que s’impliqui en una lluita social quan no és capaç de participar activament en la seva vida ni de fer-se responsable del seu dia a dia i dels seus estudis. El primer pas seria aconseguir que l’estudiant també vegi que l’educació pública és un privilegi i que s’impliqui de veritat en tot el que se li està oferint. A partir d’aquí, anar pujant a àmbits molt més amplis i molt més públics fora de l’institut.
Què en penses de la mesura de posar Mossos als instituts?
Que és un error molt greu, perquè és tractar conflictes socials i personals com si fossin delictes. En un espai educatiu l’objectiu és que aprenguin a relacionar-se. La figura del policia no representa aquest tipus de mediació en què s’està intentant treballar i, per tant, crec que es tiraria enrere molta feina feta.
Per què creus que la policia rep més recursos i els professors no?
Doncs no ho sé. Penso que això és una opinió personal i no està contrastada amb res, però la meva sensació és que el col·lectiu del professorat dins la societat no està gens valorat.
Només cal que preguntis i el primer que et diuen sempre és que tenim moltes vacances. I és cert, tenim moltes vacances, i això és una cosa molt bona de la nostra feina, però també són necessàries per poder recuperar l’energia que requereix una feina com la nostra.
Mentre hi hagi aquesta visió del professorat com si tingués molts privilegis, no hi haurà una bona lluita social ni una cultura que pensi que la feina del docent s’ha de valorar molt més.
Qui i com hauríem de solucionar la crisi dels serveis públics?
Amb una entrada de diners molt gran. És complicat, però, opinió personal, penso que tot passa per pujar els impostos i per fer una millor distribució dels recursos. Prioritzar educació, sanitat i transport durant uns anys.
Quan fas vaga, a tu t’afecta econòmicament?
Sí, m’afecta econòmicament. Em treuen la part del sou del dia més totes les parts proporcionals de les vacances. No t’ho sabria dir exactament, però més de 150 euros ens treuen.
Ja per últim, quina reflexió o quin missatge donaries al sector educatiu per seguir en aquesta lluita i enfortir-la?
Crec que el primer que hem de fer és seguir fent la nostra feina el millor possible i que des de fora es vegi que ens la prenem molt seriosament.
Com a professors hem de prendre’ns molt seriosament la nostra feina, ser bons professionals i donar el màxim de nosaltres. Òbviament hem de reclamar uns drets, però també tenim uns deures com a docents i els hem de dur a terme.
A partir d’aquí, demanar el màxim, no només per nosaltres, sinó perquè som conscients que la nostra feina afecta milions d’estudiants que passaran al llarg dels anys per les nostres aules i, per tant, el futur de la nostra societat.
Algun missatge que li vulguis donar a l’estudiantat?
Sí, que s’impliqui. Que s’impliqui en tot el que pugui dins la societat i que comenci per implicar-se en la seva pròpia vida. Això implica fer-se responsable i, sobretot, aprofitar totes les eines que se li estan donant perquè pugui formar-se i després decidir lliurement què vol fer. Que s’impliqui i que també tingui en compte que implicar-se és agafar els drets i reclamar-los, però també agafar els deures i exercir-los.