HI HA MOLTES RAONS PER NO TENIR CAP CONFIANÇA EN EL PROPER GOVERN PSOE-UP

Caldrà esperar uns dies per veure si aconsegueixen els suports per a la investidura i per conèixer el programa de govern i qui el formarà. De moment, tenim les bases del preacord, que són ja molt eloqüents; i sabem també que Iglesias ocuparà una “vicepresidència social”, al costat de Carmen Calvo (vicepresidència política) i Nadia Calviño, la delegada de la UE en el Govern, de vicepresidenta econòmica.

Hi ha companys i companyes lluitadors que han respirat alleugerits davant el preacord aconseguit. Pensen que un govern PSOE-UP frenarà a l’extrema dreta i confien que farà concessions socials al poble treballador i en què obrirà vies per a una solució democràtica al problema català. Es portaran un dolorós desengany.

Sens dubte, la UE i els grans empresaris de l’Ibex 35 preferirien un govern PSOE-PP, però s’han adaptat ràpidament a les circumstàncies. El diari El País anuncia que “Brussel·les acull amb alleugeriment el desbloqueig polític a Espanya” (El País 12/11/19). La gran patronal catalana es pronuncia en termes semblants: “El preacord de govern dóna un missatge de responsabilitat de les forces polítiques”.

I és que, efectivament, no estem davant d’una radicalització del PSOE ni davant d’un govern que miri a l’esquerra. Per contra, estem davant l’entrega d’UP en braços del PSOE. UP admet expressament que la direcció política i econòmica del Govern li correspon al PSOE i l’assumeix amb “lleialtat i solidaritat governamental”. UP es limitarà, tutelat per Nadia Calviño, a gestionar “ministeris socials”. Aquest és el preu de l’anhelada vicepresidència d’Iglesias i d’unes quantes butaques ministerials.

Sánchez i Iglesias es vanaglorien en el preacord que el seu futur govern serà “referent de la protecció dels drets socials a Europa“, però a la UE no li preocupen gens les frases altisonants: “el front econòmic tampoc sembla inquietar massa a Brussel·les, després d’un principi d’acord de Govern de coalició que, de manera expressa, supedita les futures mesures socials ‘als acords de responsabilitat fiscal d’Espanya amb Europa“.

 
Submissió a la Unió Europea

La submissió a la UE és un dels punts clau de l’acord de coalició: tot es farà sota els dictats de la UE, de l’Europa de les multinacionals, els bancs i els fons d’inversió. Per a la UE, “la continuïtat de Nadia Calviño com a ministra d’Economia seria la major garantia que Espanya seguirà en la mateixa senda pressupostària que fins ara.” (El País)

És molt significatiu que, en aquesta línia, el preacord no esmenti la derogació de la reforma laboral de Rajoy (no diguem ja la de Zapatero), una cosa que Nadia Calviño ja havia descartat fa mesos. En realitat, el PSOE s’ha compromès recentment davant la UE a anar més lluny, implantant l’anomenada “motxilla austríaca“.

Per descomptat, el preacord manté intacte l’article 135 de la Constitució que van votar PSOE i PP i que fixa com a “prioritat absoluta” de l’Estat el pagament dels serveis del Deute Públic a bancs i fons d’inversió, per sobre de qualsevol prioritat social.

El preacord enganya sobre les pensions quan parla del seu “blindatge“. Escudant-se en la “revaloració conforme al cost de la vida” (moltes vegades promès per Sánchez però mai plasmat en llei), estan plantejant, en realitat, una nova contrareforma en nom de la “sostenibilitat“.

 
Junts contra Catalunya

L’altre punt clau de l’acord de govern és Catalunya. El preu de la vicepresidència és la venda de Catalunya. Iglesias ja havia admès que si entrava a un govern de coalició, acceptarien lleialment que Sánchez imposés el 155. Abans de la campanya electoral, ha renunciat també al referèndum pactat. Ara, en el preacord, assumeixen directament el punt de vista del PSOE. Ja no qüestionaran les amenaces de Sánchez i Marlaska i la seva repressió, ni la rotunda negativa del PSOE a reconèixer el dret a l’autodeterminació a Catalunya. Ara, també per a UP, el problema és ” la convivència a Catalunya” .

Però no ho tindran fàcil perquè el poble català no es rendirà, malgrat bona part dels seus dirigents polítics. Ho ha demostrat en la resposta a la brutal sentència del Suprem i fins i tot a les eleccions, on l’independentisme ha aconseguit els seus millors resultats en uns comicis generals.

Així no es combat a l’extrema dreta

El gran argument d’UP per a justificar la coalició amb el PSOE és la necessitat de frenar a l’extrema dreta. Però si Vox ha arribat on és, no és només perquè el PP i C’s li hagin donat carta de ciutadania. El PSOE ha contribuït decisivament en entrar en competició amb PP i C’s per veure qui era més brutal amb Catalunya. En aquesta carrera només podia guanyar Vox, amb la seva exigència de detenció de Torra, il·legalització dels partits independentistes, estat d’excepció, eliminació radical de l’autonomia catalana i fi de l’“estat de les autonomies”. Vox ha fet una campanya xenòfoba i racista contra els immigrants sense que el PSOE ni UP li hagin plantat cara, més enllà d’agitar l’espantall de la ultradreta.

Abascal ha recollit vots principalment entre els franquistes i els senyorets dels barris rics, però també entre els sectors socialment més castigats. Aquests sectors han estat contaminats pel discurs verinós que culpa als immigrants de la ruïna social provocada pel gran capital i els seus governs. Podemos, quan apareixia com una força anti-sistema era un fre a la ultradreta. La seva plena integració en el “règim del 78”, convertit en força auxiliar del PSOE només pot facilitar l’enfortiment de Vox que, tret que des de l’esquerra aixequem una alternativa confrontada al govern, apareixerà com l’única força política d’oposició al govern de coalició.

 
Governi qui governi, els drets es defensen

El govern PSOE-UP ve amb la intenció d’estabilitzar la situació política al servei de la Monarquia i a governar la desacceleració econòmica i la probable recessió que s’apropa, segons els dictats de la UE i de l’Ibex 35. A canvi aprovaran algunes mesures parcials per a intentar justificar l’injustificable i faran molta política d’aparador. Però amb Catalunya alçada, la inestabilitat s’aprofundirà i, una vegada passat un cert temps, la mobilització social serà represa, aquesta vegada contra el govern PSOE-UP, malgrat la complicitat de la burocràcia de CCOO-UGT i dels seus intents d’instrumentalitzar organismes unitaris com la Coordinadora en Defensa del Sistema Públic de Pensions

Com dèiem al principi, hi ha companys i companyes lluitadors que miren amb confiança, encara que sigui relativa, al nou govern de coalició. La vida donarà i traurà raons, però tots i totes, juntes, volem parar els peus a Vox; derogar les reformes laborals i posar fi a la precarietat; que les pensions depenguin dels Pressupostos i que cap estigui per sota de 1.084 euros; que s’amnistiï als presos polítics catalans, que s’acabi la repressió i Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur; que es tanquin els CIEs i es reconeguin els drets dels immigrants; que hi hagi recursos de debò i no xerrameca per combatre la violència masclista i es depuri l’aparell judicial. Tots i totes, junts, continuarem lluitant per aquestes reivindicacions, governi qui governi

 
Davant la situació que s’apropa cal:

• estendre i reforçar la solidaritat amb el poble de Catalunya
• denunciar i fer front de manera sistemàtica a l’extrema dreta de Vox
• preparar-se per reprendre la lluita massiva davant les agressions que vindran del nou govern i organitzar l’oposició d’esquerra.

Aquest és el compromís de Corrent Roig, en la seva lluita per construir una força revolucionària, per la qual et convidem a treballar plegats. Xile i l’Equador ens mostren el camí!