Mentre la lluita de classes s’intensifica a Europa i la joventut francesa canta: “jo tinc dues passions, la música i les revolucions”, a l’Estat espanyol les mobilitzacions es barregen amb la convocatòria electoral. Tal com analitzem a la primera part d’aquest manifest, les eleccions es presenten com una batalla entre dos blocs, el progressista i el reaccionari. Però, si el bloc reaccionari és un enemic declarat de la classe treballadora i la joventut, l’anomenat bloc progressista no és en realitat una veritable opció al servei dels nostres interessos com a classe treballadora, sinó de la conciliació amb l’Estat, amb capitalistes i banquers.

La pregunta de  a qui votar? es repeteix entre amplis sectors de treballadors/es i joves que, alhora que volen evitar un govern amb VOX, saben que quatre anys més del PSOE no solucionaran cap dels seus problemes. La veritat és que no existeix actualment una resposta a aquesta pregunta. La raó és que, desgraciadament, en aquestes eleccions no es presenta cap candidatura que representi els interessos de la classe obrera i impulsi un moviment unitari que plantegi la ruptura amb el règim del 78 alhora que plantegi obrir el camí a una transformació socialista.

Les característiques antidemocràtiques del règim espanyol es reflecteixen en la seva llei electoral, en els requisits de signatures per a aquells que no tenen representació parlamentària o en el repartiment de les subvencions electorals. Amb les actuals circumscripcions electorals, el principi d’“una persona un vot” tampoc existeix i els vots rurals compten bastant més que els de les grans ciutats. Partits petits com Corrent Roig o aliances electorals entre partits petits, amb escasses fonts de finançament, enfrontem enormes dificultats per a concórrer amb una candidatura pròpia als comicis.

Què fer davant de l’absència d’alternatives?

Un govern de PP-VOX, que representa a la gran burgesia i als sectors franquistes que es mantenen en els aparells d’Estat, es plantejarà canvis qualitatius orientats cap a un gir autoritari del règim, amb atacs frontals als drets laborals, socials i democràtics, i una croada contra els sectors oprimits i el medi ambient. Per la seva part, la continuïtat d’un govern del PSOE, ara amb el Front Ampli, continuaria gestionant el retrocés de la classe treballadora i garantint els beneficis de la burgesia com fins ara, però no buscaria un canvi autoritari de règim.

Així, davant l’amenaça d’un govern PP-VOX i l’absència d’una alternativa electoral real per l’esquerra, comprenem que molts treballadors/es i joves acabin votant sense confiança al PSOE, al Front Ampli o a Podemos/ERC per a evitar l’arribada de la ultradreta al govern. Però els hi diem que, en qualsevol cas, no se’ls pot concedir cap suport polític a aquests partits, perquè són responsables de la situació a la qual ens trobem.

Una victòria del PSOE-FA retardaria l’arribada de la dreta i l’extrema dreta al govern, però no aturaria l’ofensiva contra la classe treballadora, que arribarà governi qui governi, ni tampoc acabarà amb l’auge de la ultradreta, de la qual els governs PSOE-FA han estat aquests anys els grans responsables. Alhora, si la continuïtat d’un govern PSOE-FA portés de la mà la desmobilització i la desorganització i portés a confiar que solucionaran els problemes des del govern, seria una derrota política per a la classe treballadora. La clau és mantenir i reforçar l’organització i la mobilització massiva de manera independent al govern perquè, si acaben guanyant PP-VOX, la classe treballadora i la joventut arribem mobilitzats, organitzats i amb capacitat de resposta.

Per tot això, més enllà del vot, volem discutir el nostre programa amb els/les companys/es i sumar-los/es a la lluita per a obrir el camí a una revolució socialista. Ens oposarem al vot a PP-VOX i defensarem que un vot a qualsevol força de l’esquerra institucional ha de ser un vot crític: sense cap confiança ni suport polític als qui governaran. El gran problema, en realitat, no és triar electoralment entre dos blocs, sinó convertir el desencantament i el malestar en motivació per a construir una alternativa que lluiti per mesures urgents i integri aquesta lluita en la batalla per a canviar d’arrel aquesta societat classista i injusta.

Després de la Vaga General de l’11 de novembre, que ha organitzat i mobilitzat a milers d’activistes a tot el país a l’escalfor dels comitès de vaga i ha reactivat a seccions sindicals i comitès d’empresa en una tasca comuna, la classe treballadora i la joventut tenim millors condicions per a reprendre la lluita per unes condicions laborals i de vida dignes. Això marca el camí a seguir, perquè governi qui governi només organitzant-nos per a lluitar podrem garantir els nostres drets.

Un programa per a unir a la nostra classe i enfrontar la catàstrofe social i ecològica

Davant de les eleccions presentem un programa que no és un catàleg de promeses perquè uns altres governin per nosaltres. És una guia per a l’acció. Cap d’aquestes mesures vindrà de la mà d’un govern que respecti la gran propietat i els interessos dels bancs, els fons d’inversió i les grans empreses. Per contra, s’imposaran lluitant contra ells:

– Cal prohibir tots els desnonaments sense alternativa residencial i expropiar els habitatges dels fons d’inversió i grans tenidors —inclosa la SAREB— per a crear un parc públic de lloguer social; garantir contractes de lloguer indefinits i baixar els preus, compensant al petit propietari. Salaris i pensions revaloritzats amb l’IPC. Repartiment del treball, amb reducció de jornada i sense reducció salarial. Derogació de les reformes laborals de 2010, 2012 i 2021.

– Enfront del racisme, el masclisme i la lgtbifobia: igualtat salarial i laboral; educació sexual i emocional obligatòria, derogació de la Llei d’Estrangeria, tancament dels CIE i  CETI; cases d’acollida amb recursos suficients per a les víctimes de violència de gènere.

– La sanitat i l’educació privades i concertades han d’integrar-se en la xarxa pública i, al mateix temps, destinar a aquesta els recursos necessaris i posar-les sota control dels treballadors/es i dels estudiants/pacients. El ferrocarril ha de ser racionalitzat i nacionalitzat, reestructurant l’alta velocitat i cobrint la xarxa de Rodalies, amb pressupostos i personal i sota control de treballadors/es i usuaris/àries.

– Davant de la deriva autoritària cal qüestionar el règim del 78, derogar la Llei Mordassa, depurar els aparells d’Estat franquistes, reconèixer el dret d’autodeterminació de les nacionalitats, abolir la monarquia i convocar una Assemblea Constituent lliure i sobirana.

– Aturar la catàstrofe ecològica exigeix transformar d’arrel el model productiu: reconvertir sota criteris ecològics el turisme, l’energia, la indústria pesant, l’automòbil, l’aviació i l’agricultura i ramaderia industrials, amb ocupació i salari garantits per als qui avui viuen d’ells.

– Denunciem la demagògia imperialista i racista del PP i VOX sobre Ceuta, així com el comportament indigne de l’actual govern, que s’ha negat a traslladar a la Península, com és la seva obligació, als menors i als sol·licitants d’asil. El futur de Ceuta i Melilla ha de quedar en mans de la població magribina que les habita.

– La lluita és internacional: de Palestina a Ucraïna, l’ocupació és un crim. Exigim la ruptura total de relacions amb l’Estat genocida d’Israel, una Palestina lliure del riu al mar, solidaritat amb la resistència ucraïnesa per a derrotar la invasió russa, la sortida de l’OTAN i una retallada dràstica de la despesa militar per a destinar-la a necessitats socials.

– Som conscients que avançar en les reivindicacions acaba topant amb la propietat dels bancs i les grans empreses, que han de ser expropiats sense indemnització i posats sota control obrer, creant una banca pública, base d’una planificació econòmica democràtica que acabi amb la irracionalitat capitalista.

És urgent construir una força alternativa, socialista i revolucionària

Ens trobem davant de grans amenaces, però la història no està escrita. Les possibilitats que el proper govern, sigui el que sigui, apliqui un pla de mesures antisocials i autoritàries dependrà de la capacitat que tinguem d’organitzar-nos per a enfortir la revolta, donar-li un caràcter sostingut i convertir-la en organització, en una força col·lectiva conscient que derroti aquests plans i es plantegi la possibilitat de transformar la societat de dalt a baix.

Els espais d’organització independent no sorgeixen per decret, sinó que neixen en els períodes de grans lluites. Es preparen a les vagues i manifestacions, a les assemblees i en els seus comitès electes, en els comitès d’empresa i de barri, en la coordinació del moviment. Sense avançar en això, la lluita serà derrotada o reconduïda, de nou, a la cleda institucional.

Nosaltres creiem que la via electoral està subordinada a la lluita per aixecar un govern dels/les treballadors/es basat en l’autoorganització obrera i popular i alternatiu al poder oficial.

Un govern d’aquesta mena tindria com a missió avançar cap a la destrucció de l’actual Estat i la construcció d’un Estat obrer, basat en la democràcia obrera, en els organismes democràtics de la classe treballadora i els seus aliats, amb representants triats/ades i revocables, salaris com els d’un/a treballador/a qualificat/ada i sota control permanent de les bases. No volem substituir a la classe treballadora per una burocràcia, sinó que sigui ella mateixa qui controli l’economia i decideixi el rumb de la societat.

Però per a impulsar el procés actual de lluita en aquesta perspectiva estratègica, necessitem aixecar un partit que avui no existeix. Actualment estem vivint un fort procés de radicalització, sobretot entre la joventut, que fa possible avançar en aquest camí. El que falta no són les condicions ni les ganes de lluitar, sinó canalitzar tot aquest procés cap a la construcció d’una direcció revolucionària que estigui a l’alçada de la resposta que necessitem. Volem ser part activa de la construcció d’aquest partit que impulsi decididament l’autoorganització de la classe obrera. Un partit que no la substitueixi, sinó que aprengui d’ella i l’ajudi a prendre consciència de la seva força; que funcioni amb centralisme democràtic, és a dir, amb plena democràcia per al debat i de plena unitat per a l’acció. Un partit en el qual dirigents i figures públiques no tinguin privilegis i se sotmetin, com qualsevol altre/a militant, a les decisions col·lectives. Un partit internacional, perquè el capitalisme és un sistema mundial i no és possible construir el socialisme en un sol país. Per això Corrent Roig som part de la Lliga Internacional dels Treballadors i lluitem per aixecar, enfront de l’Europa del capital, els Estats Units Socialistes d’Europa.

Si comparteixes aquesta perspectiva, organitza’t amb Corrent Roig i construïm junts una força que lluiti de manera conscient i conseqüent per la construcció d’un partit i una Internacional revolucionàries.

Previous articleEditorial Contrainforme #3 | L’espurna de l’11-N: Sobren motius per fer vaga!
Next articleManifest electoral 29N – Ia Part | La classe treballadora i la joventut davant les eleccions del 29N