Mor Shimón Peres, heroi genocida i Premi Nobel de la pau

La seva família va fer aliyyà a Tel Aviv l’any 1934. Des d’una edat primerenca es va enrolar a la Haganà prenent part en les seves “glorioses” activitats terroristes. Participa de manera destacada a la guerra Arabo-Israeliana complint exhaustivament la seva funció d’assassí i sicari. Israel precisava desocupar el territori palestí per acollir al poble triat per Jahvè. Pels seus destacats dots organitzatius, Ben Gurion va encarregar-li el paper d’accelerar al màxim la carrera armamentística del nou estat jueu. Shimón Peres era el responsable directe del programa nuclear israelià (Dimona) i l’intermediari en la compra dels caçabombarders Mirage francesos. Israel pretenia així erigir-se en potència regional i dissuadir els seus enemics de qualsevol possible agressió. A tal punt va arribar la seva gran amistat amb el govern de França que tenia un despatx secret al palau de l’Elisi.
Shimón Peres va ser una persona extraordinària com a relacions públiques i va forjar una profunda amistat amb els líders mundials més destacats. Va saber moure amb intel·ligència les fitxes de la diplomàcia a favor de la causa sionista. Gràcies a aquest laboriós treball, Israel ha vist legitimada la seva sobirania sobre un territori il·legítimament ocupat.
Shimón Peres va ocupar importants càrrecs al govern israelià: ministre de Defensa (guerra), ministre de Relacions Exteriors, Primer Ministre i finalment president d’Israel. Per tant és el responsable directe de les agressions, bombardejos, execucions extrajudicials i de la violació dels drets humans que ha patit durant dècades el poble palestí. Ell ha estat el cervell del terrorisme d’estat en la seva màxima expressió. Peres va ser qui va nomenar Ariel Sharon perquè comandés les tropes del Tzahal que van envair el Líban. Les mateixes que posteriorment van cometre la massacre de Sabra i Chatila. Sempre va romandre a l’ombra per guardar les aparences i donar la imatge d’un home just i honorable.
Shimón Peres va contribuir enormement a fomentar l’aliança estratègica amb el govern racista sud-africà de Pieter Botha. Israel va col·laborar molt estretament en el desenvolupament del programa nuclear sud-africà. Els seus diabòlics projectes es van fer realitat quan en aigües de l’Atlàntic sud van realitzar una prova atòmica secreta (operació Fènix).
En el currículum de Shimón Peres cal assenyalar les seves relacions amistoses amb règims dictatorials com els d’Augusto Pinochet a Xile, Ríos Montt a Guatemala, Videla a Argentina, amb D’Aubuisson de Sorra en el Salvador, Somoza a Nicaragua i, posteriorment, amb els governs ultradretans colombians d’Álvaro Uribe i Juan Manuel Santos. Els EUA en la seva ofensiva anticomunista van utilitzar a Israel perquè assessorés militarment i proveís d’armes als seus aliats.
Shimón Peres es va distingir com un dels membres més destacats del moviment sionista mundial i fitxa clau del lobby jueu (que és el principal valedor d’Israel als EUA). En incomptables oportunitats va negociar amb Washington l’augment de l’ajuda militar amb la finalitat de consolidar-se com la potència més temuda d’Orient Mitjà. Ell afirmava que Israel és la primera línia de foc de l’occident civilitzat en el seu enfrontament contra el “terrorisme islàmic”.
Shimón Peres ha estat en realitat un dels majors traficants d’armes a escala mundial. Un títol adquirit gràcies al fet que va exercir el paper de representant exclusiu de la indústria bèl·lica israeliana -una de les més puixants del món.
Astutament va intervenir al costat d’Isaac Rabin en el procés de pau palestí-israeliana en el qual van pactar amb Iàssir Arafat els tristament cèlebres “acords d’Oslo”. Per tal motiu va obtenir el premi Nobel de la Pau (compartit amb Iàssir Arafat). Durant el temps que va ocupar la cadira de Primer Ministre, va donar llum verda a les més sagnants operacions militars com “els Raïms de la Ira” en el sud del Líban, o els indiscriminats bombardejos contra la Franja de Gaza i Cisjordània.
Israel prepara les honres fúnebres d’aquest “àngel exterminador”. Segurament al seu darrer comiat assistiran els més importants líders mundials i personalitats de reconegut prestigi. Per llei cal rendir-li un merescut homenatge a tan il·lustre “apòstol de la pau”. Diran els enterramorts que aquesta és una pèrdua irreparable per al món lliure que lluita per preservar els valors de la llibertat i la democràcia.
Publicat anteriorment a http://palestinalibre.org/articulo.php?a=62274