Unifiquem les lluites!
El passat 25 de maig la ciutat de Sabadell va passar a la fase 1, iniciant així el procés de desconfinament. En aquest marc el Govern municipal de PSC-Podem encapçalat per Marta Farrès, ha presentant una proposta de pla de xoc per encarar la crisi esdevinguda per la COVID-19.
Aquest pla ha estat presentat amb un seguit de mesures per abastar tres esferes: l’àmbit social, la recuperació econòmica i l’espai públic. Compta amb un pressupost de 8 milions d’euros, dels quals, únicament 3,5 milions són de nova inversió. El Govern municipal ja ha presentat un esborrany davant la resta de grups, però la seva aplicació està calendaritzada pel mes d’agost.
Es pretén augmentar la inversió en la indústria per potenciar els polígons industrials presents a la ciutat, en el sector cultural a causa de la parada total del sector, ajudes als diversos comerços, sobretot al sector hostaler, impulsar programes de formació professional, triplicar la dotació de prestació d’urgència, injectar 300.000 d’euros en pagament de lloguers i hipoteques, potenciar la neteja i desinfecció de les zones públiques o ampliar el temps de permanència de l’alberg, entre altres. El cas més dramàtic és la part destinada al sector sanitari, on únicament planteja la inversió de més recursos pel sector públic.
Tot i aquetes mesures, la realitat a la ciutat segueix sent molt crua. Durant el mes de maig, Sabadell contava amb un total 15.253 persones registrades a l’atur, comportant un augment de 5,6% respecte al mes d’abril. Hi ha més de 92.600 persones afectades per un ERTO a la comarca vallesana, és a dir, una de cada tres assalariats. Davant el panorama d’emergència social, les mesures proposades pel Govern municipal no són suficients!
Un pla de xoc insuficient i tard
El conjunt de mesures destinades a pal·liar la crisi econòmica per als treballadors/es no suposen res més que pedaços momentanis. Sabadell ja entra en fase de desconfinament, i aquestes mesures profunditzen la ineficiència de la gestió municipal durant la crisi sanitària.
Les retallades i la imposició de la gestió pública-privada del Taulí per mà de la Generalitat, van portar al seu col·lapse. El conjunt de treballadors/es sanitàries a primera línia de front s’han trobat sense elements de protecció. Tot i ampliar les instal·lacions amb la construcció de l’hospital de campanya i l’habilitació d’hotels, els EPI’s eren insuficients. Mentrestant, una de les plantes de gestió privada de l’hospital ha estat tancada. Aquesta situació ha demostrant que no és suficient demanar recursos, sinó que cal un replantejament de la privatització dels sectors essencials cap a una gestió completament pública.
No es planteja una sortida a la situació extrema viscuda a les residències, on es va arribar a més de 75 defuncions. Quatre d’aquests centres estan investigats per la Fiscalia, però en cap moment es planteja el model privat d’aquest servei imprescindible on, al final, són els residents i les treballadores els que han hagut de pagar les misèries de la crisi. És necessari caminar cap un servei completament públic tant en la gestió com en la tutoralitat.
Es demana la pròrroga de l’alberg per a persones sense llar i això significa, per tant, que passat aquest “temps de gràcia” es trobarien en la mateixa situació anterior, alguns d’ells per primer cop, arran de la crisi.
La precarietat ha colpejat fortament a Sabadell. L’estat d’alarma ha costat la feina a 14.700 sabadellencs/ques a través de 2.306 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs) i, la majoria dels afectats/des, encara no han cobrat la prestació d’atur. La pobresa i la misèria augmenten, mentre segueixen havent-hi una gran quantitat de pisos buits, la majoria, en mans dels bancs.
La situació actual exigeix aturar tots els desnonament de forma immediata i indefinida, tenint com a objectiu, l’expropiació sense indemnització d’aquells pisos buits en mans dels bancs, especialment, en aquells que són usats per a especular i/o van acumulant deutes amb la seva comunitat. Aquests han d’estar destinats a oferir alternatives habitacionals a les persones sense llar i a les dones i menors víctimes de violència masclista, sectors més colpejats per la crisi.
L’organització obrera i popular com a única sortida
En resum, es tracta d’un pla de xoc insuficient, que no solventa les necessitats d’emergència social. A més, les poques mesures temporals proposades arribarien tard, al mes d’agost. Des de l’inici de l’estat d’alarma, ha quedat palesa la ineficiència d’un govern municipal que, lluny d’assumir la seva responsabilitat i encapçalar la situació, accelerant els processos d’atenció i solució dels problemes, s’ha dedicat a emmascarar les dades i intentar treure tot el rèdit polític possible. Mentre la Marta Farrés feia campanya amb l’arribada de l’exèrcit a la ciutat, han estat les organitzacions populars les que han carregat amb la tasca quotidiana i immediata de fabricar i distribuir de mascaretes, bates, aliments, entre altres. Fins i tot s’han hagut d’ocupar de la distribució de material per a que els alumnes amb menys recursos poguessin acabar el curs escolar! Els voluntaris/es de la Creu Roja, la Xarxa de Suport i totes les plataformes vinculades, són els que, dia a dia, han organitzat les mesures bàsiques per la supervivència del conjunt del poble pobre.
Per un pla de rescat als treballadors/es i el poble pobre!
Davant aquest pla de xoc plantejat pel govern municipal, no podem fer menys que considerar que és un pla poc ambiciós i que no passa de ser un pedaç per surfejar la situació. Necessitem imposar mesures que donin resposta a les necessitats d’urgència social. Aquestes, només les podrem aconseguir amb la força de la pròpia organització de la classe obrera juntament amb els sectors populars.
- Garantia de subministraments bàsics per a tothom! Ni un desnonament ni ara ni després de la crisi del COVID-19. Expropiació dels pisos buits de la ciutat per a oferir alternatives habitacionals a les persones sense llar i a les dones i menors víctimes de violència masclista.
- Garantir recursos i material de protecció (EPI’s) per als treballadors/res. Sense protecció, no treballem! Producció i distribució planificada dels recursos.
- Municipalització sense indemnització dels serveis imprescindibles i estratègics: Residències, SMATSA, serveis intrahospitalàris. Nacionalització de l’hospital Taulí i Quirón Salut! La seva intervenció, tard i amb cost associat, és insuficient. Necessitem serveis públics, gratuïts i de qualitat.
- Anul·lació de tots els acomiadaments derivats de la crisi del COVID-19! Condicions i salaris dignes per a tots els treballadors/res sense distinció.
- Més recursos per garantir la igualtat de condicions en l’educació. Per una Educació, pública, gratuïta i de qualitat!
No és suficient 3,5M d’euros. Cal invertir tot el superàvit en el pla de xoc. És evident que per finançar un pla d’aquesta profunditat, caldrà una quantitat important de recursos. Des de les institucions ens diuen que no hi ha diners, que no es pot fer més, però això és perquè aprofiten el pressupost públic per rescatar la banca i la patronal, al temps que enforteixen els sectors privats, en detriment dels serveis públics imprescindibles i fonamentals per garantir les necessitats de la població. Al final tot és qüestió de prioritats, i els governs ja han deixat clar quines són les seves. Per això exigim la suspensió del pagament del deute i la desobediència de la llei Montoro.
Som plenament conscients que aconseguir les mesures que proposem no és una tasca fàcil. Són mesures que, per a implantar-les, cal desbordar la lògica de funcionament del governs municipal. Malauradament, són les úniques que permeten aportar solucions i que perdurarien en el temps. L’únic camí possible per portar-lo a terme és la unificació de lluites i reivindicacions, l’autoorganització des de baix per a prendre aquestes mesures. Cal reforçar les organitzacions que intenten donar resposta, ara més que mai cal aprofundir en aquest camí.
Corrent Roig creiem que els qui estem pagant aquesta crisi sanitària som els únics que podem transformar la realitat. Hem de treballar plegats per a construir la ofensiva als atacs que vindran amb la “nova normalitat” i que el govern municipal sabem que aplicarà. Construir la unitat d’acció entorn als moviments i organitzacions de Sabadell, per defensar un programa unitari que sigui capaç de donar resposta a les necessitats d’urgència social.
