L’Alliberament de patents, la vacunació universal i el reforç de la Sanitat són l’únic camí per posar fi a la pandèmia!
Comencem el 2021 amb el missatge de tots els governs que aquest seria l’any de la fi de la pandèmia gràcies a les vacunes, i ho acabem amb una dada que expressa el fracàs de l’imperialisme en la gestió de la situació: la gran majoria dels 5,4 milions de morts oficials es van produir el 2021, l’any de les vacunes, i no el 2020. Per descomptat, sabem que, a causa de la subnotificació de molts llocs del món, les dades són molt més grans. La revista The Economist donava el càlcul que, de manera directa o indirecta, 21 milions de persones haurien mort a conseqüència de la pandèmia en aquests dos anys.
Aquest hivern, Europa torna a ser epicentre mundial, malgrat ser el continent o un dels continents amb la taxa de vacunació més alta, deixant en evidència que, malgrat la vacuna, la pandèmia no ha passat ni encara està controlada. La desigualtat en els nivells de vacunació al món (combinada amb la criminal política de la “nova normalitat”), es torna com un bumerang sobre els mateixos països imperialistes, amb onades originades als nous ceps.
Un veritable tsunami que va tornar a deixar en evidència tots els governs
El tsunami d’Òmicron, la nova variant del virus, es va estendre a tot arreu i els contagis van batre tots els rècords respecte a onades anteriors. A l’Estat espanyol, el col·lapse de l’atenció primària ha estat tan gran que ens hem vist abocats a un campi qui pugui i cadascú se les ha hagut d’apanyar com millor ha pogut. Aconseguir un test d’antígens en farmàcia (suposant que es pogués pagar) o fins i tot una baixa laboral si estaves infectada, era tota una odissea. Això, sense oblidar que centenars de milers de famílies on no entra un sol sou segueixen sense tenir recursos per fer una quarantena en condicions, en cas de contagi.
I davant aquest repunt de la pandèmia, què van fer els governs autonòmics? Què va fer el Govern central, a més de tornar a instaurar l’obligació de les mascaretes a l’aire lliure, i oferir una vegada més a l’exèrcit per fer tasques de rastreig i vacunació? Recordem que al voltant de 28.000 sanitaris, incorporats com a reforços per la crisi de la pandèmia, van ser acomiadats abans de finalitzar l’any per les diferents comunitats autònomes: 8.000 a Andalusia, 4.000 a Euskadi, 7.500 a Madrid… continuem sumant.
En primer lloc, van intentar minimitzar l’impacte de la sisena onada i canviar els protocols amb l’excusa que l’Òmicron és menys letal i gran part de la població està vacunada amb la dosi completa. La majoria de comunitats autònomes (CCAA) van deixar de fer PCR, tret que la persona tingués símptomes greus i es va deixar de fer rastrejos dels contactes estrets. La Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial de Salut va aprovar que les persones vacunades amb pauta completa no havien de complir quarantena, encara que fossin contactes estrets, si eren casos causats per la variant Òmicron (la qual cosa és impossible determinar). Després, es va reduir la quarantena de 10 a 7 dies, com en altres països (al Regne Unit fins i tot a cinc). Una mesura que no té res a veure amb criteris científics i sí que intenta no paralitzar l’activitat econòmica en determinats sectors estratègics. Això sí, el Govern ven com una mesura haver regulat a tres euros el preu del test d’antígens en farmàcies, setmanes després que aquestes es quedessin sense existències, i d’això, el nostre flamant ministre “comunista” de consum sembla que no en té res a dir. És clar que si van canviar els protocols, va ser sobretot per intentar contenir la situació de desbordament del sistema de salut, que ni tan sols té personal suficient per donar les baixes mèdiques. I perquè aquest govern, una vegada més, torna a anteposar els beneficis econòmics de la patronal a la salut.
En segon lloc, alhora que no reforcen la sanitat, ni els transports, etc., i carreguen sobre uns sanitaris exhausts, la gestió d’aquesta nova onada i la campanya de vacunació, els governs continuen imposant mesures repressives que culpabilitzen la població i són aprofitades per al control social. És el cas del toc de queda, aplicat a Catalunya des de la nit del 23 de desembre fins al 20 de gener, o del certificat Covid per entrar a espais tancats. (A Itàlia s’exigeix fins i tot per entrar al transport públic i a França van passar a exigir un passaport de vacunació).
Si alguna cosa ha quedat demostrada en aquesta sisena onada és que, mentre persisteixi la pandèmia, estar vacunat/da no evita que puguis contagiar altres persones. Tot i això, exigir el certificat Covid o passaport de vacunació s’ha convertit en la mesura estrella i gairebé l’única mesura preventiva dels governs europeus, encara que aquí algunes CCAA han decidit ara eliminar la seva obligatorietat. Des de l’aparell mediàtic no s’ha dubtat a titllar d'”antivacunes”, tot aquell que posi en qüestió o s’oposi a aquesta imposició. Què passa, per exemple, amb les persones migrants sense papers que queden fora del sistema de salut pública?
Des de Corrent Roig volem expressar el nostre rebuig a totes les mesures hipòcrites dels governs, com són l’exigència del certificat Covid o el toc de queda. Aquest rebuig no té res a veure amb un qüestionament a les vacunes. Les vacunes han demostrat ser una eina molt útil en el combat al coronavirus: atenuen la perillositat de la malaltia i, amb això, el risc de mort a les persones vacunades.
Tampoc té a veure amb la defensa de la llibertat individual com fa la dreta, que és qui acaba canalitzant el descontentament davant les mesures incongruents i repressives d’aquest govern. La rebutgem perquè és repressiva i discriminatòria, mentre no hi hagi vacunes i recursos sanitaris per a tota la població, alhora que no serveix per evitar la propagació del virus i l’aparició de noves variants.
Remetrà la sisena onada, però no la pandèmia. Els governs són responsables!
En plena sisena onada, amb l’Atenció primària desbordada, més de cent mil contagis diaris (dels quals el 10% tenen risc de desenvolupar Covid persistent), els llits de la UCI cada vegada més ocupats per pacients Covid i unes taxes de mortalitat que, malgrat la subnotificació, van tornar a superar les 100 morts diàries de mitjana, Sánchez va anunciar que “l’objectiu del govern és convertir en grip la pandèmia” i que “ja s’estan dissenyant mesures pioneres per tractar aquesta com si fos endèmica”. Unes declaracions precipitades sobre les quals fins i tot el director per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut, Hans Kluge, va haver de sortir a advertir que és aviat per tractar la infecció per Covid com una malaltia endèmica, i va advertir que en les setmanes següents la meitat de la població d’Europa es veuria infectada per la nova variant del virus.
Encara que la finalitat de les declaracions de Sánchez no era cap altra que posar una cortina de fum sobre el seu fracàs en la gestió de la sisena onada, Sánchez es recolza en un fet cert. En general, els virus tendeixen a evolucionar de forma natural cap a variants menys mortals, ja que les variants que no ens maten tant són més contagioses. L’Òmicron mostra aquesta tendència. Més contagiosa, però menys mortal. Aquesta evolució, combinada amb la vacunació i l’intent d’aïllar possibles noves variants que sorgeixin, és la via per posar fi a la pandèmia, que no al virus. El virus conviurà endavant amb la humanitat com tants altres i la lògica indica que és això el que acabarà passant.
Però això no pot servir per amagar que, per acabar com més aviat millor amb la pandèmia, i sobretot per salvar vides, i no els beneficis de les multinacionals, és absolutament necessari liberalitzar JA les patents. No podem esperar 8 anys (que és el temps que calcula l’OMS que es trigarà a aquest ritme a aconseguir-se la immunitat global) que el 70% de la població mundial estigui vacunada!
La Covid va demostrar que les retallades sanitàries maten i que cal reforçar la sanitat pública i en especial l’Atenció primària, per protegir-se davant de noves pandèmies. L’aparició de les vacunes va suposar un gran avenç i una gran esperança per posar fi a la Covid. Tanmateix, els governs prefereixen continuar destinant una part de la despesa pública a assegurar els enormes guanys de les multinacionals de les vacunes i no a reforçar la sanitat i exigir la liberalització de les patents. Decideixen que la nova normalitat és conviure amb el virus, mentre que milers de persones veuen deteriorada la seva salut o moren de Covid i altres malalties perquè davant el col·lapse de la sanitat deixen de ser ateses. El govern està dient que necessitarem una dosi de reforç de la vacuna cada cert temps. Encara que alguns experts, qüestionen els reforços vacunals continus com a estratègia de salut pública a llarg termini.
Però, més enllà de la seva efectivitat o de la despesa que suposaria, és una obscenitat absoluta que alguns països encara acaparin noves dosis quan hi ha milions de persones al món sense rebre’n una de sola. Aquest “apartheid” de les vacunes continuarà aprofundint la desigualtat entre uns països i altres, i obre la porta perquè continuïn apareixent noves variants i no aconseguim erradicar la pandèmia.
La producció de la vacuna ha de ser pública i aquestes han de ser distribuïdes com més aviat millor a tot el món. Així i tot, cal que el desenvolupament i la producció deixi d’estar en mans d’un grapat d’empreses privades, que prèviament van ser finançades generosament pels Estats amb milers de milions de diners públics per investigar les vacunes i accelerar-ne la producció.
Dos anys després de la pandèmia, exigim a aquest, i a tots els governs, mesures de salut pública per protegir la salut de totes i tots.
