Parlem amb l’Olga, treballadora del conveni d’Acció Social, delegada sindical de co.bas i militant de Red Roja, el 29 de juny de 2026.
Has notat un empitjorament de les condicions laborals en la teva feina, i als serveis públics en els últims anys?
Sí, al sector social externalitzat en general. A la pública no toquen sou, però no tenen recursos… Hem perdut poder adquisitiu. No apugen els sous. Portem molts anys sense pujades salarials. L’última pujada va ser durant el curs 24-25, però ja feia molt de temps que no hi ha cap pujada. Han pujat les necessitats bàsiques i, en canvi, no apugen els salaris.
Les patronals volen cada vegada tenir més beneficis a costa dels treballadors. A causa de com està el sistema social econòmic i social, cada vegada la gent té menys possibilitats de viure autònomament. Els serveis cada vegada estan més saturats, de l’alta demanda. La gent està molt més enfadada. Tot això provoca una societat malalta, la gent no pot viure i això afecta la salut mental.
Les treballadores del sector social, som la cara, som les que fem l’atenció a totes aquestes persones. L’empitjorament de les condicions als serveis públics repercuteix en l’atenció a les persones. Si tens al davant gent que treballa a marxa forçada, es pot donar que el tracte no sigui l’adequat i sense els recursos. I ets la cara visible, ets tu que li ha de dir que si o que no. Aquest sistema sobreexplota a les treballadores. No es cremen, són sobreexplotades.
Com t’organitzes al teu lloc de feina?
Per sostenir la feina que faig en aquestes condicions, tothom necessita una via de sortida. És un treball molt emocional, amb històries de vida que impacten molt. La manera de canalitzar tot això és a través de la lluita. Quatre anys enrere vaig proposar-me com a delegada sindical per co.bas i vaig sortir, i a les últimes eleccions del setembre.
El servei pel qual treballo,Servei d’Orientació i Atenció al Sensellarisme (SOAS), el passat març de 2025 va sortir la licitació. D’aquest concurs va sortir guanyadora Suara, i amb la fusió de dos serveis, amb més de 50 treballadores ja podíem formar comitè. Vam sortir 3 de co.bas i 2 de comissions.
En ser cinc i no només tres, quan treballes al sector social, entre les cinc, no tenim problemes ni rivalitat, totes a una. Vam començar a analitzar què s’havia d’exigir: vam començar amb una denúncia a inspecció, ja que han augmentat les persones que s’atenen, però no els recursos.
Hem denunciat a l’empresa per l’avaluació de riscos ergonòmics, per riscos psicosocials i per seguretat també… en alguns casos com a treballadora pots rebre una agressió, i els equips per protegir-te estan malmesos.
Des de la nostra secció sindical oferim una hora d’atenció setmanal i atenció individual a qui vulgui consultar alguna cosa, preparem assemblees, fem reunions amb cada unitat del servei (5 unitats), perquè puguin explicar en què estan d’acord i sobre això anem treballant.
També, interpel·lem a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS), quan no hi ha recursos per atendre adequadament els usuaris.
El sector social està molt disgregat, i manca cultura de lluita. La gent està molt contenta per la feina que fem, però és difícil perquè la gent tendeix a l’immobilisme. És molt difícil, encara falta que la gent interioritzi que no hi ha una altra manera, si vols millors condicions, sou digne, treball digne, s’ha de lluitar.
De quina manera participes en la lluita del sector social?
Estic a Municipalitzem, una plataforma que té com a objectiu la municipalització dels serveis públics externalitzats, serveis de cures i d’atenció. També formo part del Grup Motor de l’Assemblea de Plataformes de Cures i Atenció Social.
Aquest espai es compon per diverses plataformes de sectors diferents (discapacitat, acció social, municipalitzem, treballadores de la llar, el sindicat SAD, etc.).
Primerament, vam fer una sortida amb força, fins i tot ens vam organitzar en àmbit estatal. I des d’aquí va sorgir fer una concentració a la Sagrada Família. En aquests moments la cosa està molt aturada. Hi ha vaga l’1 de juliol de 2026, però tindrà poc seguiment. CCOO i UGT estan negociant amb la patronal. Es vol aplicar els complements que hi ha als convenis estatals, que no estan al català. No s’està apujant el sou base. Jo penso que les pujades haurien de ser al sou base.
Ara s’està parlant d’equiparació salarial de les treballadores dels sectors socials externalitzats amb les treballadores públiques. Hem funcionat amb les mateixes taules sindicals des del 2008.
La patronal es va plantar, després de pactar l’equiparació salarial, es van fer enrere. CCOO i UGT no compten amb la majoria de les treballadores. CCOO i UGT convoquen vaga, i CGT només va fer una concentració.
La vaga l’has de treballar, anar centre de treball a centre de treball i construir-la. I aquesta vaga no ha estat treballada. No hi ha consens com a la passada. La negociació és molt opaca, ningú sap com negocien, i ho donen tot per fet. No ha sortit bé la negociació i convoquen vaga.
Hi ha un problema, si després d’una licitació apugen els salaris, aquestes pujades no s’aplicaran.
Si la licitació és després de la pujada salarial si compta. I d’aquesta manera es creen dobles escales salarials. Aquesta lluita només és del conveni d’acció social. I els altres convenis del sector social? S’hauria de lluitar per un únic conveni.
Hi haurà serveis que no seran mínims, seran màxims. El sector social no és com altres serveis que paren la producció. El que no fas avui ho fas demà. Això només em repercuteix a mi, no als serveis. Hauríem de caminar cap a una vaga sostinguda per arribar a una repercussió real.
Com i qui pot solucionar la crisi dels serveis públics i en concret, en el sector social?
Les treballadores pressionant som les que podem solucionar-ho. Ha de ser de baix a dalt. S’ha de forçar. Fan polítiques que no tenen a veure amb la realitat de les treballadores. Si preguntessin a les treballadores… però no és la intenció del sistema. Els serveis socials no estan pensants realment per donar millors condicions de vida. Són eines de control social i de contenció.
Els serveis han de ser públics. No pot ser que amb els diners públics es facin negocis privats amb la pobresa i la vulnerabilitat. Totes les empreses es lucren. No pot ser que als serveis d’atenció social i cura, el rèdit no sigui social, que la societat cada vegada estigui millor. No pot ser un rèdit econòmic. Hi ha serveis que tenen molt de control per part de l’ajuntament. No és pràctic. Com pot ser que un servei cap a la ciutadania estigui regit en l’organització i resultats per ítems econòmics perquè ho gestionen empreses o entitats?
Als centres educatius públics no hi ha un càlcul de benefici econòmic, el benefici és social, en canvi, en els serveis externalitzats funcionen pels beneficis d’empresa, i això empitjora les condicions dels serveis. Surt més car, i repercuteix a les treballadores. Beneficis privats i amb precarietat laboral. Això provoca la manca de qualitat dels serveis. Fan negoci de la pobresa i de l’exclusió, de la vulnerabilitat! És molt pervers des del meu punt de vista. Tots aquests serveis externalitzats haurien de ser públics. NO seria la panacea, però ens trauríem el lucre privat.
La precarietat va molt en contra de què la gent es pugui organitzar. En l’última vaga, molts sectors no podien unir-se a la vaga, perquè la vaga només era del conveni d’acció social. Cadascú ha de lluitar pel seu conveni… ens volen dividides.
Hem de treballar per ajuntar-nos totes les treballadores. Ningú tenim una recepta, la lluita l’hem de construir entre totes, però el que tinc clar és que ha de ser una acció col·lectiva, ajuntar-nos amb totes les lluites, altres serveis en lluita, educació, habitatge, estem parlant d’un canvi de model que posi al centre les persones i no el capital ni el poder.
Imatge: FETAP-CGT