Escrit per Gabriel Huland“Perquè Espanya funcioni, li ha d’anar bé als empresaris també”. Aquestes paraules sintetitzen la intervenció de Pablo Iglesias davant el Cercle d’Economia, un fòrum de grans empresaris -principalment catalans- en el qual participen, entre altres, la Caixa i les seves empreses, el Banc Sabadell i grans constructores.
Iglesias va participar en la reunió anual de l’entitat, celebrada a Sitges, amb l’objectiu de tranquil·litzar-los davant la possibilitat que Podemos se situï al davant del PSOE i en condicions d’encapçalar un nou govern.
El primer que crida l’atenció va ser el to cordial utilitzat pel líder de Podemos davant d’uns senyors que han estat els principals defensors i beneficiaris de les retallades i de les reformes laborals, que han precaritzat el mercat laboral i llançat a milions de treballadors a la misèria. No va tenir cap inconvenient a dir-los que li sembla natural que tinguin una desconfiança inicial cap a ell, però que, com en tota relació que recentment comença, la “desconfiança sol ser l’avantsala de l’entesa“.
En explicar el programa econòmic del seu partit, va deixar clar que no es tracta de trencar contractes ni incomplir lleis vigents, sinó d’aconseguir una “expansió fiscal equilibrada” que no augmenti el dèficit. És a dir, reformar la política d’impostos i de retallades, sense deixar molt clar exactament què s’està proposant, però sense ni tan sols dir una paraula sobre la necessitat de suspendre el pagament del deute públic i de realitzar una auditoria pública de la mateixa, sent el deute el gran instrument de saqueig i submissió del poble als interessos dels banquers.
Per contra, Iglesias va afirmar -contradient el que Podemos deia fa uns mesos- que la “reestructuració del deute no és el principal problema d’Espanya“, que no busca renegociar-la sinó la “relaxació dels objectius de dèficit“. El deute il·legítim utilitzat pel gran capital espanyol i europeu per transferir les seves crisis a les arques públiques no ha de ser qüestionat, només s’ha de negociar la desacceleració del ritme de compliment del dèficit pressupostari. No podem estar més en desacord amb aquesta proposta.
El líder de Podemos ha posat èmfasi que “som enormement pragmàtics i som conscients de les pressions a què es pot veure sotmès un govern. Però governar és triar entre opcions diferents, també a l’hora de retallar“. La paraula clau de Podemos últimament és pragmatisme. El programa, al cap i a la fi, són mers suggeriments que poden ser adoptats o no, segons les circumstàncies. La recent aliança amb Izquierda Unida (Unidos Podemos) demostra que el criteri fonamental que regeix les formacions “del canvi”, és el criteri electoral, la recerca de vots a qualsevol preu per arribar al govern.
Finalment, va acabar la seva intervenció assumint la propietat privada i l’esforç competitiu. És a dir, reconeixent la legitimitat de la propietat privada dels grans mitjans de producció i de l’economia de mercat. No en va, Iglesias va deixar clar davant els grans empresaris seu anhel de convertir-se en “els nous socialdemòcrates“,
Però per treure el país de la crisi econòmica no funciona la conciliació amb el gran capital. Només enfrontant-s’hi i derrotant-lo podem sortir de la crisi. Per això, és irrenunciable lluitar per decretar immediatament la suspensió del pagament del deute, així com la derogació de les reformes laborals, la nacionalització de la banca i de les empreses estratègiques, la presó dels corruptes i el bloqueig dels seus comptes.
