Escrit per Josefa Gil el 17 d’octubre de 2016Consten aquí les últimes xifres europees sobre la pobresa i exclusió relatives a Espanya, xifres que ens col·loquen a la cua d’Europa.

Fa alguns anys, Europa va incorporar una nova mesura per estudiar la pobresa dels seus ciutadans d’una manera més complexa i completa. Ho van anomenar AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion). O sigui, “En risc de pobresa i exclusió”.

S’analitzen tres factors per oferir les taxes de l’AROPE: l’atur, la pobresa i la privació material. És a dir, que aquest indicador complementa la clàssica forma de mesurar la pobresa, basada en la part monetària, amb aspectes d’exclusió. Combina els factors de la renda (pobresa relativa), privació material severa i la baixa intensitat del treball.

L’AROPE està harmonitzat a escala europea, per tant permet comparar les xifres dels diferents països. En la majoria dels indicadors clau sobre pobresa i exclusió social, la situació espanyola és pitjor que la mitjana europea, com és el cas de l’AROPE.

Les dades que s’ofereixen a continuació han estat publicades a l’últim informe europeu, que s’ha donat a conèixer aquesta setmana.

Apareixen aquí, sense més redacció ni treball que la seva selecció dins del document. Parlen per si soles:

A Espanya, l’indicador de risc de pobresa i exclusió (AROPE) arriba, el 2015, al 28,6 per cent de la població: 13.334.573 persones viuen en risc de pobresa i exclusió. (A la Unió Europea dels 28, l’AROPE arriba al 24,4 per cent de la població: 122,3 milions de persones).

Espanya és el tercer país amb major desigualtat de la UE, després de Romania i Sèrbia: El 10 per cent més ric obté una quarta part dels ingressos de tota la població.

Existeix un 2,2 per cent de la població que pateix a la vegada els tres factors que integren l’AROPE: atur, pobresa i privació material. Són 1.025.736 les persones que es troben en la pitjor situació econòmica i social possible.

La pobresa afecta un 22,1% de la població: 10.383.238 de persones.

Un total de 3.543.453 ciutadans viuen en pobresa severa, és a dir, que tenen ingressos per sota de 333,8 euros mensuals.

Unes 4.670.000 pensions, la meitat del total, estan per sota del llindar de la pobresa.

Un 44,8 per cent de les persones en atur i el 21 per cent de les “inactives” constitueixen els grups més afectats per la pobresa.

La taxa de treballadors/es pobres (que no superen el llindar de la pobresa, tot i tenir un treball) ha passat d’11,7 per cent el 2013, a 14,2 per cent el 2014, i a 14,8 per cent el 2015.

La taxa de privació material severa ha fet un ascens del 4,5 per cent el 2009, al 6,4 per cent el 2015, afectant 2.993.365 persones.

El grup de menors de 16 anys té la taxa més alta de privació material severa: 9,9 per cent. Els segueix el d’adults joves entre 16 i 29 anys, amb un 8,4 per cent.

L’11 per cent dels ciutadans té retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge principal i el 10,6 per cent no pot escalfar adequadament els seus habitatges.

El 13% de les famílies monoparentals pateixen privació material severa, més del doble que els habitatges amb nens i dos adults, i 3 vegades més que els habitatges sense nens/es.

Un altre any més, el risc de pobresa i exclusió social afecten a més de 3 nens i nenes, de cada 10, a Espanya.

En la infància (menors de 16 anys), la taxa va patir un descens del 35,4 per cent el 2014 al 33,4 per cent el 2015.

En el cas de persones adultes joves (16-29 anys), la taxa ascendeix del 36,4 per cent al 38,2 per cent en l’últim any.

Article original: http://diario16.com/pobreza-en-espana-15-datos-para-la-verguenza/