Parlem amb un professor de secundària d’un institut de l’Hospitalet de Llobregat. Actualment, és professor a l’ESO i al batxillerat i també tutor.
Has notat un empitjorament a la teva feina o a la resta de serveis públics els últims anys?
Crec que és una qüestió generalitzada, no només de l’educació. El tema de la pèrdua de poder adquisitiu degut a la inflació és una cosa generalitzada a tots els sectors públics. Es pot observar en qualsevol lloc.
El meu institut, per exemple, és un institut vell que es va fer a L’Hospitalet de Llobregat en un moment de creixement, es va fer molt ràpid i els materials amb què està construït són materials bastant peribles, bastant dèbils. Fa molts anys que tenim finestres que no tanquen. El departament ha fet una gran inversió en un gran sostre amb una coberta de plaques solars. La qüestió d’estalvi energètic passaria potser abans per tancar les finestres correctament, perquè sense uns bons tancaments la qüestió de sostenibilitat energètica està bastant limitada.
Hi ha un altre tema important que és la calor a les aules. Hi ha un programa que es diu “Aules que cremen” i, de fet, l’Institut on treballo està al top 5 contínuament. Això també és una qüestió important, estem a temperatures de més de 30 graus a classe i no és viable.
Un altre tema seria el personal de l’institut, per exemple. En els instituts fins l’any passat teníem dos TIS (Tècnica d’integració Social), que en un centre de màxima complexitat (CMC) i amb un percentatge d’immigració al voltant del 100% són molt importants, i aquest any en tenim només una. Amb la pandèmia en van posar dues i quan es va acabar van decidir que hi hauria una TIS per centre, així que nosaltres n’hem perdut una, quan potser hi ha algun centre que no té tantes necessitats socials. En canvi, al barri de Collblanc i en un centre de màxima complexitat, una TIS és molt poc.
Has participat en alguna lluita en el sector?
Aquest últim any he participat a algunes vagues del sector, a algunes manifestacions i alguns talls de carreteres. Fer una manifestació bé molesta relativament, fer un tall sí que molesta directament a persones que no tenen la culpa, però també és cert que si no protestes i no molestes no et fan cas, i enguany hem vist com la Conselleria només ha volgut negociar en el moment en què ha vist que això anava seriosament i afectava en general a tota la societat.
Com i qui creus que pot solucionar la crisi dels serveis públics?
Això és una qüestió molt general, no s’arreglarà la societat arreglant només l’educació. Els metges, els treballadors socials també estan en vaga i això va molt més enllà del que pugui opinar un professor de secundària, és a dir, està en qüestió com gestionem els recursos públics i fins a quin punt podem destinar un percentatge molt alt del pressupost en Educació i Sanitat, que són les bases del nostre sistema. Llavors, gastar més per una banda significa gastar menys per una altra. Quina és la solució? Gastem molt en turisme i àmbits que no són tan importants, com les festes, i les Administracions públiques haurien de prioritzar elements que potser no són tan populars, però que al final són la base del sistema de l’Estat del benestar.
Imatge: USTEC via X