Aquests dies, l’eliminació del delicte de sedició ha cobert portades dels diaris i de mitjans de comunicació. S’elimina un delicte antic i obsolet que ha afectat principalment als presos polítics del procés independentista a partir de l’1O, que pot castigar-se fins a 15 anys de presó, per exemple, per qüestionar la unitat imposada de l’estat espanyol. Amb la supressió d’aquest delicte, s’afegeix un de nou: els desordres públics agreujats. 

Què suposa aquest canvi?

La nova reforma del delicte de sedició, que ja ha passat el primer tràmit parlamentari aquest 24 de novembre, va ser presentada pel govern del PSOE i UP, amb el suport d’ERC. Aquesta modificació suposarà la criminalització de lluitadors/es i activistes, doncs «introdueix l’actuació en grup amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública amb existència de violència o intimidació», fet preocupant perquè s’utilitzen termes subjectius com «intimidació» o violència, sense definir ben bé el que són, que faran més fàcil judicialitzar la lluita social. De fet, inclús a l’Amnistia Internacional li preocupa que aquesta reforma no especifiqui a què es refereixen aquests termes. Seguint la legislació internacional hauria de limitar-se a casos greus que no incloguin la interrupció del tràfic o empentes.

El que encara és més greu és que mobilitzar-se sense violència ni intimidació dins d’un edifici propietat d’una entitat privada o pública es constituirà com a delicte. Aquest fet és preocupant per a tot l’activisme en general, ja que qualsevol mobilització o ocupació de l’espai públic pot ser considerada com a desordre públic agreujat i, per tant, sancionada. A més, ens treu tot el component de pressió social que tenim per reivindicar-nos o per reclamar la manca de drets, com pot ser tant una acció estudiantil a l’interior d’un rectorat universitari, els piquets dels treballadors/es per defensar el dret col·lectiu a la vaga o, fins i tot, l’activitat diària de les plataformes en defensa de l’habitatge per aturar desnonaments. Els càstigs podran ser multes, que desgasten als moviments socials, o penes de presó de 3 a 6 mesos, eludibles si no hi ha antecedents previs. A més, es preveuen inhabilitacions de 3 a 5 anys per a càrrecs públics i inhabilitacions de 6 a 8 anys per autoritats (polítiques). Per tant, es reduiran les penes dels presos/es polítics/es de primer ordre, mentre que l’estat facilita repressió a tota aquella persona que s’organitzi i defensi els seus drets.

Tot i això, aquesta situació no és nova, fa poc ens fèiem ressò de l’episodi de criminalització de 15 activistes al barri de Sants de Barcelona en una protesta dins d’una oficina del banc Santander, per tractar de suspendre un desnonament i demanar una negociació urgent de lloguer social per una família desemparada. Gràcies a la Llei Mordassa, els activistes ja són judicialitzats i enviats a la presó.

Un nou atac al legítim dret de mobilitzar-se i lluitar 

Des de l’aprovació de la Llei Mordassa al 2015 hem assistit a la vulneració del dret a la protesta i l’enduriment legislatiu contra la mateixa. El govern de PSOE-UP va comprometre’s en campanya electoral a derogar-la, cosa que no han arribat a fer. En el seu lloc, proposen una modificació de la llei, la qual en aquests moments es troba en tràmit, i que molt possiblement no garantirà que el dret a la mobilització deixi de ser perseguit. 

Tornem a presenciar, una vegada més, la hipocresia d’Unides Podem i dels Comuns. Sota la bandera de la defensa dels drets democràtics i “la convivència”, no estan disposats a fer cap passa que suposi trencar la solidaritat governamental. És per aquest motiu que defensen el delicte de desordres públics agreujats – tot i sabent que comportarà la criminalització de la protesta – i és per el mateix motiu que no van defensar l’amnistia en nom de “no generar falses expectatives” i de “no enganyar la gent”, tal i com es va pronunciar Jaume Asens. 

ERC, per la seva banda, segueix negociant amb el govern PSOE-UP per alliberar els seus dirigents de la repressió de l’estat a dos anys de l’acord de confiança a la taula de diàleg que s’ha demostrat fraudulenta. A canvi, estan disposades a donar el vist i plau als pressupostos generals de l’estat i mantenir l’estabilitat en el fràgil govern en solitari de Pere Aragonès a Catalunya.

Corrent Roig, que vam participar a les mobilitzacions contra la sentència als presos/es polítics/es independentistes; que vam acompanyar a les milers de persones que van sortir al carrer indignades davant un judici que va resultar una farsa; que vam treballar, colze a colze amb el moviment de represaliades per donar un altaveu a tots els casos de repressió, estem en contra de la implementació del delicte de desordres públics agreujats i defensem:

1/ Ni sedició ni delicte de desordres públics agreujats! Aquesta és només una maniobra més del PSOE i UP per tancar les lluites socials a la cleda institucional i per assegurar el suport d’ERC, els grans beneficiats d’aquesta reforma. 

2/ La fi de la criminalització de la lluita social, que exigeix l’arxiu de totes les causes judicials obertes i retirada de tots els càrrecs contra lluitadors/es.

3/ La derogació immediata de la Llei Mordassa, tal i com va prometre el govern del PSOE-UP i de tots els articles del Codi Penal que contemplen delictes per “injúries a la Corona”, “enaltiment del terrorisme” o que protegeixen “els sentiments religiosos”. 

4/ L’amnistia general per a tots i totes les preses polítiques i lluitadores represaliades i el retorn de les exiliades que exigirà, necessàriament, reprendre un pla de lluita col·lectiu. 

5/ La depuració de les responsabilitats polítiques, policials i judicials per les brutalitats comeses durant l’1 i el 3 d’octubre, durant la lluita contra la sentència però també en els desnonaments o altres lluites com les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasel.  

6/ Defensem les mobilitzacions convocades contra la implementació del delicte de desordres públics agreujats i cridem a participar-hi. La lluita per fer-lo enrere, però, exigeix unificar política i organitzativament a tots els sectors afectats per la repressió policial i judicial i integrar en aquesta lluita les organitzacions de treballadors/es i els moviments socials.