Tạ Thu Thau, líder trotskista vietnamita

El 1945, fa 70 anys, Tạ Thu Thau (gran lluitador contra el colonialisme francès i principal dirigent trotskista del Vietnam) moria afusellat pels estalinistes, d’acord a les ordres d’Ho Chi Minh. Com a homenatge, reproduïm el text d’un autor vietnamita.

El crèdit del primer intent, a Gran Bretanya, de confrontar els estalinistes vietnamites amb la qüestió de l’assassinat de Tạ Thu Thau és de Chris Harman (de l’organització International Socialists) en el seu discurs en la Trobada en Memòria a Ho Chi Minh (mort el 2 de setembre del 1969), organitzat per la Campanya de Solidaritat amb el Vietnam, a Londres el 13 de setembre del 1969. Això va resultar en la sortida del representant del règim estalinista del lloc, en senyal de protesta, i en un pandemònium considerable a la sala.

La responsabilitat de Ho Chi Minh es va establir en tres cartes i tres entrevistes, publicades a “Ho Chi Minh i els trotskistes”, Chroniques Vietnamennes, N° 1, novembre del 1986, pàg. 13-18. La responsabilitat personal Tran Van Giau es va plantejar amb ell, en una visita a França (Peter Salmon, “Assassí confrontat”, Workers Press, 24 febrer del 1990).

El següent resum va ser escrit, per a nosaltres, pel veterà revolucionari vietnamita Ngo Van Xuyet:

Tạ Thu Thau va néixer el dia 6 de maig del 1906, a Tan Binh (Long Xuyen, sud de Vietnam), el quart fill d’una família gran i molt pobre: el seu pare era fuster. El 1925, va començar a treballar com a professor a Saigon [1]. Quan tenia 20 anys, juntament amb la majoria de la joventut “educada”, Tạ Thu Thau -en una experiència que posteriorment va anomenar-la “bogeria de joventut”- es va ajuntar al grup nacionalista Jove Annam que després va ser dissolt pel govern colonial francès [2]. El 24 de març del 1926, Tạ Thu Thau va participar d’una manifestació de masses per exigir el retorn de França del líder constitucional-nacionalista Bui Quang Chieu, i el 4 abril del 1926 va participar d’una manifestació per acompanyar el funeral del nacionalista veterà Phan Chau Trinh [3]. El 21 de març d’aquell any, havia participat d’una Trobada a la Rue Lanzarotte, Saigon, organitzada per Nguyen An Ninh, a favor de les llibertats democràtiques i contra l’explotació dels annamites, tant els naturals d’Annam com els provinents de Tonkin. Escrivia per al diari “Annam” de l’advocat nacionalista Phan Van Truong [4].

Tạ Thu Thau va arribar a França el setembre del 1927 i es va matricular a la Facultat de Ciències de la Universitat de París. Va entrar al Dang Vietnam Doc Lap (Partit de la Independència Annamita – PAI) i, després que el seu fundador Nguyen The Truyen tornar a Vietnam, el 1928, va assumir la responsabilitat pel treball del partit [5]. En el periòdic Ressurrection, mensual i anti colonialista que va començar al desembre del mateix any i que va ser de curta durada, Tạ Thu Thau va publicar, en col·laboració amb Huynh Van Phuong [6].

Al gener del 1929, els Jeunesse Patriotes (Joves Patriotes), de Pierre Taittinger [7] van entrar en confrontació amb annamites influïts pel PAI. TạThu Thau va atacar a L’Humanité, diari del Partit Comunista Francès, per la “mala fe” del seu informe sobre els fets, i al Partit Comunista Francès (PCF) per la seva incapacitat d’intervenir en nom dels annamites presos en aquest succés. També va escriure sobre la “retribució a ser cobrada per la Comissió Colonial del PFC”, pel seu “treball fraccional contrarevolucionari” dins del PAI. El grup annamita de la Comissió Colonial del PFC, liderat per Nguyen Van Tao [8], pretenia amb aquest treball transformar els membres del PAI en “autòmats per a la realització de les seves ordres”, segons va escriure. Un pamflet escrit per Tạ Thu Thau concloïa: “De la nostra esclavitud indescriptible, clamem a tots els oprimits de les colònies: uniu-vos contra l’imperialisme europeu, blanc o roig, si volen una part d’aquest món per a vostès.” Al març del 1929, Tạ Thu Thau va intentar defensar en va al PAI de la seva dissolució jurídica pel tribunal del districte del Sena.

Entre el 20 i el 30 de juliol del 1929, Tạ Thu Thau participa del II Congrés de la Lliga Antiimperialista, a Frankfurt [9]. En els mitjans d’esquerra de París, va conèixer a Felicien Challaye, Francis Jourdain i Daniel Guerin [10]. Va abandonar les conviccions nacionalistes de la seva joventut i va entrar en l’Oposició d’Esquerra trotskista. Llavors tenia 23 anys.

Després de la insurrecció a Yen Bai, la nit del 9 al 10 de febrer del 1930, inspirat en el Viet Nam Quoc Donen Dang (el Kuomintang annamita) [11], Tạ Thu Thau va exposar el seu punt de vista polític sobre la revolució a Indoxina, a La Verité, òrgan de l’Oposició d’Esquerra a París (abril / maig / juny del 1930).

“La burgesia nativa, artificialment creada, no és capaç de fer cap revolució … el bloc burgès natiu, incapaç d’una existència independent, es va soldar fermament a la burgesia francesa que l’assegura amb força, i la fa servir per trencar la lluita revolucionària, en nom del nacionalisme annamita.

“La mal organitzada insurrecció a Yen Bai (…) sense fil de lligam entre la seva organització i la població (…), va ser llançada sobre una base ideològica confusa (…), una síntesi sunyatsenista de democràcia, nacionalisme i socialisme [12], ( …) una espècie de misticisme nacionalista.

“Aquesta política va enfosquir les relacions de classe concretes, i el lligam real, orgànic, entre la burgesia nativa i l’imperialisme francès. (…) Els que parlen d’independència immediata i integral no tenen res més que una concepció mecànica i formal de la lluita. Cap d’ells pot dubtar que, per darrere d’aquestes paraules imponents, hi ha un poble, dins el qual operen canvis moleculars perpetus en les classes socials, que són, fins i tot, més imperceptibles, perquè estan encoberts per l’aparença d’un conflicte entre races que, als ulls de molts, és real i etern. (…) Ni el terrorisme ni el gandhisme resoldran el problema colonial. (…) Una revolució, basada en l’organització de les masses proletàries i camperoles és l’única capaç d’alliberar les colònies. (…) La qüestió de la independència ha d’estar vinculada amb la de la revolució socialista proletària”.

Aquí Tạ Thu Thau critica la Tercera Internacional i al PFC, per la seva negligència en la formació de quadres marxistes, i pel seu enfocament empíric per a l’anomenada “situació revolucionària contínua” a la Indoxina; denuncia la “falsa política de la Internacional”, la política aventurera del Tercer Període, que va tenir com a resultat que “revolucionaris proletaris havien capitulat a partits nacionalistes (…)”, i que “la revolució xinesa va ser conduïda al cementiri”.

Condemnes

El 22 de maig del 1930, els estudiants annamites a París es van manifestar als Champs d’Elysées contra les més de 50 condemnes a mort proferides contra participants de la insurrecció a Yen Bai; Tạ Thu Thau va ser detingut i deportat al Vietnam, el 30 de maig, amb 18 dels seus compatriotes.

Quan la Ta Doi Lap (Oposició d’Esquerra), l’organització trotskista clandestina es forma a Saigon, a finals del 1931. Tạ Thu Thau va ser un dels seus fundadors. Però el grup es va dividir després en tres fraccions: Tạ Thu Thau va organitzar el grup Dong Duong Cong San (comunisme indoxinès) que, a partir del 1r de maig del 1932, va publicar un noticiari en full doble, el Vo San (Proletari). Huynh Van Phương i Phan Van Chanh, que també estaven entre els deportats de França, van publicar diaris de propaganda comunista sota el títol Ta Doi Lap Tung Tho (Publicacions de l’Oposició d’Esquerra). Un altre deportat de França, Ho Huu Tuong, juntament amb altres opositors del Partit Comunista d’Indoxina, van formar el grup Thang Muoi (Octubre). [13]

Aquests grups clandestins van ser ràpidament atacats per una dura repressió. Quaranta-una persones van ser capturades a Saigon i a les províncies de Bac Lieu, Ba Rja, Gia Djnh i Sic Trang. Capturat el 8 d’agost del 1932, Tạ Thu Thau va ser alliberat amb una advertència, el 21 de gener del 1933; però 15 militants van ser condemnats a entre quatre mesos i cinc anys de presó, en un judici a 21 trotskistes, el 1r de maig del 1933.

A les eleccions municipals de Saigon, del 30 d’abril al 7 de maig del 1933, Tạ Thu Thau va realitzar agitació legal amb l’estalinista Nguyen Van Tạo, els nacionalistes Nguyen An Ninh, Tran Van Thạch, Le Van Thu, Trinh Hung Ngau i altres [14]. Aquest grup va constituir una “Llista dels Treballadors” (So Lao Dong) per a les eleccions, un esdeveniment gens comú a Indoxina. Un diari en llengua francesa, La Lutte (La Lucha), va ser publicat per donar suport a la campanya (els diaris de llengua annamita estaven subjectes a la censura); la primera edició va ser el 24 d’abril del 1933 i el diari va desaparèixer un dia després de les eleccions. Davant d’una reacció estupefacta, per part de la societat colonialista, dos candidats de la “Llista de Treballadors” van ser escollits per al Consell Municipal.

El 15 de novembre, d’aquell mateix any, després d’una iniciativa d’un grup d’estudi d’exestudiants a França, Tạ Thu Thau va fer una conferència sobre dialèctica, per a un gran públic d’estudiants i treballadors, reunits a una facultat cooperativa.

El 1934, el “Front Únic” de trotskistes, estalinistes i nacionalistes “per a la defensa de la classe obrera” (grup La Lutte) va ser formalment constituït; els trotskistes van reiterar les seves crítiques a l’URSS i a l’estalinisme i els estalinistes les seves crítiques al trotskisme. El diari La Lutte va ressorgir el 4 d’octubre del 1934.

Amb la seva elecció per als càrrecs anul·lats [15], els membres del grup es van presentar un cop més a les eleccions municipals de maig del 1935. Tạ Thu Thau va ser un dels escollits. Buscat per les autoritats per la seva “activitat subversiva en la premsa”, va ser condemnat a dos anys de presó, el 27 de juny del 1935, càstig suspès però després confirmat pel Tribunal de Segona Instància, el 10 de setembre del 1935. El 26 de desembre del 1935, Tạ Thu Thau –juntament amb uns altres tres representants escollits de La Lutte- va ser detingut per fer un discurs donant suport als conductors de taxis en vaga; van ser alliberats l’endemà. Al judici al diari La Lutte, el 18 de març del 1936, Tạ Thu Thau va ser multat amb 500 francs pel Tribunal de Saigon.

L’arribada al poder del govern de Front Popular, a França, al juny del 1936 [16], va desencadenar un vast moviment popular que va escombrar Indoxina: vagues dels treballadors de cautxú, a Arsenal, dels ferroviaris i manifestacions camperoles. En una reunió, realitzada el 13 d’agost del 1936, principalment per militants del grup La Lutte i dirigents del Partit Constitucional-Nacionalista, es van esbossar plans per al Moviment Congrés Indoxinès. Es va formar una comissió per preparar una carta de reivindicacions democràtiques per presentar-la al govern de Front Popular. El moviment va ser prohibit el 19 de setembre del 1936 i Tạ Thu Thau, que havia participat en la Comissió de Legislació per als Treballadors, va ser capturat juntament amb Nguyen Van Tạo i Nguyen An Ninh. Tots van ser alliberats després d’una vaga de fam d’11 dies, el 5 de novembre.

El 1937, van explotar novament vagues industrials i manifestacions camperoles. Tạ Thu Thau va trobar-se un altre cop a presó des del 18 de maig fins al 7 de juny i després va ser condemnat pel Tribunal de Saigon, el 9 de juliol, a dos anys de presó, una sentència, contra la qual va apel·lar. Va ser en aquesta època que el PCF va ordenar als estalinistes que trenquessin amb els trotskistes (carta de Gitton, del 19 de maig del 1937) [17]. Una vaga general dels ferroviaris va portar a Tạ Thu Thau un altre cop a presó el 23 de juliol del 1937. Després d’una vaga de fam de 12 dies, va ser portat novament, davant del Tribunal de Saigon, el 17 de setembre, en una llitera. Estava semiparal·litzat. Condemnat l’11 de setembre a una sentència addicional de dos anys per execució simultània, va ser alliberat sota condicional tres mesos abans del final de la sentència, el 14 de febrer del 1939, a la revetlla de l’any nou annamita.

Treballant amb els seus camarades trotskistes, Tạ Thu Thau va continuar publicant el diari Tranh Dau (anteriorment La Lutte que apareix en idioma annamita, a partir d’octubre del 1938), donant suport a la Quarta Internacional. A les pàgines del diari, va emprendre una campanya per a les eleccions del Consell Colonial, el 16 i el 30 d’abril del 1939 [18], en les quals va ser escollit amb els seus dos camarades Tran Van Thạch i Phan Van Hum [19]. El programa incloïa l’oposició a un emprèstit nacional de 33 milions de piastres (US$ 131 milions), que es pagaria amb els diners del poble “per la defensa d’Indoxina” –i això entrava en conflicte amb la posició del Partit Comunista Indoxinès, alineat amb la del PCF, de què França havia de deixar les seves forces de seguretat, en un estat de preparació per al combat, com a conseqüència del pacte Laval-Stalin de maig del 1935. El 1r d’octubre del 1939, Phan Van Hum va ser condemnat a cinc anys de presó per aquesta propaganda anti-militarista.

Tạ Thu Thau va ser autoritzat a sortir de Saigon el 21 d’agost del 1939 i anar a Siam, on pretenia buscar tractament mèdic. Però la guerra va esclatar i ell va ser capturat i portat a Saigon, l’11 d’octubre del 1939. El diari Tranh Dau estava entre els afectats per una ordre de prohibició del 26 de setembre del 1939, i el grup de Tạ Thu Thau era un dels “grups comunistes i associacions” afectats per una ordre de dissolució (decretada a l’octubre del 1939). Condemnat en el Tribunal de Saigon, el 16 d’abril del 1940, a cinc anys de presó. Però, per una ordre d’exili de 10 anys i 10 anys de pèrdua de drets civils, Tạ Thu Thau va ser deportat al camp de concentració a la Illa de Poulo Condore, l’octubre del 1940.

El cop

Després del seu retorn del camp de concentració, a finals del 1944, Tạ Thu Thau va treballar per construir el Partit Socialista dels Treballadors (Dang Tho Thuyen Xa Hoi). Va haver-hi un cop d’Estat japonès per posar fi al poder colonial francès, al març del 1945, i substituir-lo pel govern de Bao Dai e Tran Trong Kim [20]. A mitjans del 1945, Tạ Thu Thau va anar a Tonkin i va fer contacte amb els militants trotskistes a la regió de Dan Phưong, entre ells Luon Due Thiep, Khưong Huu An i altres, que publicaven el diari Chieu dau (Combat) com a òrgan del Partit Socialista dels Treballadors del nord del Vietnam.

Tạ Thu Thau va participar de trobades clandestines de treballadors i camperols a les àrees de mineria de Nam Dinh, Hai Phong i Hai Duong. Després de la caiguda del Japó i l’arribada al poder de Ho Chi Minh, a l’agost del 1945 [21], Tạ Thu Thau esperava tornar al sud de Vietnam però va ser capturat pel Viet Minh en Quang Ngai i assassinat al setembre del 1945 [22].

Lament

Sobre el tema de la mort de Tạ Thu Thau, aquestes són les paraules de Ho Chi Minh el 1946, com es relata, per Daniel Guerin: “Era un gran patriota i nosaltres estem de dol (…) però tots aquells que no seguien la línia que vam establir seran morts”.

Al mes següent a la insurrecció de Saigon, el 23 de setembre del 1945, els camarades més propers a Tạ Thu Thau, van liderar el grup Tranh Dauen la batalla contra la força franco-britànica que buscava reconquistar Vietnam, una lluita en la qual aproximadament 200 homes del Tranh Dau van perdre les seves vides; així com Tạ Thu Thau, els dirigents del Tranh Dau van ser assassinats per partidaris de Ho Chi Minh.

Necessitem recordar que, el 1939, fent-se eco dels Processos de Moscú, Ho Chi Minh va escriure tres cartes als seus “estimats companys”, descrivint els trotskistes com a “espies i traïdors notoris”, al servei del “feixisme xinès, espanyol, italià, alemany i internacional”. Exterminar-los era la conclusió implícita, molt clara, extreta d’aquestes cartes.

Personalment, Tạ Thu Thau era simpàtic i tenia un gran domini de si mateix. Responent a una intimidació del governador Pages [23], l’abril del 1937, va declarar: “Jo sóc un revolucionari i revolucionari romandré mentre que hi hagi sang a les meves venes”.

Ngo Van Xuyet: una carta per a Trotsky

La següent carta de salutació va ser enviada a Trotsky, després de la victòria dels tres trotskistes a les eleccions del Consell Colonial de Saigon, i va aparèixer al Socialist Appeal (EUA), Volum 3, Nº 58, de l’11 d’agost del 1939. Trotsky es va sentir molt encoratjat per això, i va citar l’edició de La Lutte, que anunciava aquest resultat al Kremlin i la política mundial, del 1r de juliol del 1939 (Escrits de León Trotsky, 1938-39, Ed. Pluma, Volum X, V. 2, p. 532), i de l’Índia, davant la guerra imperialista, del 25 de juliol del 1939 (Escrits de León Trotsky 1939-40, Ed. Pluma, Volum XI, V. 1, p. 32).

Estimat camarada Trotsky,

Vostè ha d’estar familiaritzat amb els resultats de les eleccions colonials de l’últim dia 30 d’abril a la Cotxinxina. Tot i la vergonyosa coalició entre la burgesia, de tots els tipus, i els estalinistes, nosaltres vam obtenir una victòria brillant…

Nosaltres vam anar a la batalla, amb la bandera de la Quarta Internacional, àmpliament desplegada. La nostra victòria és de tota la Quarta sobre la burgesia, naturalment, però, per sobre de tot, sobre els seus agents socialdemòcrates i estalinistes. Tenim fe en la victòria final de la Quarta Internacional.

Aquesta fe ens la va donar vostè. Avui, més que mai, entenem la importància, no només del programa de la Quarta Internacional, sinó també de la seva lluita del 1925-1928 contra la teoria i pràctica del “socialisme en un sol país”, de la seva lluita contra la Internacional Camperola, la Lliga Antiimperialista i altres comitès de pacotilla, Amsterdam-Pleyel i altres.

En aquests dies d’esperança engendrada per la nostra victòria recent, pensem en vostè, en els patiments morals i físics que vostè i la seva companya van suportar. Volem dir-li que, fins i tot en aquest racó remot de l’Extrem orient, en aquest país endarrerit, vostè té amics que concorden amb vostè, camarades que lluiten per allò que vostè va decidir dedicar la seva vida, pel socialisme, el comunisme!

Les nostres afectuoses salutacions bolxevic-leninistes

Phan Van Hum

Tran Van Thach

Tạ Thu Thau

i el grup La Lutte

18 de maig del 1939

NOTES

1. Saigon va ser reanomenada Ciutat de Ho Chi Minh, després de la victòria del Front Nacional d’Alliberament, el 1975.

2. França va enviar missions militars a Vietnam, entre el 1848 (Vientam Central i el sud constituïen, llavors, la nació d’Annam, essent el nort de Vietnam conegut com Tonkin). Vietnam i Cambodja van ser completament conquerits per França, al voltant de la dècada de 1860, que es va expandir a tota Indoxina amb la conquesta de Laos, el 1893. El moviment d’independència nacional va prendre la forma de conspiracions burgeses, als anys inicials del segle XX; al voltant de 1920, sorgeix com un moviment de masses. Un Partit Constitucionalista es va formar el 1923; organitzacions nacionalistes revolucionàries també proliferaven, de les quals una d’elles era Jove Annam (Dang Thanh Nien Viet Nam).

3. Bui Quang Chieu va fundar el Partit Constitucionalista burgès, que va suscitar un sentiment de masses contra la classe feudal i els colonialistes, a la dècada de 1920, utilitzant ocasions, com el funeral de Phan Chau Trinh, per aquesta finalitat. Quan els moviments de treballadors van sorgir, començant pels aixecaments avortats de 1930, els constitucionalistes es van tornar extremadament hostils a ells i es van aproximar al govern colonialista i a la policia. Phan Chau Trinh era un mandarí a la Cort Hue, que va deixar el seu càrrec, afligit amb la corrupció de la cort el 1905, i es va ajuntar al veterà nacionalista Phan Boj Chau a l’exili, a Hong Kong. Retornant a Vietnam, el 1906, va ser acusat d’inspirar una revolta camperola, el 1908 i va ser empresonat durant tres anys. Després de ser alliberat, va continuar la seva activitat política.

4. Nguyen An Ninh va estudiar Dret a París, on va ingressar al moviment nacionalista. Va retornar a Vietnam el 1923 i va fundar el diari nacionalista “La Cloch Felée” (La campana esquerdada) que, entra altres coses, va publicar per primer cop el Manifest Comunista a Vietnam; a la dècada de 1930 va tenir un paper dirigent en el moviment Congrés Indoxinès i a “La Lutte”. La reunió de la

Rue Lanzarotte, amb la presència de 3.000 persones, va ser el primer míting polític públic en la història de Saigon. “La Cloche Felée” va ser succeïda per “l’Annam”, el maig del 1926. El seu editor Phan Van Truong s’havia adherit al moviment nacionalista, com estudiant a França, el 1912.

5. Nguyen The Truyen també es va ajuntar al moviment nacionalista quan estudiava a França. El 1922-1923 va formar L’Union Intercoloniale per unir antiimperialistes de tot l’imperi francès. Va retornar a Vietnam el 1928. De retorn a França, el 1936-1937, va intentar establir una unió de nacionalitats oprimides en conjunt amb l’algerià Messali Hadj.

6. Huynh Van Phuong provenia d’una família rica de My Tho. El 1927, va anar a París a estudiar Dret i ingressa a l’Oposició d’Esquerra trotskista. Deportat a Vietnam, juntament amb Tạ Thu Thau, el 1930, va editar el diari de l’Oposició d’Esquerra a Saigon, i era actiu en el grup “La Lutte”. Va ser assassinat pels estalinistes el 1945.

7. Els “Jeunesses Patriotes”, de Pierra Taittinger, eren feixistes francesos inspirats en Mussolini que van emergir com a força organitzada després de l’elecció, el 1924, d’una coalició entre radicals i socialistes. Eren esbirros lúmpens, vestits amb impermeables blaus i boines per les seves provocacions públiques, i eren poca cosa comparats amb la “Croix de Feu” (Creu de Foc, predominantment ex militars) i “Acció Directa” de Charles Maurras, qui va dirigir l’intent de cop d’estat feixista de febrer del 1934.

8. Ngyen Van Tao va ingressar al Partit Comunista Francès mentre estudiava a París i es va convertir en un militant a temps complet el 1927. Va ser deportat a Vietnam el 1931 i va tenir un paper dirigent en l’organització estalinista.

9. La Lliga Antiimperialista, fundada sota la influència dels líders de la Comitern stalinista, el 1927 a Brussel·les, va reunir a pacifistes i altres esquerrans petitburgesos. El Congrés de Frankfurt, del que Ta Thu Thau va participar, va portar la seva curta vida al final.

10. Felicien Challaye, Francis Jourdain i l’historiador i l’escriptor Daniel Guertin eren anti-colonialistes francesos inspiradors d’incomptables accions de suport a l’alliberament colonial. Van ser fundadors, el 1933, d’un Comitè d’Amnistia per a presoners polítics vietnamites.

11. La insurrecció de Yen Bai va començar com un motí de tropes annamites posicionades a la frontera xina. Van massacrar els seus oficials i van controlar la guarnició per una nit, però altres guarnicions no es van aixecar o van ser derrotades. La vila de Co Am es va sublevar pocs dies després i va ser reprimida per un bombardeig aeri despietat. La fúria de la repressió francesa en els successos de l’aixecament va exterminar a Viet Nam Quoc Dan Dang com a força política.

12. Sun Yat Sen va ser el fundador del Kuomintang, partit nacionalista burgès a Xina; la seva filosofia combinava el nacionalisme antiimperialista, democràcia i idees socialistes utòpiques.

13. Phan Van Chanh va ingressar a l’Oposició d’Esquerra a París, el 1929, i va ser deportat juntament amb Tạ Thu Thau el 1930. Va treballar com a professor, i va ser l’editor del diari de l’Oposició d’Esquerra a Saigon. Deportat a l’illa Poulo Condore, del 1940 al 1943; va ser assassinat pels estalinistes l’octubre del 1945, a Ben Sue, Thu Dau Mot. Per saber més sobre Huynh Van Phuong, veure la Nota 6.

Ho Huu Tuong va iniciar la seva vida política com un nacionalista i es va adherir al moviment trotskista mentre estudiava a França, a Aix-en-Provence i a Lió. Va retornar a Saigon el 1931. El grup “Octubre”, que més tard es va convertir en la Lliga dels Comunistes Internacionalistes, va

recolzar la Quarta Internacional i publicava “Le Militant”. No s’ajuntarien al front “La Lutte” perquè això significava retirar les crítiques públiques als estalinistes. Els seus membres van tenir un paper dirigent en la formació de consells obrers de tipus soviètic a la revolució de 1945. Ho Huu Tuong també va participar el 1945, a pesar d’haver renunciat al trotskisme durant la guerra.

14. Tran Van Thach, un nacionalista, va estudiar a París i va ser deportat a Vietnam amb Tạ Thu Thau el 1930. Treballava com a professor i, en les discussions sobre la lluita de classes a l’interior de “La Lutte”, es va convertir en trotskista el 1937. Va ser electe al Consell Colonial de Saigon, el 1939; va ser pres a Poulo Condore, entre 1940-1944, i va ser assassinat pels estalinistes a Thu Dau Mot, el 1945. Le Van Thu, un altre dels deportats de París, es va mantenir nacionalista però va participar activament a “La Lutte” i en el moviment obrer. Trinh Hung Ngau, que havia treballat amb Tạ Thu Thau al diari “Annam”, era un nacionalista amb inclinacions anarquistes.

15. L’elecció dels consellers de “La Lutte” van ser anul·lades per motius espuris com el no pagament d’impostos.

16. Les eleccions d’abril i maig del 1936, a França, van donar una gran majoria al Front Popular, compost pels partits Comunista, Socialista, Radical i d’altres. Un govern liderat per León Blum del PS va assumir el 2 de juny, enmig d’una onada de vagues i ocupacions de fàbriques. Els estalinistes van donar suport a aquest govern, tot i no participar en ell, garantint així que el poder romangués amb la burgesia.

17. En aquells moments, els trotskistes van defensar intensificar les lluites vaguistes contra l’imperialisme francès; els estalinistes volien una reducció de les vagues, al·legant que la classe obrera no havia de damnificar el govern del Front Popular francès, un aliat diplomàtic de l’URSS. La carta del dirigent del PCF, Marc Gitton, al PC Indoxinès, declarava: “Considerem que és impossible prosseguir amb la col·laboració del partit amb els trotskistes…” i va instruir a cessar-la. Després, els estalinistes es van separar de “La Lutte”. La carta va ser publicada el mateix dia (29 d’agost del 1937).

18. Els Consells Colonials eren òrgans d’administració amb poders limitats; era necessària una petita qualificació de propietat per participar.

19. Phan Van Hum era un professor de dret, literatura i filosofia. Va començar la seva activitat política com un nacionalista, però es va unir al moviment trotskista a França, a l’inici dels anys 1930. Retornant a Saigon, el juliol del 1933, va participar de “La Lutte”, va ser deportat a Poulo Condore durant la guerra, i va ser assassinat pels estalinistes, a l’octubre del 1945, a Bien Hoa. Per saber més sobre Tran Van Thach, veure la nota 13.

20. Bao Dai, últim emperador de Vietnam, va succeir el seu pare, el 1925, amb 12 anys, però no va assumir el tro fins al 1932. Va col·laborar amb els francesos i, quan va succeir el cop d’Estat japonès, va concordar en treballar amb ells. Va abdicar el 1945, es va associar al Viet Minh per un breu període de temps, es va exiliar i va retornar com un titella francès, de 1949 a 1955. Tran Trong Kim, un acadèmic de maneres suaus, va ser el seu primer ministre el 1945.

21. Japó es va rendir als Aliats imperialistes el 14 d’agost del 1945, després del bombardeig nuclear d’Hiroshima i això va provocar una situació revolucionària al Vietnam. El nord del Viet Minh va marxar a partir de les seves bases cap a dins de la selva de Hanoi i va declarar una “República Democràtica”, el 2 de setembre. D’acord amb el pacte de Stalin amb els Aliats, el sud havia de ser posat sota control francès novament i, per tant, el Viet Minh del sud intentaria implementar aquesta

línia. Va haver-hi una resistència entre els nacionalistes i, especialment, entre els trotskistes que van cridar als consells obrers que sortissin a prendre el poder. Els estalinistes van convèncer els delegats a un congrés de consells obrers i van aconseguir imposar un “govern provisional”, tot i la impopularitat de la seva política. Ells van romandre sense fer res quan els francesos novament van invadir, a l’octubre, concentrant el foc sobre els trotskistes, van matar tots els líders.

22. D’acord amb un informe, publicat a la revista “Quatrième Internationale”, el 1947, Ta Thu Thau va ser jutjat per un “tribunal popular” del Viet Minh, després de ser empresonat. A causa del seu gran prestigi en el moviment obrer, aquest tribunal no pot ser convençut de culpar-lo per res. Igualment, de seguida va ser afusellat.

23. Pierre Pages va ser un governador colonial francès d’Indoxina, durant tota la dècada de 1930.

Aquest assaig té per base les següents fonts: Arxius nacionals (París) F7-13406, 13408, 13409, 13410, 13167, 13170. Arxius Outre-merD2514; La Depeche d’Indochine (L’evolució d’Indoxina), Saigón, varias ediciones, 1933-1940; Nguyen Van Dinh, Ta Thu Thau, to gudc gia toi quoc te (Ta Thu Thau, del Nacionalisme al Internacionalisme), Saigon, 1938; Phuong Lan, Nha each mang Ta Thu Thay (El revolucionari Ta Thu Thau), Saigón 1974; D. Hemery, Du patriotisme au marxism; l’immigration vietnamienne en France 1926 a 1930 (Del patriotisme al marxisme: l’emigració vietnamita a França, 1926-1930) en Le Mouvement social (El moviment social), Nº 90, París, 1975; D. Hemery, Revolutionnaires vietnamiens et pouvoir colonial en Indochine (Revolucionaris vietnamites i el poder colonials a Indoxina), París, 1975; D. Hemery, Ta Thu Thau: l’Itineraire politique d’un révolutionnaire vietnamien pendant les annees 1930 (Ta Thu Thau: el camí polític d’un revolucionari vietnamita durant els anys 1930), en Histoire de l’Asie du Sud-Est (Història d’Àsia del sud i l’est).