Treballadors de TMB autobusos: “No tenim cap confiança en Ada Colau. A l’inrevés, s’ha comportat de manera nefasta”

Els treballadors de TMB autobusos de Barcelona estan en lluita pel seu conveni. Del 15 al 19 de febrer han convocat aturades parcials. Estan també molt amoïnats per la projectada connexió del tramvia per la Diagonal.

Entrevistem a Saturnino Mercader i Román Rustichelli, conductors i membres de CGT.

Pregunta: A principi de curs va haver-hi un referèndum a TMB busos on es va rebutjar el preacord signat per la burocràcia sindical i l’empresa. Podríeu explicar-nos el perquè del rebuig?

Resposta: El referèndum es va fer a finals de l’any passat, sobre un preacord de conveni al que havien arribat CCOO, UGT i el SI (Sindicat Independent) amb l’empresa. El resultat va ser 1700 vots en contra i 1100 a favor. Es va rebutjar perquè era un preacord molt dolent per als treballadors.

Hi ha una sentència judicial que diu que els 200 i escaig directius que tenim fora de conveni han d’entrar en conveni com qualsevol treballador. El preacord creava unes categories especials per a ells, conservant-los tots els seus privilegis (els cobria la universitat dels fills, plans privats de pensions, dentista, assegurança de salut…). A canvi de mantenir aquests privilegis, volien que la gent nova que vagi entrant a TMB es quedi sense el concepte que tenim d’antiguitat a la nòmina salarial, que són uns 60 euros que cobrem per 4 anys. A canvi de treure’ns l’antiguitat ens oferien una assegurança mèdica, ens donaven tiquets per a l’escola bressol i tiquets per a transport.

A més, hi havia una cosa molt important, per a UGT sobretot, que és la formació dual. Volen portar els xavals que vénen de les seves pròpies escoles del sindicat a treballar per menys del salari interprofessional. Era un intercanvi de cromos entre la direcció i CCOO, UGT i SI: alliberats sindicals, formació dual, etc., a canvi de prolongar els privilegis que té aquesta gent en conveni. Nosaltres vam fer una propaganda molt forta en contra i per sort es va rebutjar.

Pregunta:Dimecres passat vau realitzar una assemblea amb aturada parcial en la qual vau decidir convocar aturades del 15 al 19 de febrer, dues hores per torn (matí, tarda i nit). Podríeu explicar-nos quins són els motius de la vaga?

Resposta: Després del referèndum va haver-hi una assemblea per desblocar les negociacions del conveni. Per a nosaltres el primer punt a negociar és que tenim prop de 200 companys amb contractes temporals. Volem acabar amb això, i aquest és el primer punt que sempre posem damunt de la taula. El segon punt és la recuperació econòmica d’aquests 4 anys de congelació salarial. Després està el cessament de l’intervencionisme de l’empresa en les qüestions sindicals, perquè sempre s’acaba beneficiant, d’una manera o d’una altra, els sindicats afins. I finalment, temes més tècnics, de reivindicacions més concretes per als diferents col·lectius i sectors de l’empresa.

Però de conjunt, el que afecta a la majoria de la plantilla és que no volem tenir companys precaris, perquè crea una divisió de la plantilla entre els fixos i els precaris que no convé ni als fixos ni als precaris.

Pregunta: Com veieu el conflicte? Quina perspectiva de victòria hi ha?

Resposta: Nosaltres no li tenim tanta por al conveni com al que vindrà després, el tema del tramvia. Del tramvia no es parla però és un tema greu. Respecte al conveni, no hi ha plantejat cap atac; fins ara l’única cosa que ha plantejat l’empresa és un canvi de cromos amb la burocràcia. No han vingut amb acomiadaments o baixades salarials o pèrdues… Amb el conveni, potser sortirem empatats. El problema més gros vindrà amb el tramvia.

El tramvia, amb els càlculs nostres i els estudis que tenim dels tècnics, sabem que significa 240 serveis menys, és a dir 240 llocs de treball menys en autobusos. Això és el que significa l’eliminació de la línies que van per la Diagonal, els estudis ho diuen clar. O és una cosa o l’altra, ja que tots dos alhora anirien semibuits i no surt viable econòmicament.

L’altre projecte, en contraposició al del tramvia, és amb autobusos articulats elèctrics que no contaminen, amb 30 i escaig milions d’euros es fa i fica una línia d’autobusos elèctrics. El tramvia costa 200 i pico milions d’euros, i tot per acabar entregant l’explotació a les empreses privades. Fixeu-vos, 30 milions contra 200 llargs. Perquè ells diuen que el tramvia costa 100 milions, però no expliquen després la compra dels trens que han de circular per la via, que per tenir una freqüència de 5 min necessiten 20 trens, que són més de 100 milions més. Ells diuen “l’obra val 100″ però els trens addicionals que necessiten valen més de 100. I això no li diuen a la gent. A més que ja va haver-hi un referèndum que va dir que no volíem el tramvia. A veure si la Ada Colau fa un altre referèndum, perquè es parla de democràcia i autodeterminació per a moltes coses, però ja veurem què hi fa, amb això.

Pregunta: Portem ja 9 mesos de les”‘alcaldies del canvi”. Quina és la valoració que feu d’aquestes alcaldies, en particular de Ada Colau i BeC, en relació a temes com la remunicipalización, la defensa dels drets laborals, les retallades i les privatitzacions? Com valoreu les últimes declaracions de l’alcaldessa Ada Colau?

Resposta: No tenim cap confiança en l’alcaldessa ni en l’equip de govern. A l’inrevés, s’han comportat de manera nefasta. Molts companys de TMB pensaven que amb Colau venia un canvi, molts ho pensaven. Ara no hi ha ni un que te’n parli bé, estan enfadadíssims amb ella, no la poden ni veure. S’ha desprestigiat moltíssim, moltíssim. I per què? Perquè no solament no ha fet fora els que hi havia sinó que hi ha portat els seus.

Hi ha un tweet que corre per aquí que ensenyàvem als periodistes durant l’assemblea. És un tweet de 2014 que va escriure ella, on deia que TMB era una empresa opaca on no se sabien els sous dels directius. Això és ja una vella batalla nostra, doncs hem de saber el que cobren els directius ja que és una empresa pública, i els contractes estan blindats i ningú sap el que cobren. No ha fet res per treure això a la llum. No ha fet neteja de res. Al contrari, ha deixat els directius que hi eren i ha portat als seus sense canviar res. I ens ve amb una proposta de conveni perquè ens fem plans privats de salut! traient-nos de la Seguretat Social perquè ens posem a la privada.

Per això no ens fiem gens. Potser acaba buscant algun tipus de negociació o potser decideix anar de dura i tractar de torçar-nos el braç; no ho sabem. No ens fiem un pèl d’ella. No vol cap tipus de canvi, vol mantenir les coses tal com estan i a més ficar els seus. Mantenir les injustícies que hi ha, mantenir els privilegis dels directius, mantenir la precarietat… Perquè en el preacord dels precaris no deia ni una paraula, ni tan sols allò que sempre diuen que faran, com ara crear una comissió al llarg del conveni per estudiar el problema… I així ho salven. Ni això! En el preacord, si algú entra demà, l’empresa li diu: mira, jo et cobreixo fins a 900 euros al llarg de l’any perquè et facis el teu segur privat, el teu tiquet de guarderia… però tu ja no cobres antiguitat. Tu signes que d’aquí fins que et jubilis ja no cobraràs antiguitat. Nosaltres els veterans l’anem cobrant, però els que van entrant no, fins que amb els anys s’elimini definitivament. Aquestes són les propostes que proposa l”Ajuntament del canvi” de Ada Colau.

Pregunta: Metro de Barcelona ha convocat aturades el 22 i 24 de febrer, durant el Mobile Word Congress (MWC). Com valoreu la situació en el cas del Metro? Compartiu objectius en la lluita?

Resposta: Cadascun està denunciant el seu conveni; amb Metro van coincidir en el temps les dues reivindicacions; ningú va fer res perquè coincidissin però així va ser. Ells tenen convocat en el MWC, nosaltres vam portar la proposta de coordinar-nos amb ells. CGT vam proposar fer aturades els dies 23 i 25 perquè coincidís amb Metro i el MWC, però va guanyar la proposta de parar una setmana abans que va proposar la COS, per 5 vots de diferència. Estem contents igualment perquè hi havia a l’assemblea 4 propostes diferents i la nostra va perdre només per 5 vots.

Pregunta: De cara als treballadors i les barriades de Barcelona, què creieu que es pot fer per solidaritzar-se i donar suport a la plantilla?

Resposta: A veure, seran aturades de dues hores durant tots aquests cinc dies. Es pot venir algun dia, donar suport a la porta… Però de moment no tenim pensat fer cap manifestació…. La batalla forta vindrà amb el tramvia. De moment donar-vos les gràcies a vosaltres, que sempre heu estat aquí i ens doneu suport en tot el que fem, i ja us avisem amb el que vagi sortint.