El govern de coalició va prometre derogar la Reforma laboral de Rajoy. Més encara, la vicepresidenta del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha fet bandera d’això. D’aquí va passar en menys d’un mes a dir que això era “tècnicament impossible” i que fer-ho, a més, “no seria correcte”. Aquest govern NO ha derogat la Reforma laboral de Rajoy. Va aprovar una reforma que deixa intactes els aspectes més lesius de les anteriors i en alguns punts és més nociva per als i les treballadores. A explicar això, quines seran les seves conseqüències i veure com ens organitzem davant d’aquest nou atac a la classe treballadora, és al que volem dedicar aquest article.
Declaracions pomposes que no s’ajusten a la realitat
Aquesta nova reforma laboral acordada de manera exprés entre Govern, sindicats i patronal, perquè era la condició per a poder rebre el primer tram dels fons europeus, està encara pendent de tramitació parlamentària. El govern no té assegurat el suport de formacions com EH Bildu, PNB o ERC, que acusen el govern d’usar “la por a la dreta com a estratègia negociadora” i el govern va respondre acusant-los de voler “frenar l’avanç social”. La patronal per part seva, ja ha deixat clar “que no estan disposats al fet que es canviï ni una sola coma”.
El govern es vana que és fruit de la negociació col·lectiva i l’acord i no un decret com altres vegades. Però es tracta d’un acord amb la cúpula de la burocràcia sindical que fa temps que no defensen l’ocupació sinó els seus propis privilegis. Parlen de “consens”, però el rebuig a la Reforma Laboral és general entre les organitzacions sindicals per fora de CCOO i UGT.
Sens dubte el més indignant és que per a justificar el seu incompliment, el govern, al costat de CCOO-UGT, està duent a terme un veritable bombardeig mediàtic lloant la reforma. Yolanda Díaz la ven com “un assoliment històric per als treballadors” “un canvi de paradigma per a passar pàgina a la precarietat” i “la primera reforma en l’àmbit de la UE que recupera drets i força per als treballadors”.
Tot aquest autobombo i discurs triomfalista no és creïble quan llegim el comunicat de la CEOE i la Cepyme: “l’acord consolida el model laboral actual, la qual cosa ha permès incrementar la productivitat de les empreses, assegurar la seva competitivitat i contribuir al creixement de l’ocupació. (…) manté intactes els mecanismes de flexibilitat interna (… ) assegura la llibertat d’empresa i la seguretat jurídica i contribueix a la Pau Social.”
Què és el que es va aprovar?
La reforma de Rajoy, aprofundint en el camí obert per la reforma de Zapatero, va flexibilitzar encara més les condicions per als acomiadaments massius, eliminant l’obligació d’autorització prèvia de l’Autoritat Laboral per a aplicar un ERO. També va rebaixar les quanties de l’acomiadament improcedent i va eliminar els salaris de tramitació. Encara que en rigor, l’abaratiment va ser major perquè qualsevol modificació substancial de les condicions de treball no acceptada per el/la treballador/a, suposa un acomiadament objectiu. No en va aquesta reforma va desencadenar una veritable onada de tancaments d’empreses i acomiadaments.
Doncs bé, com diu la declaració de la Coordinadora Estatal de CO.BAS, la nova Reforma deixa intactes TOTS aquests mecanismes d’acomiadament massiu i barat de la Reforma de Rajoy, al mateix temps que preserva i amplia els contractes a temps parcial, que és cada vegada més el mecanisme preferit per la patronal per a “crear ocupació”.
Tampoc regula ni limita la subcontractació. Únicament obliga les empreses subsidiàries a ajustar-se al conveni. Però els treballadors/es seguiran discriminats/des sindicalment i amb la mateixa precarietat. Hi haurà prevalença del conveni sectorial o estatal però només en matèria salarial.
Ni des de lluny acabarà amb la temporalitat en la qual ostentem el trist rècord de tenir la taxa més alta de la UE, tant en el sector públic com en el privat. Desapareix el contracte per obra i servei, però es mantenen els de substitució, els eventuals per circumstàncies de la producció o els contractes fix-discontinus. Les seves mesures per a limitar i castigar la temporalitat abusiva són lletra morta si no hi ha més recursos per a dur a terme les inspeccions laborals necessàries, com denuncien els inspectors.
El més nou d’aquesta reforma és que als ERTO per força major i per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, se sumen dos nous tipus: “estructurals” o ”cíclics”, que són batejats com a RED (Mecanismo Red de Flexibilidad y Estabilidad en el Empleo). Institucionalitzar els ERTO s’ha convertit en la mesura estrella de la Ministra i el seu Govern.
Amb la pandèmia, més de 4 milions de treballadors/as van ser enviats a ERTO. Una mesura progressista segons el govern, perquè gràcies a ella la gent “no perd el treball”. Però la realitat és que el seu objectiu essencial és salvaguardar els beneficis milionaris de les grans empreses, reduint els costos de personal a costa de perdre salari i drets laborals i de continuar engreixant un deute públic que supera el 122% del PIB i que continuarem pagant els treballadors/es i el poble a base de retallades. Són a més veritables borses d’ocupació de les quals treure o ficar treballadors/es quan consideri oportú.
Finalment, aquesta reforma tampoc aporta cap novetat per a aconseguir la impossible conciliació laboral i familiar que afecta, sobretot, a les treballadores més precàries. Ni rastre del famós pacte social per “reorganitzar i racionalitzar temps de treball/oci/cures”. Les dones concentren el 74% de l’ocupació a temps parcial i són majoria en els anomenats treballs de cures. I en 2020, van ser el 67,8% dels qui van reduir la seva jornada per a acollir-se a un permís per cures.
Aquesta reforma laboral s’aprova a més enmig d’una situació econòmica que JA és catastròfica per a la classe treballadora. L’any va finalitzar amb un IPC disparat al 6,7%, l’augment mensual més gros dels últims 29 anys. Però en els PGE (Pressupostos generals de l’Estat) 2022, les pensions contributives pugen un 2,5%, un 3% les mínimes i no contributives. El sou dels i les funcionàries un 2% i l’Indicador Públic de Rendes amb Efectes Múltiples (Iprem), referència per a beques, ajudes, subsidi per desocupació i subvencions, es queda en un 2,5%. L’SMI que va pujar un 1,6% l’any passat, de moment no puja i la mitjana d’augment dels sous pactada en els convenis en 2021 no arriba ni al 1,5%. Tots pírrics augments que quedaran devorats per la inflació.
El govern es vanagloria de les dades d’ocupació, que va créixer un 4% en 2021. Però no diuen que el 90% dels nous contractes són temporals i cada vegada més a temps parcial. L’atur de llarga durada s’ha disparat al 44% del total; i la taxa d’atur més que duplica la mitjana de la UE-27.
UP: de la veu de la consciència del PSOE a gestors i garants dels interessos del gran capital
El govern PSOE-UP ha fet propaganda sobre l’“ajuda europea”, però era més que sabut que els Fons Europeus estaven condicionats a preservar els aspectes essencials de la Reforma laboral del 2012. El PSOE és el partit responsable del desmantellament industrial i va governar sempre per a la banca, les multinacionals i al dictat de la Troica, a més de ser devot monàrquic i nacionalista espanyol. Pel que fa a UP, si bé van dir entrar en política per a “acabar amb el règim del 78 i la casta”, fa temps que són fervorosos defensors de la Constitució del 78 i des que governen amb el PSOE, ministres d’un govern burgès.
Però si fins avui Unidas Podemos va sostenir el seu discurs dient que gràcies a ells el PSOE no s’anava a la dreta i que no podien fer més perquè eren minoria, ara no tenen excusa. La derogació de la reforma de Rajoy era una de les grans promeses d’UP i sant i senya de Yolanda Díaz. El seu incompliment i l’aprovació i defensa acèrrima d’aquesta nova reforma laboral, suposa un salt qualitatiu del seu paper dins del govern de coalició, del qual es compleixen dos anys. Els i les ministres d’Unidas Podemos han passat de ser la veu de la consciència del PSOE que venia per a fer girar aquest a l’esquerra, a ser directament gestors i garants dels interessos del gran capital.
Amb això estan decebent, encara més si cap, l’esperança que un sector de la classe treballadora havia dipositat en ells i elles, i llançant un sector d’aquesta als braços de la dreta. Ja no val el gastat argument de la correlació de forces al qual una vegada més apel·la Iglesias, convertit ara en “tertulià”, per a justificar un nou incompliment de la seva formació. Un argument que igual que el del “mal menor”, és la via més ràpida per a acceptar cada vegada més renúncies.
Organitzar-se per a tirar enrere aquesta reforma i derogar les anteriors!
El complement necessari d’aquesta Reforma laboral en l’administració pública és la Llei 20/2021. Amb ella, aquest govern, en comptes de garantir i crear l’ocupació pública necessària (cosa que es troba a les seves mans), va aprovar el marc legal estatal que permetrà que es duguin a terme acomiadaments massius en el sector públic i un desmantellament i privatització encara major dels Serveis. Ni aquesta llei ni aquesta reforma laboral posaran fi a la precarietat; tot el contrari. Són una volta de rosca a l’empitjorament de les nostres condicions laborals. Tampoc serviran per a baixar la temporalitat (en tots dos casos el gran argument per a la seva aprovació), sinó per a “camuflar-la” estadísticament.
Per això pensem que la primera tasca passa a ser l’explicació d’aquesta reforma i la seva denúncia. Corrent Roig donem suport als primers passos en el Pla de Lluita acordat des del Bloque Combativo y de Clase, o similars des de la Taula Sindical o l’agrupament sindical d’Andalusia (CO.BAS, CGT, Solidaridad Obrera; SAT; USTEA, CTA i Sindicato Ferroviario). Secundem també les manifestacions anunciades ja per al 19 de febrer així com contribuirem a l’impuls d’assemblees, xerrades en els barris obrers i totes les activitats divulgatives. Es tracta ara de contribuir a unificar estatalment aquest pla de lluita, obrint la participació en totes les organitzacions sindicals de classe, socials i polítiques, que s’han posicionat en contra, per a tirar enrere aquesta reforma. Especialment, saludem la crida feta des del Bloque Combativo de Clase, als treballadors i treballadores de l’administració pública que lluiten contra l’Icetazo i a les organitzacions de pensionistes per a unificar aquestes lluites. Derogar la reforma laboral de 2010 i 2012, tirar enrere la versió del Govern PSOE-UP que aprofundeix la precarització de la seva antecessora; acabar amb l’Icetazo i garantir unes pensions públiques dignes i a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, són avui les justes demandes que tota la classe obrera ha d’exigir.
Per un pla de rescat a la classe treballadora i el poble!
Aquestes exigències formen part d’un programa de rescat a la classe treballadora i el poble que Corrent Roig defensem des de la crisi de 2008 i que necessitem posar en peus de manera unitària des de l’organització, la lluita i la mobilització. Un programa que obligadament suposa prendre mesures resoltament anticapitalistes, enfrontant a la banca, les multinacionals, a l’FMI, la Unió Europea i al govern burgès de torn, s’anomeni com s’anomeni. Enfront del pragmatisme d’una esquerra reformista que ens porta de derrota en derrota, Corrent Roig defensem la necessitat d’organitzar-nos per a imposar des de baix aquest programa i derrotar aquest sistema capitalista que a cada pas aboca a la misèria a milions d’éssers humans, com la pandèmia està deixant en evidència.
