Des que el març de 2017 el ministre Montoro va signar un acord amb els sindicats majoritaris (l’anomenat “Acuerdazo“) per a baixar al 8% la temporalitat en l’administració pública i evitar la multa d’Europa, les i els empleats públics en frau no hem deixat de lluitar per a impedir l’ERO més gran de la història al nostre país i defensar els Serveis públics.
Després de gairebé cinc anys que han donat per a dur a terme centenars de mobilitzacions per tot el territori, tres vagues generals i diverses vagues autonòmiques, desenes d’impugnacions de les diferents Opes fraudulentes, el 2 de desembre de 2021, el Parlament va aprovar el projecte de Llei de “mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública”. Una norma que afectarà més de 800.000 empleades i empleats públics en frau.
La Llei 20/2021 o Llei Iceta, que modifica l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), recull que cap interí o laboral temporal podrà estar més de tres anys ocupant una plaça estructural i reconeix una compensació econòmica per al personal funcionari / laboral / estatutari / interí que es vagi al carrer després d’aquest temps, sempre que no s’hagi publicat la corresponent convocatòria dins del termini dels tres anys. En aquest últim supòsit, podrà romandre fins a la resolució de la convocatòria i, si és destituït, no tindrà ni tan sols compensació econòmica. El que no diu és què passa amb la plaça quan aquesta no surt a OPE (Oferta d’Ocupació Pública), que podrà ser amortitzada o encomanar la seva gestió al sector privat per a no incórrer en frau.
«Incompleix tant la Directiva Europea com les sentències del TJUE i del Tribunal Suprem»
En relació amb els processos d’estabilització previstos, la Llei diu que hauran de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024. I per a dur-ho a terme estableixen un criteri totalment arbitrari que incompleix tant la Directiva Europea com les sentències del TJUE i del mateix Tribunal Suprem, que en sentència va reconèixer que el frau existeix a partir de tres anys ocupant una plaça estructural de manera interina o temporal. A més d’això, aquesta Llei parla contínuament de places i no de persones en frau de llei.
Sobre la base d’això, estableixen, d’una banda, que les places dotades pressupostàriament que en totes les Administracions hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020, surtin a OPE sistemàticament per concurs-oposició, sempre que no hagin estat ja convocades. També sortiran aquelles que, havent estat convocades i resoltes, hagin quedat sense cobrir. El «parany» d’això és que moltes CCAA, com Madrid o Andalusia, es van afanyar a treure les OPE d’estabilització fins i tot abans que la llei fos publicada en el BOE i això està obligant molts sindicats a impugnar aquests processos, amb el desgast que això suposa.
«Parla contínuament de places i no de persones en frau de llei»
D’altra banda, la Llei aprova un procés d’estabilització excepcional i, per una sola vegada, mitjançant concurs de mèrits sense oposició, per a aquelles places estructurals ocupades de manera temporal i ininterrompuda des de gener de 2016. En principi, tot apunta al fet que les Administracions podran convocar un concurs de mèrits obert, al que qualsevol fora o dins de l’Administració podrà presentar-se, per la qual cosa els i les interines més longeves o els qui hagin ocupat durant anys aquestes places en frau no tenen en absolut assegurat romandre en el seu lloc de treball. Un concurs de mèrits obert es pot convertir en una promoció interna encoberta de fixos d’inferior categoria de la mateixa Administració o de qualsevol altra. En tots dos processos d’estabilització, el personal podrà ser indemnitzat si és destituït, però compte! Sempre que s’hagi presentat a aquests.
Igual que el Decret 14/2021, la Llei genera molta incertesa amb relació al personal sanitari i educatiu, ja que estableix el termini d’un any per a adaptar-lo a la seva normativa específica. Estem parlant de sectors que acumulen les taxes més altes d’interinitat i molt personal en frau que es caracteritza per haver ocupat durant un munt d’anys diferents places de manera temporal encara que sigui per a la mateixa Administració.
Molt més del que ells volien, però encara lluny del que reclamem
Aleshores, serveixen les vagues i les mobilitzacions que duem a terme? Nosaltres opinem que si som aquí, i encara es pot guanyar, és precisament gràcies a aquesta lluita. Si bé el projecte de Llei 20/2021 no recull totes les nostres reivindicacions, ens deixa en millors condicions per a aconseguir la nostra estabilitat laboral que el que deia l’Icetazo en la seva redacció original i per descomptat molt millor que l’Acuerdazo de 2017, en el qual ni tan sols es reconeixia el frau ni el dret a indemnització al personal abusat i en el qual tant els sindicats majoritaris, com els governs i els grups polítics parlamentaris, eren llavors completament sords a les nostres demandes.
I recordem també que l’única solució que se’ns proposava com a “alternativa” era recórrer a il·lustres advocats que ens anaven a “solucionar el problema”.
Contra tot i tots, la lluita va fer possible que govern, burocràcia sindical i partits polítics parlamentaris s’haguessin de moure. Vam assolir la construcció d’instruments d’unitat d’acció i coordinació per a la lluita malgrat els dirigents de CCOO, UGT, CSIF i el cèrcol mediàtic.
El 15 de febrer de 2020 va ser un dia important en la lluita per la fixesa del personal temporal de l’Administració. 12.000 treballadors/es temporals de tot el territori espanyol ens vam manifestar pels carrers de Madrid, per a denunciar el frau davant el qual ens trobem. A aquest van seguir altres moments importants com la manifestació estatal del 25 de setembre de l’any passat i la Vaga del 28 d’octubre que va tenir un important seguiment, especialment en algunes CCAA com Catalunya o Canàries, on el personal interí feia 11 mesos que estava en vaga. Una jornada estatal de lluita que va ser acompanyada de multitud de manifestacions en tot l’Estat.
I ara, com seguim?
L’aprovació definitiva del projecte de Llei 20/2021 constitueix un abans i un després en la lluita per la nostra estabilitat laboral, ja que una vegada fixat el marc legal estatal, la lluita sembla traslladar-se ara a les diferents Administracions autonòmiques, locals i a l’àmbit de les empreses públiques.
Aquestes Administracions seran a més les que fixin les condicions de les OPE. Al nostre judici, la situació exigeix un pla de lluita unificat a escala estatal, acordat per totes les organitzacions sindicals que van convocar les mobilitzacions contra l‘Icetazo, que permeti desenvolupar l’organització unitària i que inclogui un calendari de mobilitzacions unificat en tot l’Estat.
Aquestes mesures han d’anar acompanyades de les demandes legals necessàries. Per això saludem iniciatives com la de Co.bas d’impugnar els processos selectius que estan en marxa i cal animar que això es generalitzi.
Un Pla de lluita la força de la qual dependrà de l’obstinació de difondre’l en tots els centres de treball i guanyar mitjançant assemblees les opinions i el suport de les companyes. Seguir la lluita significa també aprendre de l’experiència que diu que, sense estar organitzades, no anem a cap part. És fonamental la crida a l’afiliació als sindicats que s’han mostrat en aquesta lluita per la fixesa, com el que ha de ser un sindicat de treballadors/es: un organisme de lluita, que preservi la independència de la classe obrera de l’Estat, els seus governs i els seus partits. Per això des de Corrent Roig hem encoratjat i encoratjarem l’afiliació al sindicat Co.bas.
Pels seus fets els coneixereu
Com és possible que havent-hi gairebé 3,5 milions de treballadors/es a l’atur i el 40% de joves sense ocupació, un govern que es diu progressista, defensor del sector públic i que va arribar a governar parlant d’això i d’acabar amb la temporalitat i els baixos salaris, no cobreix si més no els llocs de treball que en aquests 10 últims anys es van perdre (més de 96.000)? Com just on l’ocupació i en condicions dignes depenen directament d’ell, aplica lleis com aquesta que deixaran al carrer a milers de treballadors/es?
Aquest govern, que té a les seves mans la palanca més grossa de generació d’ocupació amb drets en l’ocupació pública, en el qual a més en els pròxims anys han de jubilar-se entorn d’1,5 milions de treballadors/es, resulta que aplica l’ERO més gran encobert de la història.
El Govern del PSOE-UP ha dedicat a més enormes sumes de diners públics a rescatar a les grans empreses i els bancs, al mateix temps que milions de treballadors/es han vist reduïts si més no en un 30% els seus salaris en molts casos d’autèntica misèria pels seus contractes a temps parcial.
En realitat, l’explicació a tot això és que, en aquest sistema capitalista, arribar al govern no és arribar al poder, encara que ens ho venguin així quan demanen el vot en les eleccions. En aquest sistema, els governs no són més que “la junta que administra els negocis comuns de tota la classe burgesa”. Es diguin progressistes, d’esquerres o dretes, el que defensen són els interessos de la classe social que domina, els bancs, les multinacionals, la burgesia.
L’únic govern que pot defensar i garantir els interessos dels i les treballadores és precisament un Govern de la classe treballadora. Però aquest govern no caurà del cel, exigeix construir-lo començant per trencar tota confiança en aquest govern burgès “progressista” i defensar la independència de la classe obrera, governi qui governi. Exigeix creure en la lluita dels i les mateixes treballadores, i no en les paraules i les promeses de salvadors que demanen el vot “als de baix” i després governen per a “els de dalt”. I exigeix organitzar-se per a lluitar per aquest govern obrer, començant pels qui són els i les activistes més conscients de la lluita. No és una proposta miracle, per a demà ja!, tanmateix si un projecte estratègic que es construeix des d’avui. Aquesta és la raó de construir Corrent Roig. Et convidem que la construïm juntes.
