Escrit per UST Veneçuela

 

Estats Units ha donat una mostra més de cinisme i hipocresia. El president Obama acaba de firmar una llei que declara que Veneçuela “representa una amenaça inusual i extraordinària per la seguretat nacional i la política exterior d’Estats Units i per tant declaro l’emergència nacional”. Amb aquest argument, va congelar comptes i actius a EE.UU, de set funcionaris del govern.

Si no fos perquè és tràgic i patètic, faria gràcia (i també indignació) que el país que és el principal violador dels drets humans i democràtics dels pobles, que els trepitja permanentment, es preocupi per ells a Veneçuela. Han protagonitzat les invasions més genocides de les que hagi sigut testimoni la humanitat, amb milers de morts de civils, dones, nens i ancians; i han avalat a més les més repressives i sanguinàries dictadures, com la Pinochet a Xile, Stroessner a Paraguai per citar-ne algunes. Obama i el seu govern que ni tan sols respecten els drets dels negres i llatins al seu propi país, declaren que Veneçuela és una amenaça per la seguretat ianqui!

Sense cap dubte hem de rebutjar els intents d’intervenir en la política del nostre país per part del govern imperialista d’Estats Units. Repudiem l’arrogància amb què els ianquis s’interposen en els països com si fos el propi. Els EE.UU i el govern d’Obama, manquen de qualsevol autoritat moral i política per exigir respecte als drets humans i democràtics a Veneçuela i en qualsevol país del món.

Els treballadors i pobles del món sabem de què es tracta quan els ianquis “interven amb les seves ajudes democràtiques i humanitàries”, bombardejant, assassinant i recolzant governs titelles. Serem els treballadors, camperols i sectors populars, amb organització, mobilització i lluita els que recuperarem i farem valer els nostres drets trepitjats; i de pas en conquistarem molts més sense la ingerència ianqui i de cap país imperialista.

El govern Maduro no pren mesures per defensar la Nació

Diosdado Cabello, president de l’Assemblea Nacional, ha denunciat que Estats Units “estaria preparant una invasió a Veneçuela”. I Maduro per la seva banda declara que “Obama ha decidit enderrocar-me”. El passat dimecres 11 de març l’Assemblea Nacional va aprovar una nova Llei Habilitant [atorga poders extraordinaris al president], per “defensar la pau al nostre país”.

Però més enllà d’això, el govern no estaria actuant d’acord amb les seves pròpies denúncies. Veneçuela subministra el petroli, que en una suposada invasió utilitzarien els ianquis per abastir els seus avions i vehicles. Negocia amb el Bank of America, Barclay’s i els fons voltors la compra de bonus veneçolans del deute extern i part de les seves reserves en or.

Veneçuela permet la repatriació dels seus guanys de les petrolieres com Chevrón, Weatherford, Halliburton i Schlumberger. Mentre aquestes fan molt bons negocis. Les acobladores, els laboratoris medicinals, tots segueixen rebent els dòlars preferencials… Així pensen defensar el país d’una invasió? Ni un sol compte d’empresa o entitat financera ianqui ha sigut bloquejada, i cap dels seus actius ha sigut confiscat. És que potser aquests capitals no van ser utilitzats per finançar l’eventual invasió?

La MUD i l’església

La MUD [Mesa de Unidad Democrática, oposició burgesa de dretes] ha quedat entre l’espasa i la paret. Les mesures d’ingerència del seu patró, Obama, els obliguen a una definició, que en una conjuntura electoral no li dóna gaire marge. Per això han mostrat el caràcter pro-imperialista dels seus dirigents que no han repudiat clarament la política ianqui.

L’església, va tractar de salvar la situació de la mà del bisbe de Caracas, Monseñor Urosa Savino. Segons El Universal, 12-3-2015 va declarar que era “inacceptable” la ingerència ianqui (…) “Sembla una exageració” que Veneçuela sigui una amenaça. I crida a la “sensatesa i al seny”.

Aquesta “equanimitat” també va demostrar el seu caràcter pro-imperialista. L’església veneçolana tan “sensata” i defensora dels “drets humans” “oblida” sempre denunciar els empresaris i a l’imperialisme com a responsable d’explotació, crims i genocidis. Actua de “cinquena columna” pro-imperialista.

Ni els discursos ni la Llei Habilitant resolen la crisi

El govern de Nicolás Maduro i el PSUV ha reduït la seva “lluita antiimperialista” als discursos de la cadena nacional. Hem denunciat el muntatge d’un suposat cop d’estat i ara utilitzen la ingerència ianqui per desviar l’atenció d’un poble angoixat per la inflació descontrolada, l’escassetat, els acomiadaments, la crisi hospitalària, l’augment de la misèria i tantes calamitats que avui suportem.

Ara l’Assemblea Nacional li ha atorgat una nova Llei Habilitant “per mantenir la pau”. L’anterior, va ser amb l’argument d’enfrontar la “guerra econòmica” i el “cop suau”. Però lluny de resoldre alguns dels seus problemes, avui la crisi econòmica s’ha agreujat a límits insuportables. Pel contrari, els ajustaments en l’economia han sigut acompanyats amb més repressió cap al poble. No serà diferent ara. Per aquestes raons categòricament rebutgem l’aprovació d’aquesta Llei Habilitant.

Hi haurà invasió?

No creiem que en aquesta conjuntura l’imperialisme ianqui estigui preparant una invasió. Les molt bones relacions comercials i financeres amb els ianquis son indici del que diem.

Però sí que afirmem que intenta imposar la seva política per altres vies. Així ho demostra el seu acostament i negociacions amb Cuba, per exemple, on les empreses ianquis podran fer bons negocis, aprofitant “l’obertura” cubana. Per això no hem de dubtar en repudiar, denunciar i enfrontar qualsevol forma d’ingerència de l’imperialisme a Veneçuela i a tota Amèrica Llatina.

Per defensar-nos de veritat de l’imperialisme

Per poder enfrontar-nos a l’imperialisme hem de cridar a la organització i mobilització dels treballadors i el poble. Amb aquesta lluita hem d’imposar la suspensió immediata del pagament del deute extern, la nacionalització de tots els bancs i el bloqueig de tots els comptes de les empreses, amb control dels treballadors per evitar la fuga de capitals. L’expropiació i nacionalització de totes les petrolieres, que saquegen el nostre petroli, acabant amb les empreses mixtes. Tallar amb la corrupció dels dòlars “preferencials” per la importació a les multinacionals i la burgesia “nacional”. Amb totes aquestes mesures començarem a recuperar els dòlars que necessitem per invertir-los en un programa obrer i popular que resolgui veritablement els problemes més apressants.

Cridem a la organització i mobilització per enfrontar l’ajust que porta més misèria pel poble treballador, mentre les multinacionals ianquis segueixen amb els seus bons negocis.