Xile | Indiscutible triomf del “Apruebo”! La nostra revolució camina endavant!

Amb l’avanç dels resultats del Plebiscit, gran part del poble va sortir als carrers a celebrar-ho. A les 22h la Plaza de la Dignidad a Santiago estava totalment plena per desenes de milers de manifestants. En totes les ciutats del país i tots els territoris el poble treballador va sortir a celebrar la seva victòria.
Tots sabem que el resultat del Plebiscit, que obre la porta per a l’elaboració d’una nova constitució, és fruit de la nostra incansable lluita. La victòria és nostre, no dels partits polítics tradicionals i els seus parlamentaris. El Govern i el parlament han estat obligats a obrir aquest procés constituent per l’enorme pressió del moviment de masses, que ha marcat el ritme de tots els esdeveniments polítics del país des de l’any passat. I no pararem.

La nostra revolució no és una particularitat xilena. Les enormes mobilitzacions de masses son resultat de la reacció dels pobles a la decadència del sistema capitalista. Cada dia més el capitalisme va mostrant que no pot garantir la vida de la humanitat, amb la destrucció de milers de vides per l’incapacitat de lidiar amb la pandèmia, la destrucció del planeta, la misèria de milions de persones en tot el món per a mantenir els privilegis d’alguns pocs. La nostra revolució se suma a les enormes mobilitzacions en el Líban, Iraq, Estats Units, Nigèria, Hong Kong i molts altres països.

El resultat del Plebiscit de l’últim diumenge és un important avís als “amos” de Xile, els grans empresaris, banquers, transnacionals i els seus partits polítics. També és un avís a tots els partits polítics del règim: des de la UDI al PC/FA. La victòria de la Convenció constitucional, que obliga que el 100% dels futurs diputats constituents (“convencionals”) siguin elegits pel vot, demostra l’enorme discussió que existeix entre els partits tradicionals i el Congrés.

El mapa de la votació demostra clarament la divisió de classes al nostre país: Vitacura, Lo Barnechea i Las Condes van ser 3 de les 5 comunes on va guanyar el “Rechazo” i són les comunes on viu la burgesia, els grans empresaris, banquers, gerents d’empreses, executius/ves, amos de clíniques privades i empreses. La divisió de classes del país no podria quedar més evident. La Constitució de Pinochet, mantinguda per Aylwin, Frei, Lagos, Piñera i Bachelet (amb la complicitat del Partit Comunista) va servir, durant els últims 40 anys, per a protegir els interessos de les persones que viuen en aquestes 3 comunes i als capitalistes internacionals.

La nostra victòria en el plebiscit és un fort avís per a ells. Però és només l’inici, no podem quedar-nos aquí. Com ja vam discutir en diverses declaracions anteriors, el procés constituent que s’inicia està ple de trampes i està manipulat pel Govern i els partits polítics tradicionals. Piñera i els empresaris segueixen en el poder. No podem tenir il·lusions de què ells acceptaran grans canvis en el nostre país de forma democràtica. Mai ho han fet i no ho faran ara. A més de no permetre el canvi en els tractats internacionals de lliure comerç, que mantenen segrestada la sobirania econòmica del nostre país, la futura Convenció constitucional tindrà la limitació de no poder aprovar res per menys de ? dels vots, el que significa que si l’empresariat aconsegueix triar al 34% dels constituents, no permetrà cap canvi important en la constitució.

Vam guanyar amb un llapis i un paper?
Del Govern al Frente Amplio, els polítics estan celebrant la “gran victòria de la democràcia”. El Subsecretari d’Interior, després d’un passeig en helicòpter el diumenge, celebrava “la festa de la democràcia”. D’altra banda, Vlado Mirosevic, diputat del Frente Amplio, va proposar establir el 25 d’Octubre com a dia de festa, el “Dia Nacional de la Democràcia”. Per totes parts circulaven memes a internet recordant la famosa frase de l’expresident Ricardo Lagos, dient que Pinochet va ser derrotat en el Plebiscit del 88 “amb un llapis i un paper”.

Hem de ser clars, companyes i companys. Tots sabem que la indiscutible victòria del “Apruebo” no va ser solament amb un llapis i un paper. Els amos d’aquest país mai van escoltar les enormes manifestacions pacífiques de treballadors contra les AFPs, per l’educació pública, les lluites pels drets de les dones. Va ser després de l'”espant” que van tenir amb la crema de metros, edificis, el saqueig a grans superfícies i supermercats i les nostres enormes mobilitzacions que van decidir obrir l’actual procés constituent. Això va ser reconegut inclús pel mateix Piñera en el seu discurs després del resultat del plebiscit. No podem tornar a tenir il·lusions en els camins “democràtics” mentre tota aquesta “democràcia” sigui controlada pels d’amunt. Creiem en la democràcia, però en la democràcia del poble treballador, organitzat en les seves assemblees territorials i en les empreses, en les Brigades de primera línia, en els col·lectius de ciclistes i de dones, etc. No podem repetir els errors de 1988 i pensar que ara sí “l’alegria ja ve”, si tot el procés constitucional serà controlat pels mateixos de sempre.

La nostra gran conquesta el diumenge no va ser només amb un llapis i un paper, no va ser la festa de la democràcia. Va ser una victòria que ens va costar desenes de vides, va ser la victòria dels familiars dels presos i assassinats, de Gustavo Gatica y Fabiola Campillai, que van perdre els seus ulls, de la primera línia, dels joves ex SENAME que estan lluitant a la Plaça de la Dignidad, dels pobladors i pobladores, del poble treballador xilè i maputxe. No ens deixarem enganyar novament amb la seva “alegria” i la seva “festa democràtica”.
Ens queda molt a fer

El resultat del Plebiscit ens obre un nou moment de lluita i organització. Sabem de totes les trampes de la convenció constitucional i no podem retrocedir un mil·límetre en la nostra lluita.

En primer lloc, hem d’aprofundir en la nostra organització en els territoris i empreses. Hem d’enfortir les Brigades i grups de primera línia, de Salut, les Assemblees i Cordons Territorials i altres col·lectius, recuperar els sindicats per a les mans dels treballadors. La nostra lluita ha de seguir per a treure a Piñera del poder, alliberar als presos polítics, conquerir una constituent més democràtica, sense els impediments del procés actual. Hem de crear les condicions per a realitzar noves protestes nacionals i un nou 12 de Novembre, combinant la potència d’una gran vaga de la classe treballadora amb la força de la joventut i dels pobladors y pobladores. Hem de defensar a la Primera Línia i als que estan lluitant en els carrers. Avui hi ha un discurs criminal de quasi tots els polítics (des de la dreta a Jadue, del Partit Comunista) criminalitzant als que es defensen dels atacs de la policia titllant-los de “violentistas”. Volen crear un fals relat dient que estan els “violents” i els “pacífics”, per a posar a la presó a la Primera Línia i enterrar les nostres mobilitzacions amb promeses buides de canvis.

En segon lloc, hem de discutir el nostre programa i la nostra estratègia. Ja sabem quines són algunes de les demandes centrals de la joventut i dels treballadors/es. Hem d’organitzar-nos per a fer que les nostres demandes s’imposin en el Procés constituent, sense tenir expectatives que els grans empresaris i partits polítics les vagin a respectar. Per això, tota la nostra pressió cap a la convenció constitucional ha d’arribar de la mà amb el desenvolupament del nostre moviment i lluita, perquè la classe treballadora i la joventut arribi a un nivell d’organització que faci possible que siguem els treballadors els que governem a través dels nostres organismes de classe, i no els empresaris amb els seus partits polítics.

De la UDI al Frente amplio/PC, tots ja estan dient que volen defensar la propietat privada en la nova constitució, fent canvis cosmètics que no permetran una veritable independència i sobirania del nostre país. Nosaltres diem clarament: hem de tocar els interessos de les grans famílies i les transnacionals, nacionalitzar el coure i els recursos naturals, posar la riquesa del país sota control de la classe treballadora i el poble. Volem acabar amb la propietat privada, per què si el treball de la producció és socialitzat i realitzat per tota la classe treballadora ¿per què l’apropiació de les riqueses d’aquesta mateixa producció és privada per a un grupuscle de rics? Recuperar tot el que ens han robat, expropiant el seu patrimoni, és el camí per a recuperar la nostra sobirania.

Per acabar i no menys important, des del MIT, creiem que els milers d’activistes que hem fet tot això possible hem d’intentar escollir candidats a la convenció constitucional. Sabem que és molt difícil, ja que les regles electorals les posen ells. Tot i això, estem convençuts que hem de buscar la forma de què la veu de la Primera Línia, dels pobladors i pobladores, de les dones, dels treballadors s’expressi en la convenció constitucional. Cap partit polític tradicional representa els interessos de la joventut i del poble treballador.

Per això, creiem que cada espai territorial i col·lectiu d’activistes ha de discutir tenir candidats -ja sigui intentant inscriure’s de forma independent, sigui emplaçant als partits que es diuen “d’esquerra”, com el PC, el Frente Amplio, Partit Humanista, a què obrin les seves llistes als activistes, sense posar qualsevol entrebanc o exigència d’acords programàtics-. Els activistes i joves han de tenir el dret de representar al poble que està lluitant sense negociar amb els dirigents polítics dels partits. Hem de seguir pressionant per a conquerir més espais democràtics dins del procés constituent: disminució de la quantitat de firmes i exigències per a inscripció de candidats independents, dret a vot i a ser candidats/es a joves amb més de 14 anys, fi del quòrum de ?, etc. En els pròxims dies publicarem una Plataforma Obrera i Popular per a debatre amb l’activisme quin ha de ser, segons la nostra opinió, el programa dels candidats i candidates que vénen de la revolució.
A seguir enfortint la nostra organització i lluita!
Per veritables candidatures revolucionàries del poble treballador i de la joventut!
Fora Piñera! Judici i càstig a Piñera, els seus ministres, militars i “pacos” assesins!
Llibertat Immediata a tots els presos polítics! En defensa de la primera línia!
Expropiació de les 10 famílies més riques i de les transnacionals que han saquejat el país! Fi immediata i expropiació de les AFPs!
Per un Pla d’Emergència per a garantir una vida digna a les i els treballadors, pensionistes i joventut!
Per una Assemblea constituent democràtica, lliure i sobirana!
Per un Govern obrer i popular!