Manifest conjunt: NI INVESTIR MAS, NI AVALAR LA GESTIÓ DE LA MISÈRIA

Comparteix-ho

Les organitzacions signants d’aquest manifest formem part de la CUP-Crida Constituent i, tot i tenir opinions diverses sobre diferents qüestions, hem cregut convenient fer públic un posicionament comú sobre la investidura i les negociacions amb Junts pel Sí:

  1. Pensem que investir Artur Mas com a president qüestionaria la continuïtat de la CUP-CC com a força rupturista i anticapitalista i la convertiria en una Esquerra Republicana bis, renunciant a la possibilitat d’arrelar a la classe treballadora i fer-se portaveu de les seves reivindicacions.
  2. De la mateixa manera, per fer realitat la República Catalana cal que el poble treballador (la majoria social) la identifiqui amb una perspectiva real de canvis substancials en les seves condicions de vida, quelcom impossible sense qüestionar el domini dels banquers i grans empresaris. Això exclou cap suport d’investidura a Artur Mas.
  3. Artur Mas, per boca de Francesc Homs, ha deixat clares quines són les “línies vermelles” de Convergència i Junts pel Sí per a un pacte de governabilitat. La primera és la investidura del propi Mas, el polític “business friendly” que simbolitza les retallades, les privatitzacions, la corrupció i la repressió de les lluites socials. La segona és el “compromís inequívoc” amb la Unió Europea, és a dir, la submissió als dictats de la Troika i al pagament del deute. La tercera és l’anomenada “seguretat jurídica”, que implica evitar la ruptura amb la legislació espanyola i, més concretament, la preservació dels interessos patronals protegits per aquesta legislació. La quarta és la cerca de la independència a través d’una via “negociada” amb l’Estat, rebutjant qualsevol ruptura unilateral, és a dir, deixant la porta oberta al pacte fiscal o a una altra sortida sense ruptura. I la cinquena és un compromís d’estabilitat parlamentària del govern Mas que, com ja han avançat en les negociacions passa perquè la CUP-CC voti a favor els seus pressupostos
  4. Les al·legacions presentades al Tribunal Constitucional per la Mesa del Parlament en relació a la suspensió de la resolució inicial del Parlament, retraten Junts pel Sí de cos sencer. El punt substancial de la resolució del Parlament era justament no reconèixer el Tribunal Constitucional com a òrgan competent en els assumptes que afecten a la sobirania catalana. Però la Mesa del Parlament (JxS) va sol·licitar després a aquest mateix tribunal “deslegitimat i sense competència” que retirés la suspensió perquè la resolució només era “una voluntat, aspiració o desig”, “una simple instrucció indicativa”, “sense força legal”. Si davant la primera envestida de l’Estat, la reacció de Junts pel Sí és tan covard, no costa gaire imaginar com reaccionaria si el govern espanyol intervingués la Generalitat, començant pels Mossos d’Esquadra.
  5. Cedir a les pressions de Junts pel Sí en nom de no fer “descarrilar” el procés independentista és una fal·làcia. Hi ha prou evidències de que si Artur Mas no vol deixar de ser president de cap manera no és (o no només és) per una qüestió d’ego personal sinó per continuar tenint la palanca de fre que ha anat fent servir al llarg del procés, prioritzant sempre el manteniment del seu poder i els privilegis de la classe a la qual representa per sobre de la pròpia independència. El poder de convocar o no eleccions és l’eina per dictar els tempos del procés i un arma per fer xantatge en les mans d’Artur Mas.
  6. Les 20 mesures de l’anomenat “pla de xoc” presentat per Junts pel Sí són en realitat una burla a les necessitats més bàsiques de la població treballadora. De totes elles només tres serien actualment aplicables i, d’aquestes, dues són ja una obligació legal del Govern. Set més depenen de l’aprovació dels propers pressupostos, subjectes a les restriccions de Madrid i Brussel·les. I 10 mesures més hauran d’esperar… a assolir la independència. La reforma laboral se seguirà aplicant i ni tan sols serà eradicada dels convenis col·lectius dependents de la Generalitat. D’altra banda, ni que signin acords de garantia de compliment en un paper garantirà que compliran a l’hora dels fets les mesures acordades. I encara que les complissin, el pagament del deute seguirà sent prioritari i, per tant, les mesures socials pactades s’haurien de dur a terme amb les engrunes que queden d’aquest i amb les limitacions que ens poden imposar l’Estat i la Troika mentre no hi hagi una ruptura real amb l’un i amb l’altra. Ja coneixem la situació de Grècia a on Syriza també volia fer un pla de xoc…
  7. No podem caure a ser co-autors d’un pla de xoc cosmètic i menys encara si això inclou, com pretén JxS, condicionaments posteriors en la política de la CUP-CC com per exemple votar a favor dels propers pressupostos que tornaran a ser de misèria per a moltíssimes persones. Pensem que cal seguir defensant el “Programa plebiscitari” que vam debatre i aprovar totes i tots plegats en assemblea i, per tant, que cal seguir lluitant per la “ruptura nacional, social i democràtica”. En aquest sentit, la nostra política en l’àmbit institucional ha de servir per a mobilitzar i no al contrari, per tant:

No a la investidura d’Artur Mas!

No a la signatura d’un pla de xoc de gestió de les engrunes ni cap acord que ens lligui de peus i mans!

Desembre de 2015,

 

Alternativa d’Esquerres de Cornellà http://aecornella.org/

Alternativa d’Esquerres El Prat http://alternativaesquerreselprat.blogspot.com

Corrent Roig http://www.correntroig.org

Lluita Internacionalista (LI) http://luchainternacionalista.org/?lang=ca

Publicat a Articles