AUTORES: ROBERTO I JUAN
Han passat onze mesos des de la declaració de la pandèmia de la Covid-19. La tercera onada està incrementant la pressió hospitalària fins a límits de desbordament, ja que després de Nadal els contagis s’han disparat. Totes les comunitats autònomes, i altres estats europeus, estan adoptant de nou mesures restrictives, anunciant nous confinaments que en principi han de ser perimetrals, però alguns ja demanen que siguin domiciliaris.
Fa onze mesos, quan l’OMS va declarar la pandèmia de la Covid, mig món es va paralitzar; es van confinar països, tancaren centres de treball (a vegades, per l’exigència dels mateixos treballadors i treballadores), etc. Ningú sabia a què ens enfrontàvem, el virus era un enemic desconegut. A més, els serveis sanitaris públics de tot el món o bé no existien com als EEUU, o estaven sota mínims, com a Europa. A l’Estat espanyol portàvem dos governs, el del PSOE (ZP) i el del PP (Rajoy) que no havien fet altra cosa que retallar a través de la privatització i/o el desmantellament, i per ‘‘indicació’’ de la Unió Europea.

Però això va ser fa onze mesos… Què han fet els governs en aquests onze mesos, excepte donar-li una pasta a les farmacèutiques perquè investiguin en una vacuna que estan posant amb comptagotes? No és admissible que les úniques mesures tornin a ser de restriccions de vida social (mentre no hi ha cap problema amb anar a la feina, és que no ens infectem a l’oficina o en el transport públic abarrotat?)

Actualment hi ha vàries vacunes diferents, la de Pfizer, la de Moderna, dues xineses, una russa i una cubana. Que vacunin a la població JA!
En aquests onze mesos no han fet absolutament res per prevenir la ‘‘pressió hospitalària’’. No han contractat personal, no han tocat la sanitat privada, no han adquirit mitjans (UCIs)… A l’Estat espanyol només han fet aquell magatzem per a malalts que anomenen ‘‘hospital’’ Enfermera Isabel Zendal. Res més!

Ara bé, sí que han fet una cosa més, han acordat un pla de rescat per a grans empreses i per la transformació de l’economia, de 750.000 milions d’euros a tota Europa (140.000 per a l’Estat espanyol); però amb condicions, i una d’elles és que aquest no es pot invertir en enfortir els sistemes sanitaris (a més que no es pot utilitzar per pagar les pensions o els interessos del deute públic). Per a això sí que tenen pressa i diners (el decret es va aprovar el 30 de desembre del 2020).

Mentre assignen milions dels diners públics a les grans empreses per reformar-se, la població seguim amb el sistema sanitari de fa onze mesos. Confinen a la població, però ells, els capitalistes i els seus governs, no es confinen per res; segueixen aprovant decrets i lleis sense que ningú pugui sortir al carrer a respondre’ls.

Onze mesos de pandèmia i el govern central i els diferents governs autonòmics han sigut incapaços de prendre les mesures per evitar aquesta nova onada de contagis.
Hem de seguir exigint un pla de xoc sociosanitari per a enfrontar la Covid-19 i la crisi, i l’única manera d’imposar-lo és mobilitzant-nos.