Eleccions a França | Contra les candidatures burgeses i reformistes, la LIT demana el vot per Philippe Poutou (NPA)

Comparteix-ho

Pel Secretariat Internacional de la LIT-QI

El 18 de març va començar la campanya presidencial francesa, amb una primera cita a les urnes el 23 d’abril. Les eleccions prenen lloc en mig d’una greu crisi política i institucional que afecta de ple als dos grans partits que s’han alternat la direcció del govern francès durant dècades: la dreta gaullista tradicional, amb François Fillon al capdavant, i el partit socialista, amb Benoît Hamon. Tots dos partits es troben esquinçats i, en particular, el PSF en un avançat procés de descomposició. Totes les enquestes vaticinen una gran derrota electoral.

La crisi francesa es troba directament associada a la de la Unió Europea (UE), el projecte que el gran capital europeu ha estat construint des del 1945 de la mà de l’imperialisme nord-americà. La UE, amb un rebuig popular cada cop major, celebra el 60è aniversari del Tractat de Roma durant el seu pitjor moment, amb una crisi que posa en perill la seva pròpia existència, en particular després del Brexit i l’elecció de Trump.

El gran capital europeu, que inicialment es va acarnissar amb la perifèria a Grècia, Portugal, Espanya o Itàlia, s’ha trobat amb l’obligació d’atacar frontalment els països centrals de l’imperialisme europeu, començant per França, immersa en un procés de decadència respecte de l’imperialisme alemany. Aquest és el significat profund de la reforma de la llei laboral del govern Hollande-Valls, destinada a canviar el patró d’explotació de la classe treballadora francesa, fet que va comportar importants vagues i grans manifestacions, que van haver d’enfrontar una enorme violència policial.

L’extrema dreta nacional-imperialista, racista i xenòfoba del Front National (FN) intenta capitalitzar la crisi del PSF i de la dreta tradicional. La candidatura de Manire Le Pen defensa una alternativa antiimmigració encara més dura que la d’Hollande i un referèndum per a treure França de l’euro, al mateix temps que desplega una fort demagògia social, tintada de racisme i xovinisme. Marine Le Pen es troba actualment en primer lloc a les enquestes i es dóna per fet que passarà a la segona volta. Electoralment competeix, sobretot, contra Macron i contra Jean Luc Mélenchon, el candidat amb unes expectatives de vot més creixents i qui reuneix els mítings més multitudinaris.

Macron, exbanquer i exministre d’Hollande, és el candidat del capital financer francès i europeu, i compta amb el suport de l’ala dreta del PSF.

Mélenchon, exministre del socialista Lionel Jospin, es presenta al capdavant de la candidatura “França Insubmisa”, recolzada pel Partit Comunista. S’identifica amb la “nova esquerra europea” de Podemos, el Bloco d’Esquerda portuguès, Die Linke o Syriza, de qui no s’han desmarcat. Igual que totes aquestes forces, no planteja la ruptura amb la UE sinó “modificar-ne els tractats”. El seu programa, amb un biaix marcadament nacionalista, no defensa cap mesura de fons contra els banquers i els grans grups capitalistes. Proposa reformes moderades i una Assemblea Constituent per a refundar una VI República parlamentària. També defensa la sortida de l’OTAN i la inclusió del dret a l’avortament a la Constitució. Es presenta com el banderer de la “Revolució Ciutadana”.

A l’esquerra de Mélenchon, hi ha dos candidats: la professora universitària Nathalie Artaud, de Lutte Ouvrière, i l’obrer de la Ford, Philipe Poutou, del Noveau Parti Anticapitaliste (NPA), que presenta un programa amb punts centrals com la prohibició dels acomiadaments, la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial, la defensa i l’enfortiment dels serveis públics i l’apropiació social de sectors clau de l’economia. Tanmateix, s’enfronta al racisme i a la violència policial. No obstant això, el seu programa queda coix al moment de denunciar l’imperialisme francès i plantejar el rebuig i la ruptura amb la UE.

Tot i això, la candidatura de Poutou oferta -a diferència de la majoria de l’esquerra europea- un punt de suport per a contraposar-se a les candidatures burgeses i de conciliació de classes així com per a agrupar l’activisme obrer i social, tal com s’ha mostrat als debats públics electorals.

Per això, la Lliga Internacional dels Treballadors fem una crida a votar per Philippe Poutou a les pròximes eleccions presidencials.

Publicat a Articles, Comunicats, Europa