Turquia: Rebutgem l’intent de cop militar reaccionari!

Lluitem contra la repressió del govern contra l’esquerra i els treballadors!

Secretariat Internacional de la LIT-CI

En la nit del 15 al 16 de juliol, els carrers d’Ankara i Istanbul van ser escenari d’un intent de cop d’estat per part d’un sector de les Forces Armades turques, que es proposava deposar el president Erdogan i instaurar la “llei marcial” a tot el país, és a dir, un règim directament militar i encara més repressiu que el règim parlamentari, cada vegada més bonapartista, imposat per l’AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament d’Erdogan) en l’última dècada. Estem en contra del govern de dreta d’Erdogan, però l’alternativa no és un cop militar reaccionari per imposar una dictadura.

Les tropes insurrectes, aparentment liderades per l’excomandant de les Forces Aèries, Akin Öztürk, van tancar els ponts sobre el Bòsfor, a Istanbul, i van controlar diversos punts estratègics a la capital, Ankara. Entre els comandants del cop hi havia generals que van encapçalar la repressió sagnant contra els kurds. Van prendre una estació de TV i, des d’aquí, van llançar un comunicat on anunciaven que havien pres el poder a través d’un “Consell de Paz” [una Junta Militar], van denunciar Erdogan com a “traïdor” i van presentar les seves mesures, entre elles la instauració de la “llei marcial” i el toc de queda, en nom de la “pau i la democràcia”. Erdogan, per la seva part, va llançar una crida tota la població a sortir als carrers per derrotar el cop i “defensar la democràcia”.

La derrota del cop

Amb el pas de les hores, els colpistes van anar perdent força. Erdogan va demostrar que continua controlant la major part de la cúpula de les FFAA i, principalment, de la policia, que també va sortir a enfrontar els militars rebels. Un altre element important, que els colpistes no van mesurar correctament va ser el grau de suport popular que manté Erdogan, sobretot en sectors simpatitzants de l’islamisme. A això cal sumar que tots els partits parlamentaris, inclòs el kurd HDP, es van oposar al cop. L’imperialisme (EEUU, la UE…) també es va posicionar en contra. D’aquesta forma, l’intent de cop no va prosperar ni dins de les FFAA ni als carrers, on una part de la població va acudir a la crida del govern i el va enfrontar.

El poble turc, que coneix bé el fuet de les dictadures militars, va sortir als carrers a enfrontar el cop reaccionari. En aquest moment era el correcte i l’imperiós. La primera tasca era aixafar el cop que intentava liquidar les poques llibertats democràtiques que sobreviuen sota el govern odiós de Recep Erdogan. Desenes de milers van ser als carrers i van imposar una barrera humana davant dels tancs.

Els militars colpistes van disparar contra el poble. Durant hores va haver-hi enfrontaments armats als carrers. Desenes van morir, però els colpistes no van passar. Fins al moment es parla de més de 300 morts, entre ells més de 50 civils.

Ara enfrontar l’escalada repressiva d’Erdogan contra els treballadors!

Erdogan va tornar a la capital i va anunciar que la situació estava estabilitzada. Va començar llavors una purga en les altures d’immenses proporcions. “Els involucrats pagaran un alt preu”, va declarar amenaçador. Més de 7.500 van ser arrestats, entre ells un terç dels generals i almiralls de les FFAA, centenes de soldats rasos, policies i jutges. Més de 20.000 funcionaris públics han estat suspesos i estan sent investigats. Més enllà dels implicats en l’intent de cop, el govern turc l’està utilitzant com a justificació per perseguir a tots els seus opositors i retallar encara més les llibertats democràtiques al poble.

Sens dubte, Erdogan intenta presentar-se com a “heroi” davant el país i enfortir-se políticament. Aprofundirà la seva ofensiva contra els kurds i el PKK en el sud-est del país, on, des que es van trencar les “negociacions de pau”, milers han mort per l’artilleria i l’aviació del govern turc. El govern està atacant els drets econòmics i democràtics de la classe treballadora i compleix el nefast paper de repressor dels milers d’immigrants –sobretot sirians- que intenten arribar a Europa des de territori turc. Res positiu es pot esperar d’Erdogan, solament un aprofundiment dels atacs econòmics al poble, de la censura i del clima de por.

Després del cop, Erdogan va qualificar al seu govern com una “nova vida”, i l’està utilitzant per a les seves finalitats i a la seva manera. Les bandes de seguidors de l’AKP aprofiten la situació actual per llançar una envestida reaccionària, entrant als barris per atacar a militants d’esquerra i acusant a qualsevol moviment opositor de “colpista”. Organitzar la resistència a aquests atacs és la tasca principal en aquests moments.

Des de la LIT-CI saludem l’heroic poble turc pel seu paper en la derrota del cop reaccionari. Ara la mateixa decisió i valentia ha de ser usada en la lluita contra Erdogan i la seva camarilla. La mateixa determinació ha de ser ara usada per recolzar les lluites obreres i socials, així com la causa del poble kurd per la seva autodeterminació nacional i la lluita dels milers d’immigrants que arriben al país fugint de la barbàrie generada per dictadors sanguinaris com Al-Assad, per l’Estat Islàmic i els atacs imperialistes al Mig Orient.

No al cop reaccionari a Turquia!

Visqui la lluita del poble turc!

Per l’autodeterminació nacional de tot el poble kurd!

Pel dret al treball i una vida digna de tots els immigrants!

En defensa de les llibertats democràtiques contra la repressió del govern Erdogan als treballadors i l’esquerra!

Per un govern dels treballadors!

19 de juliol de 2016