Pocs dies després d’haver assumit l’ajuntament de Madrid, vam ser testimonis directes de com Carmena prioritzava reunir-se amb els bancs, abans que amb la gent desnonada, al mateix temps que declarava públicament que el programa electoral era un llistat de suggeriments, com si els i les treballadores haguéssim redactat la carta als tres reis d’orient.
Mentre els refugiats segueixen amuntegats als camps d’internament de la UE, l’Ajuntament de Madrid no té cap pla per a acollir-los i la seva política es redueix a col·locar una enorme pancarta de “Refugees Welcome” i en paral·lel fer servir la policia municipal per a perseguir i sancionar als manters, immigrants que han hagut de fugir dels seus països d’origen per a poder sobreviure.
Al capítol de la remunicipalització dels serveis públics, una reivindicació dels treballadors i el poble, s’hi està actuant al més pur estil del Partit Popular. És quan les empreses que ofereixen aquest servei públic tenen pèrdues que són remunicipalitzades, però per a rescatar les empreses i no als treballadors. Això està passat amb el ‘Club Deportivo Moscardó’, amb els treballadors de ETT que estan a BiciMad, amb els auxiliars d’informació o les Escoles Municipals de Música.
Pel que fa al deute, fins i tot els mitjans de comunicació de la dreta més rància de l’estat, aplaudeixen i lloen la gestió d”Ahora Madrid’, ja que es dediquen a pagar el deute d’empresaris i banquers.
Ben lluny queda aquell ‘no devem, no paguem’. Per no parlar de l’auditoria del deute, de la que Sánchez Mato, assegurava que el 80% n’era il·legítima. Ans al contrari, han presentat com un dels triomfs del nou govern el fet d’haver pagat de manera religiosa els compromisos de deute.
Per tot el comentat, després de dos anys de mandat podem fer una avaluació contundent i afirmar que poc es diferencia aquest ajuntament dels que hem anat tenint. Intenten guardar la imatge de progressius, solidaris i tolerants però es queda tan sols en això, imatge i màrqueting.
El canvi només és possible des dels carrers
Quan es té la convicció i la voluntat política de canviar l’ordre establert, no es poden tenir sempre excuses, i excusar-se amb les lleis d’altres. És que no existien aquestes lleis quan van presentar el seu programa? No sabien quin enemic anaven a enfrontar? ‘Ahora Madrid’ ho té clar, prefereix canviar el seu programa i menysprear els seus votants abans que enfrontar-se a empresaris, banquers i buròcrates sindicals.
Aquests dos anys de continuïtat ens demostren també que no hi ha sortida dins el marc de les institucions i del respecte a la legalitat. Ens demostren també que no són governs del canvi, sinó de continuïtat. La seva gran ‘obra pública’ ha estat treure la lluita dels carrers per a dur-la al cul de sac de les institucions. Per això, hem d’exigir a l’Ajuntament que compleixi amb les seves promeses de remunicipalització i canvi. Si no compleix, haurem d’enfrontar-los als carrers amb la mobilització, tal com vam fer el 25M, el 8M i el 9M, igual que ho fem amb els governs de PPSOEC’s.
