1928. Stalin havia pres el control de la Unió Soviètica, el primer estat governat per la classe obrera, i havia començat la seva degeneració. Per fer-ho, va haver de desencadenar una campanya d’acusacions falses i persecució contra els qui defensaven les conquestes de la Revolució Russa i el llegat de Lenin en el Partit Bolxevic. El més important de tots era León Trotsky, qui va acabar expulsat del partit i exiliat. Però això no ho va poder parar.per Leandro Aznar
Aquest any es realitzaria el VI Congrés de la Internacional Comunista, el qual votaria el programa de la internacional. Trotsky va enviar un document criticant el programa presentat per l’adreça de Stalin, però aquest no va permetre que aquest text arribés al congrés.
Però ni el més contrarrevolucionari dels aparells és totpoderós. Dues còpies de l’escrit de Trotsky es filtren per error. Un d’ells cau en mans de James Cannon, un dirigent del WPA (secció nord-americana de la IC) que fins llavors s’havia negat a prendre partit en la campanya “anti-trotskista”. La lectura del document convenç a Cannon, qui es passa a les files del trotskime.
La lluita pel trotskisme nord-americà
Conscient que donar la batalla en solitari dins del congrés seria un intent inútil i molt probablement un suïcidi, Cannon guarda les aparences i es porta d’amagat el document a EUA. Allí comença una batalla a l’interior del partit, al principi de manera clandestina, fins que és descobert i expulsat al costat dels seus aliats Abern i Schachtman.
Aquests “tres generals sense exèrcit”, com els titllaven els seus adversaris, havien previst aquesta situació. Al costat de desenes de militants funden la Lliga Comunista d’Amèrica i inicien la lluita pel trotskisme nord-americà. Quan l’ascens de Hitler al poder posa en evidència la traïció de l’estalinisme, que es va negar a realitzar un front únic juntament amb els socialistes per impedir-ho, Cannon i companyia se sumen a la crida de Trotsky per a construir la IV Internacional.
La marginalitat a la que van ser sotmesos, els atacs físics per part de d’agents stalinistes, no van ser suficient per frenar-los. És d’aquesta manera que el 1934 intervenen en la vaga camionera de Minneapolis, en la qual tenen una participació exemplar i de la qual en surten molt enfortits. Aquesta experiència quedaria gravada en la història del trotskisme internacional.
Seguint el consell de Trotsky, el 1936 el partit ingressa com a grup dins del Partit Socialista, sortint del mateix un any després, havent guanyat un sector important de militants per al seu programa. Això es concreta en la fundació del SWP (Socialist Workers Party), que va ser, juntament amb el MES argentí, un dels partits trotskistes més grans de la història, construït en el cor de l’imperialisme.
La classe obrera al capdavant del partit
Cannon era obrer des de molt primerenca edat. Això no és un detall menor. Per al marxisme, la classe obrera és l’única capaç d’encapçalar la revolució que alliberi a tota la humanitat de la misèria del capitalisme. D’igual manera, també el partit que ha de dirigir aquesta revolució, ha de tenir al capdavant a dirigents sorgits d’aquesta classe. Això que és fàcil de dir, però no de fer, va ser posat en pràctica en el partit fundat per Cannon.
Però no sense resistències. Al llarg de la seva vida, Cannon es va enfrontar amb resistència de part de grups intel·lectuals, de professions liberals que es resistien a acceptar aquest paper de la classe obrera. Això va succeir tant en temps del Partit Comunista com dins del SWP.
També podem considerar que l’origen de classe de Cannon és el que fa que la gran majoria de l’esquerra mundial ho ignori o minimitzi la seva importància al costat d’altres grans dirigents revolucionaris. Aquesta esquerra és la que avui nega la importància de la classe obrera com a motor de la revolució socialista.
Cannon i el morenisme
El corrent que va donar origen a la LIT, fundada per Nahuel Moreno, es va formar quan Trotsky ja havia estat assassinat.
Però va haver-hi un fil connector. Moreno va trobar en el partit nord-americà i en el seu principal dirigent (que eren deixebles directes de Trotsky) als mestres que el formessin com el revolucionari internacionalista que va ser.
La relació entre el corrent morenista i el SWP va ser especialment important en la lluita contra els corrents oportunistes dins de la IV Internacional, com el pablisme i el mandelisme.
Aquesta relació es va tallar quan el SWP, amb una direcció nova provinent de sectors estudiantils que van ser avantguarda en els EUA durant les dècades del 60’ i 70’, va començar el seu desastre oportunista.
Però això no treu la importància que va tenir aquest partit en la formació del corrent. La similitud entre la política portada en la vaga camionera de Minneapolis i la vaga de Vila Constitució el 1974, o l’adopció del nom PST (traducció a l’espanyol del SWP), són prova d’això.
Rescatar el llegat de Cannon
La lluita pel programa revolucionari, l’internacionalismo, la importància de la classe obrera, el combat als corrents oportunistes, són pilars que la LIT ve batallant per recuperar en els últims anys. És per això que reivindicar a James Cannon, a 44 anys de la seva mort, en la mateixa data que l’aniversari de la mort del seu mestre Trotsky, es converteix en una necessitat.
El seu llegat, com podem veure, és una clara expressió d’aquests principis.
El PSTU i la LIT-CI seguiran defensant aquest llegat com l’únic que pot guiar a la classe obrera per acabar amb l’explotació capitalista i edificar sobre les seves ruïnes el regne de la llibertat real.
