Per l’amnistia i l’autodeterminació! Sense autodeterminació no hi ha cap “pacte històric” amb l’Estat Espanyol!

1/ La Diada Nacional de Catalunya ha tornat a esdevenir una jornada massiva. Enguany, unes 500.000 persones s’han mobilitzat a Barcelona en una manifestació convocada per l’ANC sota el lema “Via fora!”. Durant la manifestació s’han vist pancartes que exigien la dimissió del govern o apuntaven “Puigdemont el nostre president” i “independència o eleccions”. Tot plegat, en un moment on el moviment independentista està desmobilitzat, els partits independentistes oficials, ERC i Junts, negocien amb Sánchez la reedició del govern PSOE-UP i la política continuadament autonomista d’ERC ha generat un gran desencís.

2/ La situació política està marcada per una carrera a contrarellotge per tal de negociar l’encaix de Catalunya a l’Estat doncs els resultats electorals del 23-J no permeten a Sánchez governar sense el suport exprés dels independentistes, que tenen la clau de la governabilitat. És en aquest marc que entra en joc la llei d’amnistia, que ja fou presentada per ERC, Junts i la CUP al Congrés dels Diputats l’any 2021, amb la passivitat còmplice d’UP i els Comuns, i que fou vetada amb els vots del PSOE, el PP i VOX.

3/ Puigdemont, que des de 2017 no es reunia amb cap membre del govern, és qui està liderant la negociació amb l’aval de Junts i ERC, qui ha celebrat la negociació com a eina per a assolir els objectius independentistes renunciant a la unilateralitat per enèsima vegada. Una renúncia que descansa sobre la debilitat i l’esgotament del moviment independentista.

4/ Les quatre condicions que ha posat Puigdemont per a la investidura de Sánchez, són, en realitat, dues: d’una banda, el reconeixement del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol; d’altra banda, la desjudicialització del procés, és a dir, l’aprovació de la llei d’amnistia abans del debat d’investidura. Ambdues condicions, en boca de Yolanda Díaz, són “absolutament constitucionals”. La negociació s’emmarca en la Constitució i dins dels seus propis límits, per tant, és clar que cap executiu acordarà un referèndum d’autodeterminació per Catalunya, tot i que ERC i Junts insinuïn la possibilitat d’arrancar-li a Sánchez aquesta concessió. Ambdues formacions saben sobradament que la monarquia espanyola mai permetrà cap referèndum d’autodeterminació com tampoc permetrà cap referèndum sobre Monarquia o República. Per tranquil·litzar la resta de formacions sobre un hipotètic referèndum, la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial en funcions, Isabel Rodríguez, ha explicat que “Pedro Sánchez ha garantit que la Constitució es compleixi a tots els territoris”.

5/ En realitat, els tractes entre Sánchez i els independentistes van començar amb la negociació de la presidència del Congrés dels Diputats. A canvi dels vots de Junts per fer presidenta Francina Armengol, el Congrés permetrà que es parli castellà, català, gallec i basc. Tanmateix, el ministre d’Exteriors José Manuel Albares ha sol·licitat al Consell de la Unió Europea la modificació del reglament 1/1958 per tal d’incloure el català, el basc i el gallec com a llengües oficials de ple dret. Aquesta qüestió i d’altres que seran objecte de la negociació, com el finançament o el traspàs de rodalies, són conquestes parcials per a la lluita per la sobirania catalana i forma part de l’estratègia per buscar un nou encaix de Catalunya en un estat suposadament plurinacional. Sense desmerèixer el que impliquen, que és molt, no podem deixar de dir que no resolen el problema de fons que és la indivisibilitat d’Espanya, la negació del legítim dret a decidir i el règim monàrquic hereu del franquisme més reaccionari.

6/ La CUP, per la seva banda, s’ha mostrat escèptica sobre la viabilitat de l’estratègia negociadora per a resoldre el conflicte, tot i que l’ha titllat de “correcta”. El diputat Carles Riera ha afegit que “només es podrà arribar a un escenari real de negociació si a Catalunya es reprenen les mobilitzacions”, afirmació que compartim. El veritable problema és que la CUP segueix essent incapaç de desvincular-se políticament d’ERC i Junts en els moments determinants. La CUP sap que amb aquests dos partits al capdavant la situació política catalana està condemnada a tancar-se a la cleda institucional i només sortir-hi per a fer algunes demostracions controlades de força, com ara les manifestacions de l’11-S. Aquesta incapacitat neutralitza qualsevol intent d’exercir una oposició d’esquerra digna de tal nom i d’erigir-se com una força independentista alternativa.

7/ En cas que les negociacions prosperin i el PSOE-Sumar registrin la llei d’amnistia, no serà sense conseqüències. De fet, la reacció de la dreta i la ultradreta no s’ha fet esperar, i el passat diumenge un grup es va concentrar a l’Ajuntament de Barcelona, boicotejant el minut de silenci per les víctimes del terratrèmol del Marroc, al crit de “no a l’amnistia” i “Puigdemont a presó!”. Una reacció que, de ben segur, es repetirà a mesura que les negociacions avancin i que donarà pas a una polarització social important i un ambient polític tens. De fet, el líder del PP, Feijóo, ha convocat una manifestació el proper 24 de setembre a Madrid, a la qual ja s’hi han adherit Rajoy i Aznar. Serà essencial que la mobilització defensi des del carrer la llei d’amnistia i faci front a la reacció de l’extrema dreta. Defensar-la és una exigència per a qualsevol formació que es reclami de la democràcia.

8/ Corrent Roig defensem l’amnistia i l’autodeterminació com a eina per fer trontollar el règim del 78 i la Monarquia espanyola. No obstant això, defensar aquestes dues reivindicacions bàsiques exigeix un pla de lluita per mobilitzar les classes treballadores i populars, unificar els/les afectats/des per la repressió policial i judicial i integrar en aquesta lluita les organitzacions obreres i els moviments socials. Aquesta lluita és, al mateix temps, una palanca per posar les necessitats obreres i populars al centre del tauler i canviar radicalment les regles del joc.

– Amnistia per a totes les represaliades que per sortir al carrer per defensar el dret legítim del poble català a decidir o per qüestionar la repressió a polítics i activistes tenen causes penals d’anys injustament!

– Mentre hi hagi Monarquia, el poble català no tindrà dret d’autodeterminació!

– Per exercir el dret a l’autodeterminació del poble català i defensar totes les represaliades, hem de construir una alternativa al carrer que aixequi la reivindicació d’acabar amb el règim del 78, les lleis repressives com la Llei Mordassa o la reforma de llei de sedició, conjuntament amb la depuració de «jutges franquistes» que continuen criminalitzant els moviments socials.

– Volem l’autodeterminació del poble català per decidir el seu futur, per assolir els canvis que necessita la societat per acabar amb la precarietat, la desigualtat, l’opressió i l’explotació. És per aquest motiu que la lluita pel dret a decidir de Catalunya va lligada a mesures de transició cap a una societat socialista: control dels preus dels aliments bàsics, regulació dels lloguers, nacionalització de les empreses elèctriques i sectors estratègics i acabar amb les opressions que ataquen a les dones, les persones migrades i el col·lectiu LGTBI+.

Vine a construir Corrent Roig amb nosaltres, l’eina que necessitem per acabar amb el sistema capitalista i construir una societat més igualitària on el dret a decidir dels pobles es vegi reflectit en una Unió lliure de Repúbliques Ibèriques dins dels Estats Socialistes d’Europa.