Després d’un any i mig de pandèmia, aquest Onze de setembre l’ANC i Òmnium criden a recuperar les mobilitzacions massives. La marxa convocada acabarà al Parlament de Catalunya amb la intenció de pressionar al Govern de la Generalitat, l’independentisme del qual es limita a proclames buides de cap de setmana.

Mai hi haurà referèndum d’autodeterminació sota el règim monàrquic espanyol

Les properes setmanes es reunirà  la “taula de diàleg” entre el govern Sánchez i el govern de la Generalitat, en aquesta ocasió presidit per ERC.

El govern de la Generalitat sap sobradament que la monarquia espanyola mai permetrà cap referèndum d’autodeterminació. Sánchez, dirigent d’un partit puntal de la monarquia, ho ha tornat a deixar ben clar. També han dit que l’amnistia no té cabuda en la Constitució i fins i tot acaben d’anunciar l’ajornament de la modificació dels delictes de rebel·lió i sedició. Sánchez ni tan sols ha confirmat l’assistència a la reunió de la taula. Toca preguntar-se: i de què poden dialogar en aquestes condicions?

A la recerca d’un nou encaix dins de la monarquia espanyola

Cap dels partits independentistes oficials està disposat a anar més enllà de la confrontació verbal amb l’Estat. La seva política real és retornar a la cleda institucional les reivindicacions democràtiques del poble català, anul·lant qualsevol desafiament al règim monàrquic i abandonant tota via unilateral. 

Les negociacions de les últimes setmanes, després de la concessió dels indults, van perfilant el camí cap a una “normalització” autonòmica. Un camí que deixa a un cantó la batalla per l’amnistia dels més de 3.000 perseguits i perseguides polítiques.

El govern de la Generalitat, al mateix temps que renuncia a la lluita per les reivindicacions nacionals, pren posició en favor dels interessos de la gran patronal. És el cas de l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, una autèntica aberració mediambiental en benefici d’una insignificant minoria de grans capitalistes. És  també la seva posició pidolaire darrere dels anomenats “fons de recuperació” de la UE, en mans de les grans empreses de l’Ibex 35. És així mateix el seu silenci clamorós davant el brutal robatori de les factures del llum.

Estem davant un procés per construir un nou “encaix” de Catalunya dins de la monarquia espanyola. Qui expressa això més clarament són els Comuns i Podemos, socis del govern Sánchez, que diuen que defensar el referèndum d’autodeterminació és una “tonteria” a deixar de banda i que l’únic que es podria posar a votació popular és un nou pacte competencial dins la Constitució. 

La CUP està atrapada entre precs i laments 

La CUP sap perfectament que ni la taula de diàleg, ni el suport de l’anomenada comunitat internacional, serviran per a guanyar l’amnistia ni l’autodeterminació. Saben, també, que amb ERC i JxCAT al capdavant, la derrota front l’Estat és assegurada. 

Si la CUP s’està distingint per alguna cosa és perquè sempre està criticant actuacions, denunciant incompliments del govern de la Generalitat i fent amenaces ambigües de deixar de donar-li suport parlamentari…però sense cap conseqüència. En els fets, segueix donant cobertura a aquells que van trair la voluntat sobirana del poble català l’1 i el 3 d’octubre. 

La lleialtat de la CUP amb el govern Aragonès neutralitza qualsevol intent d’exercir una oposició d’esquerra digna de tal nom i d’erigir-se com una força independentista alternativa. 

Autodeterminació i amnistia exigeixen un pla de lluita 

L’amnistia i l’autodeterminació exigeixen un pla de lluita per mobilitzar les classes treballadores i populars. Unificar a tots els sectors afectats per la repressió policial i judicial i integrar en aquesta lluita les organitzacions de treballadors i moviments socials. Construir la solidaritat amb organitzacions i moviments de la resta de l’Estat perquè la garantia última de victòria és acabar amb el règim monàrquic i canviar radicalment les regles de joc.

Cal reprendre un pla de lluita col·lectiu que posi en el centre la mobilització massiva a Catalunya i solidària a la resta de l’Estat en defensa de l’amnistia. 

Nota: aquesta declaració es va acabar de escriure abans de que se suspengués l’ampliació de l’aeroport del Prat.