La discriminació islamòfoba cap a les i els musulmans per part del Govern francès no cessa ni en vacances. Les imatges de la policia francesa armada en una platja de Niça obligant a una dona a llevar-se el seu hijab i sancionar-la amb una multa han recorregut les xarxes socials. Aquesta recent mostra de racisme a la costa francesa reviu el debat sobre la llibertat d’expressió al país de la Unió Europea que més abandera aquesta idea.Per May AssirLa legalització i la institucionalització de la islamofòbia

La prohibició de peces islàmiques, “curiosament” femenines (no s’ha prohibit la barba o els abillaments islàmics masculins), no és res nou al país veí. L’any 2010 ja es va prohibir l’ús del vel integral, recolzat pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, ja que considera que “la cara juga un rol important en la interacció social (…) i que portar-la tapada en llocs públics pot ser una amenaça per a la convivència”

La recent ordre implementada en més de 15 ciutats franceses prohibeix l’accés a les platges i al bany a aquells que “no respectin els bons costums i el laïcisme, les regles d’higiene i de seguretat”.

A més, les lleis van acompanyades d’atrevides declaracions per part d’alts càrrecs polítics que no fan més que fomentar la por. El primer ministre Manuel Valls va declarar en una entrevista al diari La Provence  que el burkini representa una visió mundial basada en “l’esclavitud de les dones”. El director general de serveis de l’ajuntament de Cannes (una de les ciutats en les quals s’ha prohibit el vestit de bany) tampoc va pensar-s’ho dues vegades a constatar que “el burkini és un senyal d’adhesió al gihad”.

D’una banda, aquestes lleis i declaracions fomenten la idea que la dona musulmana és una submisa que li agrada el gihadisme i ser esclavitzada fent que els sectors més conservadors de la societat augmentin el seu odi contra ella. D’altra banda, despullen a la mateixa de ser subjecte de les seves decisions i les seves reivindicacions polítiques, i a més del seu dret a l’espai públic (treballar en l’administració pública o a anar a la platja).

La combinació de la propaganda racista i les lleis restrictives contra les dones (que decideixen anar com volen anar) incendien la metxa de les agressions islamòfobes que es van triplicar a la França tan sols l’any passat.

Però sembla que la islamofòbia es canalitza només cap a una classe social, i al sector més oprimit, la femenina. La hipocresia del Govern francès és cada vegada més evident. Mentre prohibeix “el burkini”, discrimina els refugiats i bombardeja Síria amb el suposat objectiu d’acabar amb l’onada terrorista mundial.

Manuel Valls no sembla tenir problemes a tenir contractes estratègics amb l’Aràbia Saudita, país en el qual les dones són obligades a portar el hijab i no precisament dels països més exemplars en llibertat d’expressió. Aquests acords inclouen col·laboració militar, energètica i en sectors de la construcció quan és de sobres conegut que moltíssimes de les donacions milionàries que financen a ISIS (suposat principal enemic de França) procedeixen dels països del golf. En definitiva, França no combat el terrorisme, el finança i el fomenta.

Contra el “purple washing” i l’austeritat

Com constata l’activista Brigitte Vasallo, aquests governs “solament es tornen ‘feministes’ quan es tracta de prendre els drets bàsics a les musulmanes”. El “purple washing” és la utilització dels drets de les dones per justificar la xenofòbia. Avui més que mai les i els activistes que ens considerem feministes i anticapitalistes hem d’unir-nos al costat de les nostres companyes de lluita musulmanes per combatre les lleis que no fan més que oprimir i poder justificar les agressions contra aquestes.

A més d’assenyalar i condemnar la creació de la cortina de fum estatal perquè la població no musulmana parli més de “portar el burkini o no” i no sentir-se identificades amb les seves companyes, a la vegada que s’aprova la recent reforma laboral que ataca al conjunt de la població treballadora.

Però la lluita per la llibertat de decidir de les dones no comença ni acaba al país gal. En alguns parcs aquàtics de Catalunya ja es va començar a vetar la peça. La solidaritat és la nostra arma contra aquells que ens obliguen a treure’ns o a portar-nos el burkini, sigui a França o Aràbia Saudita, que no dubten a explotar-nos i oprimir-nos juntes.

És necessari que comencem a escoltar les reivindicacions de les nostres companyes musulmanes a les assemblees i proposar mobilitzacions ara que arrenca el curs a la universitat, instituts i llocs de treball.

Tapades o destapades: nosaltres decidim!

Contra el racisme, el masclisme i l’explotació: ni un pas enrere!