Per Laura Requena, de Corriente Roja Màlaga
Feminicidis: L’Estat és responsable!
Les retallades al pressupost contra la violència masclista arriben al 26% des del 2010, tot i l’augment, totalment insuficient, d’un 6,3% aquest any. Aquesta és la causa que s’hagin tancat molts punts municipals d’atenció a la dona, de la precarietat de recursos i l’eliminació de molts jutjats especialistes en violència a la dona, de l’escassa formació de jutges i del personal que atén a aquestes dones, o que la protecció de les qui la tenen concedida hagi baixat un 24%. Tampoc hi ha suficients campanyes de prevenció, ni ajuts econòmics dignes. No hi ha plans de feina ni suficients allotjaments alternatius per a les que denuncien.
Nou govern, més retallades
El nou govern del PP, tot i que serà més feble que l’anterior, ve a agreujar encara més aquesta situació. La UE li exigeix una retallada addicional de 5.500 milions d’euros el pròxim any que, sens dubte, recaurà sobre les dones treballadores. Retallades al ja de per si exigu pressupost contra la violència masclista. Menys diners en educació per a serveis com l’aula matinal, menjadors o activitats extraescolars, imprescindibles per a la nostra inserció laboral o perquè l’educació sexual i en valors d’igualtat deixi de ser una assignatura pendent, mentre persisteix el masclisme entre l’adolescència i la joventut. Retallades en polítiques d’igualtat que van arribar al 50% durant l’anterior legislatura, retallades en salut i serveis socials com la partida de Dependència que ha deixat a més de 300.000 persones, majoritàriament dones, sense l’ajuda que els pertany.
Moltes violències, cap sense resposta
Una de les cares més brutals del masclisme, són les agressions sexuals i violacions col·lectives. La històrica manifestació rere l’agressió soferta per una jove durant els passats Sanfermines, va forçar a molts Ajuntaments a posar en marxa mesures durant les seves festes locals. És necessari organitzar-se per exigir que es mantinguin i que es generalitzin a altres municipis i que es consideri i s’atengui a qui pateixi alguna agressió sexual com a víctimes de violència masclista.
Les successives reformes laborals i la reforma de les pensions, que són part del pla d’ajustaments, tenen conseqüències per a les dones. Tenim més contractes temporals o a temps parcial, la bretxa salarial es manté al 20%, les nostres pensions són un 38% més baixes, continua l’assetjament laboral i els acomiadaments a embarassades i l’atur femení és 3,5 punts més elevat. Aquesta situació és una altra forma de violència cap a les dones treballadores i dificulta a moltes sortir d’una relació afectiva de maltractament.
Les condicions de misèria i pobresa, cada vegada més esteses als nostres barris, són també una realitat que faciliten la violència i que el maltractament intrafamiliar s’exacerbi cap a les dones i els menors, les necessitats de les quals l’Estat no se n’està fent responsable.
És hora de reprendre la lluita i la mobilització
Venim d’una llarga “borratxera electoral”, però la realitat demostra que qualsevol mesura a favor de les dones ha d’arrencar a partir de la mobilització. Aquest 25N ha de ser part d’un pla de lluites que comença a organitzar-se per enfrontar els acomiadaments que no cessen i el paquet de mesures que ens espera amb el nou govern, més preocupat pel pagament del deute i l’ajustament del dèficit imposat per la UE que per la vida de les dones. És per això que, a diferència d’altres organitzacions o de part del moviment feminista, ni demanem ni creiem en cap “pacte d’estat” contra la violència masclista. Tampoc en un aparell judicial hereu del franquisme i al servei de la burgesia. En canvi, cal organitzar-se per exigir que es garanteixi la protecció de les dones, que s’acabi amb la impunitat i que els culpables compleixin la seva condemna.
Contra tota opressió, unitat de classe
Qualsevol atac a les dones és un dret menys per al conjunt de la classe treballadora. Per això les organitzacions populars, sindicals i estudiantils de classe han de prendre a les seves mans la bandera de la lluita contra tota forma d’opressió. Un primer pas és organitzar-nos dones i homes a cada barri i a cada lloc de treball i estudi per combatre tota discriminació i violència, i que mobilitzacions com Las Marchas de la Dignidad aixequin el “Ni Una Menos” com a part del programa de la classe obrera. Ni una menys per xarxes de tràfic, ni per avortaments clandestins, ni per feminicidis…
Aquest 25N ha de ser part d’un pla de lluites que comença a organitzar-se per enfrontar els acomiadaments que no cessen i el paquet de mesures que ens espera amb el nou govern.
Les recents mobilitzacions del dimecres negre a Argentina i altres llocs del món marquen el camí a seguir en la unitat necessària contra la violència masclista. Existeix una comprensió cada vegada major que el causant dels mals que afligeixen al conjunt de la classe treballadora, així com de l’opressió de dones, immigrants, col·lectiu LGBTI o joves, és el sistema capitalista en el qual vivim i que és necessari lluitar unides i units per fer-li front i destruir-lo.
