25N: Les dones vam tornar a prendre els carrers

Després de la fi del cicle electoral, està ressorgint la mobilització, on les dones treballadores estem sent, a més, l’avantguarda de gairebé totes les lluites. Per moltes de nosaltres, aquest 25N -que sempre va ser una data molt institucionalitzada- no és només un dia de dol per recordar a les assassinades, sinó part d’un pla de lluita per enfrontar el govern i les seves retallades. Tot i que la majoria d’assistents van ser dones, també vam poder veure molts homes, donant així exemple d’unitat, unificant les seves veus en un reclam comú.

Un dels aspectes més destacats d’aquest any ha estat la presència d’una enorme quantitat de dones molt joves, que es van organitzar per acudir a les diferents convocatòries. Tot i que els estudis alerten de l’augment del masclisme entre l’adolescència i la joventut, milers de noies adolescents no es resignen davant la violència diària que pateixen ni davant el futur d’incertesa que els espera, sinó que estan lluitant pels seus drets.

Des de Corrent Roig, vam participar de les mobilitzacions i vam organitzar seguicis encapçalats per pancartes en les quals es podia llegir: “Ni un día de tregua al gobierno, Ni Una Menos” (Madrid), “Feminicidis, l’Estat és responsable. Ni una menys, mobilitzem-nos“(Barcelona) o “Estudiantes y trabajador@s, unid@s contra el Machismo. Ni una Menos” (Sevilla).

Prou actes simbòlics i declaracions buides! La lluita està als carrers i no al Parlament!

Repudiem les hipòcrites declaracions de Rajoy, que va tenir el cinisme de dir que “Espanya ha estat pionera en l’eradicació de les diverses formes de violència“, encara que l’anterior govern del PP retallés en un 26% la partida contra la violència masclista i gairebé un 60% les polítiques d’igualtat.

Les dones, especialment les dones treballadores -les més oprimides i explotades-, no podem esperar res, tal com dèiem en la nostra declaració, d’un govern corrupte, que només va ser votat per un 22% de l’electorat, que governa gràcies a una Llei electoral profundament injusta i que defensarà els privilegis d’una minoria social. Un govern del PP en què els responsables polítics s’han anat distingint per les seves declaracions masclistes, homòfobes i misògines (veure article de Corriente Roja: “David Pérez (Alcorcón): El alcalde del siglo XVIII“).

Tampoc podem deixar les nostres demandes en mans de “l’oposició institucional” que exerciran la resta de partits amb representació al Parlament, ja que encara que enviessin els seus dirigents a la manifestació del 25N, sabem que no estan disposats a cridar a la mobilització per exigir que l’augment de les partides del pressupost per a prevenció, atenció i protecció a les dones que pateixen violència masclista, sigui una prioritat per sobre del pagament del deute il·legítim a la banca alemanya i francesa o l’ajust al dèficit que ens imposa la UE.

I no confiem en un “Pacte d’estat contra la violència masclista“, que va ser un dels reclams d’aquest 25N, signat per organitzacions que per activa o per passiva, són responsables de les successives reformes laborals que ens condemnen a l’atur o a la precarietat laboral, mantenen la desigualtat salarial i encobreixen els acomiadaments a dones embarassades o amb fills. Que són responsables que es mantinguin, allà on governen, les retallades i la privatització en sanitat, educació i serveis socials, que condemnen les dones treballadores a la doble jornada laboral. O que seguim sense tenir el control del nostre cos i de la nostra sexualitat perquè no es compleix la llei de l’avortament, ja de per si insuficient. No ens fiem d’un pacte en el qual moltes formes de violència masclista, tolerada i fins i tot promoguda per les mateixes institucions d’Estat, seguiran sense estar contemplades.

Llavors, com seguim amb la batalla contra la violència masclista?

Després del 25N, cal continuar la lluita organitzant-nos des de baix a cada barri, a cada centre d’estudi o treball, perquè les organitzacions estudiantils, els sindicats i el conjunt d’organitzacions de la classe treballadora posin en marxa mesures contra el masclisme i la seva violència, que no són només els feminicidis, sinó també les violacions, l’assetjament laboral, la desigualtat salarial o la discriminació al col·lectiu LGBTI entre d’altres. Mesures com activitats de discussió i formació sobre com combatre al masclisme, que es promoguin companyes als càrrecs de màxima responsabilitat, que s’elaborin campanyes o protocols d’actuació davant de situacions de violència masclista, que s’ocupin d’educar les companyes en l’autodefensa o que exigeixin que es deixi de pagar el deute fins a garantir recursos suficients per protegir i atendre de forma immediata a les dones víctimes de violència masclista.

El pròxim 3 de desembre tornarem a prendre els carrers per reclamar Pa, Treball, Sostre, Dignitat …. i també Ni Una Menys. Perquè com anem dient des de Corrent Roig, les demandes i reivindicacions que les dones exigim als carrers, han de ser defensades pel conjunt de la classe treballadora per aconseguir la unitat necessària i són part d’un programa de lluita més ampli, ja que per aconseguir-les, cal enfrontar els plans d’ajust i misèria que ens imposen aquest i tots els governs imperialistes.