28 de setembre | Per la vida de les dones. Avortament legal, segur i gratuït!

El 28 de setembre en molts països es reivindica el Dia Internacional per la Despenalització i Legalització de l’Avortament. En aquesta jornada de lluita, les dones exigim l’accés a la interrupció de l’embaràs en centres mèdics, de manera legal, segura i gratuït, amb el fi de protegir les nostres vides. Exigim la fi de totes les lleis que empresonen i processen dones per avortar.
Per Secretaria Internacional de Dones de la LIT-CI
La crisi sanitària generada per la pandèmia de la COVID no ens trobarà als carrers de la mateixa manera que en anys anteriors, però la necessitat d’aquest dret segueix tan vigent com abans.

En el món, el 40% de les dones en edat fèrtil viuen en països on les lleis prohibeixen a l’avortament total o parcialment o on, encara que sigui legal, es compta amb serveis o són completament inaccessibles obligant també a recórrer a avortaments insegurs.

La despenalització de l’avortament és una lluita per la vida de les dones. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any al món es realitzen 25 milions d’avortaments insegurs, 760,000 dones reben atenció mèdica per complicacions relacionades amb avortaments insegurs i moren almenys 22.800 d’elles.

Les dones pobres, rurals, pertanyents a minories ètniques, migrants, joves i amb una menor educació són aquelles que tenen major risc de complicar-se i morir, dades d’alguns països mostren que a prop del 70% de complicacions es dóna en aquests grups. Igualment, són aquestes dones les més vulnerables qui amb major freqüència són processades per delicte d’avortament en els països on això succeeix, aprofundint més l’escletxa de la desigualtat i castigant-la doblement i triplement. Això mostra una marcada desigualtat de classe en la qual la dona que té els mitjans econòmics pot pagar-se un avortament clandestí però segur o viatjar a un país amb una legislació més àmplia, mentre que la que no pot ha d’escollir entre un avortament insegur i la maternitat forçada.

Altres dades com les de l’Institut Guttmacher parlen de prop de 40 milions d’avortaments anuals. El 97% d’aquests avortaments insegurs es realitzen a Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia. Només a Llatinoamèrica, es realitzen 6,5 milions d’avortaments per any.
La lluita per la legalització de l’avortament al món
A Llatinoamèrica i el Carib únicament tres països permeten la interrupció de l’embaràs independentment del motiu pel qual es realitzi: Guyana, Uruguai i Cuba.

El passat any a Mèxic es va sumar la ciutat d’Oaxaca a Ciutat de Mèxic, amb una legislació on l’avortament és permès per qualsevol causa fins a la 12a setmana. En aquest cas se suma a Puerto Rica i a Colòmbia on es permet interrompre l’embaràs no només per causes físiques, sinó també per salut mental i davant una violació però donades les múltiples barreres d’accés que hi ha a prop del 90% d’avortaments continuen sent il·legals per la qual cosa diferents organitzacions estan lluitant per la despenalització total.

El desembre del 2019 Costa Rica va aconseguir, després d’uns anys de reclamar, la Norma Tècnica que regula l’avortament terapèutic únicament quan està en risc la vida de la mare o per malformacions incompatibles amb la vida.

En sis països de la regió (El Salvador, Haití, Hondures, República Dominicana, Surinam i Nicaragua) l’avortament no està permès sota cap circumstància.

El Salvador és un dels països del món on la legislació és més repressiva sobre el tema, i es viu una verdadera persecució contra les dones pobres. Moltes són denunciades i presses fins i tot per avortaments espontanis. Algunes dones han estat condemnades per fins a 40 anys de presó per practicar-se un avortament, donat que les acusen falsament d’homicidi.

Altres, com Paraguai, Veneçuela, Antigua i Barbuda, Guatemala i Dominica es troba criminalitzat i només es permet quan hi hagi risc de mort per la dona. Equador acaba de votar una llei que permetia l’avortament quan la mare o el fetus es trobin en perill imminent, no obstant, aquesta limitada legislació no ha entrat encara en vigor perquè Lenin Moreno es nega a donar la firma presidencial perquè entri en vigència.

Fa uns mesos Brasil s’ha vist sacsejat pel debat de la legalitat de l’avortament amb més força. El cas d’una nena de 10 anys que havia estat violada sistemàticament pel seu tiet, i a qui la mateixa gestació i part posava en perill de mort va generar molt debat i posicionaments. Sectors de la dreta i la mateixa Ministra Damares (Ministeri de la dona, la família i els DDHH) van intentar impedir-li la interrupció de l’embaràs, que en casos de violació és legal en aquest país.

La mobilització del moviment de dones va aconseguir que la petita pogués realitzar el procediment, no obstant, després el govern de Bolsonaro ha sancionat un decret que endureix les mesures per accedir a aquest limitat dret.

A Xile després de molta lluita es va aconseguir el 2017 revertir una mica la legislació que criminalitzava l’avortament des de 1990, quan estava acabant el govern de Pinochet. La limitada legislació permet fa 3 anys avortar només en tres causals (perill de vida de la mare, inviabilitat fetal i violació) no obstant, encara haver estat sancionada amb una presidenta, Bachelet, la norma permet l’objecció de consciència del personal sanitari el que lamentablement és una causa fonamental per no donar accés a la gran majoria de les dones que ho necessiten.

En un estudi recent es va confirmar que el 51% dels metges obstetres del sistema públic de salut es declara objector de consciència, que els qui reben a les dones “no les creuen” i es neguen a atendre-les. S’estima que el 10% de les violacions poden acabar en un embaràs i entre 2010 i 2018 hi va haver 174.000 denúncies, però des de la sanció el 2017 fins a finals del 2019 només 150 dones han avortat per aquesta causa. Això mostra clarament que aquest limitat dret no s’està garantit al país sarralenc.

La lluita de les dones a Argentina el 2018 va repercutir al món després de grans mobilitzacions a tot el país i concentracions de més d’un milió de persones en la capital exigint la legalització de l’avortament. Encara que el Parlament els hi va donar l’esquena, es van convertir en un referent que va avivar la lluita en diferents països.

A l’Estat Espanyol, de la mateixa manera que altres països d’Europa, l’avortament és legal dins els terminis determinats. No obstant, segueix estant dins d’una sèrie de restriccions del Codi Penal, obligant a un “període de reflexió” de tres dies, sempre sota tutela i en moltes ocasions la “informació i assessorament” previ és administrat per organitzacions “pro-vida”.

De la mateixa manera, no és públic i gratuït perquè el 90% dels avortaments es realitzen en centres privats. Existeixen comunitats autònomes que no el practiquen o imposen barreres per fer-ho, obligant a les dones a desplaçar-se a altres localitats. A més, la Llei reconeix “l’objecció de consciència” del personal sanitari, amb la qual cosa es nega també l’accés a l’atenció sanitària de les dones.

A EUA la lluita és per defensar el conquerit. Donald Trump ha declarat vàries vegades el seu desig de tornar a penalitzar a tot el país l’avortament i juntament amb sectors conservador, evangèlics i de dreta han lliurat una croada “anti-avortista” des que han pres el control de la Casa Blanca. Si bé no han aconseguit encara aquest objectiu, sí que va poder aconseguir aplicar restriccions en determinats estadis, des-finançament de les organitzacions que practiquen l’avortament o ajuden amb els tràmits i va modificar la composició dels tribunals nomenant molts jutges auto-denominats “pro-vida”.
El dret a l’avortament en temps de pandèmia
La desesperant situació de la pandèmia al món i el col·lapse de tots els sistemes de salut dificulten encara més l’accés a l’avortament on és legal. A les ja anteriors restriccions o des-finançaments dels governs sobre el tema se suma ara l’impossibilitat de donar resposta a la salut de la població mundial.

Les necessitats d’interrompre un embaràs no desitjat no han cessat amb el coronavirus, molt pel contrari, van en augment. Aquesta decisió personal i íntima que només correspon a la dona està intervinguda moltes vegades per condicions socials i econòmiques. El creixement exponencial de l’atur, la crisi sanitària i econòmica, l’augment de la violència domèstica i la quarantena que va confinar a milers de dones i nenes juntament amb els seus agressors són motius per tenir accés a la interrupció legal de l’embaràs.

No obstant, els governs mostren el seu verdader rostre i no garanteixen ni tan sols els drets ja conquerits. A l’Estat Espanyol, l’atenció primària en salut està col·lapsada i això vulnera el dret a l’avortament. Aquest mateix 28S el personal sanitari d’atenció primària de Madrid estarà realitzant una vaga, la qual compta amb tota la nostra solidaritat.

Els obstacles per realitzar l’avortament no són d’exclusivitat dels sectors de la dreta com Bolsonaro o Trump, també d’aquells governs que posen de progressistes o “feministes”. El cas d’Argentina torna a ser emblemàtic, després de les massives mobilitzacions i del fet que la campanya electoral d’Albert Fernández prometés prendre la reivindicació de l’avortament, en l’actualitat el projecte està paralitzat i el govern utilitza la pandèmia per negar aquest dret tan reivindicat als carrers.

Reclamant un sistema sanitari col·lapsat, el president planteja que no és moment de legalitzar l’avortament. En lloc de deixar de pagar el deute extern i invertir en la salut pública, Fernández prefereix que les dones segueixin morint i exposant-se a la clandestinitat que es lucra del seu sofriment.

L’avortament és un dret tan necessari per salvar la vida de les dones, les nenes i les persones gestant, encara en temps de pandèmia aquest dret ha de ser conquerit. No hi ha excuses per seguir deixant-nos morir o empresonant-nos.
Accés a educació sexual laica i anticonceptius moderns
Que els països on està penalitzat tinguin tasses més altes d’avortament s’explica pel poc accés a l’educació sexual i als anticonceptius moderns. També és una data que demostra que la prohibició de l’avortament no el prohibeix, sinó que causa morts de dones, i que qui es diu “pro-vida” en realitat no té interès en aquesta.

Per exemple, en països semi-colonials s’estima que són 214 milions de dones amb necessitat insatisfeta d’anticonceptius moderns, és a dir, que no tenen accés a cap mètode, encara que ho desitgin o que utilitzin mètodes tradicionals i menys efectius.

Només a Llatinoamèrica i el Carib, el 56% dels embarassos són no desitjats, i es calcula que cada any són 99 milions d’embarassos no planejats al món. D’ells, almenys el 56% acaben en avortaments.

Als països semi-colonials, el 84% de les gestacions no desitjades succeeixen entre les dones amb una necessitat insatisfeta d’anticonceptius.

En molts països l’educació sexual en les escoles públiques no existeix i en d’altres, com a l’Estat Espanyol és una activitat extraescolar, insuficient, puntual, voluntària i amb un enfocament centrat en la reproducció.

La lluita avui és per l’accés a l’avortament legal, segur i gratuït; però, a més, a l’educació sexual científica i laica a les escoles i centres de salut, a anticonceptius gratuïts, a programes de planificació familiar, entre d’altres mesures enfocades a evitar embarassos no desitjats.
Conquerir la legalització de l’avortament amb la lluita
La lluita segueix per la vida de les dones. A Argentina les dones van donar un exemple de com encarar aquesta lluita. No obstant, les organitzacions feministes que van dirigir aquesta gran “marea verda” van posar les esperances i expectatives de les dones en mans dels parlaments i els acords dels blocs legislatius. El que s’ha demostrat no només insuficient, sinó que porta a un carreró sense sortida la lluita grandiosa de les dones i els sectors de la societat que massivament van sortir a donar-les suport.

Moltes de les organitzacions avui tenen una incorporació al govern de Fernández, sota el discurs de ”l’empoderament”, sent així part del Pacte Social proponent la immobilitat i allunyant-se d’aquesta manera cada cop més de les necessitats urgents de les dones pobres i treballadores.

La lluita està als carrers, sense cap confiança en els parlaments o els governs. Però lluny de ser una lluita només nostra, ha de ser recolzada per un conjunt de la classe treballadora, amb les seves organitzacions als carrers.

Fins i tot en els anys recents, existeix una ofensiva en diferents països de sectors conservadors i l’Església per restringir encara més o evitar les reformes sobre el tema de l’avortament.

I on s’han enfrontat aquests atacs, ha estat per la resistència del moviment de dones. Però fa falta avançar més, que la classe treballadora prengui aquesta bandera i avanci fins a acabar amb les legislacions que condemnin a la mort i persecució de les dones, principalment les més pobres.

Sota el capitalisme, no està garantit el dret de les dones a exercir una maternitat de forma digna, i això en molts casos és el que les obliga a recórrer a l’avortament, fins i tot en contra de les seves pròpies conviccions ideològiques i religioses. Així com la il·legalitat de l’avortament obliga a la maternitat a aquelles dones que no tenen el desig de les mares.

Per altra banda, es nega el dret a l’educació sexual i anticonceptius gratuïts, a més de negar a restringir la possibilitat de practicar-se un avortament segur; ja sigui per penalització en la legislació o per traves i retallades en el sistema de salut promoguts per governs a servei de la burgesia.

La lluita per la despenalització i legalització de l’avortament és una lluita de tota la classe treballadore, homes i dones. Aquest 28 de setembre hem que recordar que totes les dones que han patit i mort per causa d’avortaments clandestins, però a més organitzar la lluita perquè el dret de l’avortament estigui garantit per llei.

Perquè cap dona més sigui perseguida, castigada ni posi la seva vida en risc per avortar. Lluitarem en contra de polítiques dels sectors conservadors que volen imposar-se sobre els cossos de les dones. I contra la hipocresia de l’Estat Burgès capitalista que nega el dret a l’avortament, mentre és incapaç de garantir a les treballadores la possibilitat d’exercir la maternitat de forma digna.

Seguirem als carrers, sense confiar en els parlaments, en els governs o els tribunals de justícia burgesos; perquè només amb la nostra mobilització i lluita arrencarem aquest dret.

Aquest 28 de setembre, malgrat la pandèmia, seguirem lluitant per la vida de les dones al crit de:

educació sexual per decidir,
anticonceptius per no avortar
i avortament legal, segur i gratuït per no morir!