És moment de lluitar contra la desigualtat!El 8 de març tornem als carrers!Les dones cada vegada i en moltes parts del món, estem sortint als carrers per lluitar contra els atacs que els governs estan duent a terme cap a la classe treballadora i els sectors més desfavorits d’aquesta.Les mobilitzacions contra totes les opressions, els feminicidis i altres formes de violència masclista, agafen cada vegada més força.Una violència contra les dones, els immigrants o els sectors LGBTI, que és amb prou feines l’expressió més visible de la violència econòmica, política, social i policial, d’aquest sistema capitalista.Per la Secretaria Estatal de Dona de Corriente Roja

Aquí a l’estat espanyol, nosaltres també resistim. Amb les Marxes de la Dignitat, amb les Plataformes que s’estan organitzant en defensa de les pensions públiques, en la lluita per l’educació pública, contra la violència masclista. Perquè nosaltres, les treballadores, les jubilades, les estudiantes, les desempleades, estem rebent els pitjors cops de les successives reformes laborals, les retallades socials, la privatització dels serveis públics i el saqueig de la guardiola de les pensions.
Segueixen els feminicidis
Una vegada més, comencem l’any amb 15 dones assassinades per violència masclista, de les quals dues havien denunciat. La pitjor xifra registrada des del 2008. Unes morts que mostren en tota la seva cruesa la manca de recursos materials que tenen moltes dones per escapar d’aquesta violència, la desconfiança en un sistema judicial que segueix plagat d’estereotips masclistes i el fracàs d’una Llei insuficient a la qual mai, i menys encara des que va esclatar la crisi, es va dotar del pressupost necessari.
I seguim al capdavant de l’atur, la precarietat i la pobresa
Segons dades de la EPA, l’atur femení se situa en un 20%, tres punts per sobre dels homes.

Actualment hi ha 2.624.500 treballadors/es a temps parcial, la majoria de manera involuntària. Una xifra que ha crescut unes 400.000 persones des que va començar la crisi. D’elles, el 73% són dones. El principal motiu que addueixen és haver d’encarregar-se de la cura de menors o persones dependents o altres responsabilitats familiars. I és que les dones ens veiem obligades a dur a terme més de dos terços dels 144 milions d’hores diàries de treball no pagat d’alimentació, higiene i cura dels demés.

La bretxa salarial entre homes i dones no ha deixat de créixer, arribant al 24% en els sectors més feminitzats. Quasi el 70% dels qui cobren el sou mínim són dones.

Com a conseqüència de tot això, la prestació contributiva que rebem és de mitja de 703 euros, davant els 869 euros dels homes, i les nostres pensions són un 31% més baixes. Dos milions de persones perceben pensions de jubilació per sota del llindar de pobresa, de les quals el 67,3% són dones. Pensions miserables després d’haver treballat tota la vida.

La bretxa en les prestacions d’atur, així com la diferència de les nostres pensions, és l’expressió del masclisme social existent i de totes les discriminacions que patim les dones en el mercat laboral.

A aquesta situació se li ha d’afegir la de les dones de fer feines, que en molts casos no estan ni tan sols donades d’alta a la Seguretat Social, i en el cas de les dones immigrants, a més de la precarietat laboral i el masclisme, han d’enfrontar-se al racisme i la xenofòbia que és promoguda, en primer lloc, per les polítiques dels governs central i autonòmics, o des de molts ajuntaments.
L’exemple de la Revolució Russa
Aquest 8 de Març té un significat especial per a Corrent Roig, ja que es compleixen 100 anys de la Revolució Russa. Una revolució obrera i popular que va començar precisament amb la iniciativa espontània de milers de dones obreres tèxtils, que es van llançar als carrers demanant Pau, Pa i Terra.

Aquella va ser una revolució victoriosa en què les dones van aconseguir grans avenços. Unes conquestes que lamentablement van ser destruïdes per l’estalinisme i avui, per la vergonya i la humiliació de totes les dones del món, a la Rússia capitalista de Putin, es descriminalitza la violència masclista a dones i nenes/s.

Quan el sistema capitalista mostra tota la seva putrefacció i milers de dones surten al carrer a tot el món, alertem que no serà possible aconseguir fins al final ni un sol dels drets que avui ens són negats una vegada i una altra, sense afrontar les mesures que banquers, empresaris i governs imperialistes al seu servei porten implementant. Trump és l’expressió més clara i eloqüent de com la burgesia imperialista utilitza les opressions per dividir a la classe, per poder descarregar els seus plans de sobreexplotació a les dones i al conjunt de la classe obrera, per intentar fer sortir l’economia capitalista de la seva profunda crisi i recuperar la taxa de guany d’aquell 1% privilegiat, que acapara la majoria de les riqueses a escala mundial.

Reivindiquem les ensenyances de la Revolució Russa i el paper que les dones van jugar en ella, no com un fet històric per mirar amb nostàlgia del passat, sinó com un exemple a seguir i una referència que necessitem conèixer per a la revolució socialista que avui, cent anys després, és més necessària que mai.
Per la unitat de totes les lluites!
La situació de les dones treballadores amb el nou/vell govern del PP no millorarà, perquè les raquítiques pujades de l’SMI de 50 euros, del 0,25% en pensions o el lleuger increment del pressupost per educació, sanitat, protecció contra violència masclista o dependència aprovats en el seu dia, no aconsegueixen revertir l’efecte de les retallades d’anys anteriors. Això sense comptar que la “inestimable” ajuda del PSOE no dubtarà en continuar pel camí de les retallades, les privatitzacions i les reformes estructurals que siguin necessàries per complir amb les exigències de la UE i l’FMI.

És imprescindible afrontar aquest govern, enemic de la classe treballadora, al qual no és possible derrotar mitjançant una oposició institucional conforme a les regles del joc des del parlament, sinó mitjançant la lluita i la mobilització al carrer. Més que mai, les dones treballadores necessitem organitzar-nos al costat de la nostra classe, combatent el masclisme en tots aquells espais en els què participem i construir en unitat amb totes les organitzacions socials, polítiques i sindicals de classe, així com el moviment estudiantil, un 8 de Març unitari, de classe i combatiu.

S’ha de seguir donant suport i solidaritat a totes les dones que lluiten pels seus drets, com és el cas a Andalusia de les jornaleres d’Agrícola Espino i Baena Franco, a què es vol fer còmplices del frau comès per l’empresari que les va contractar. O la de les treballadores del 061, 112 i Salud Responde, que pateixen les conseqüències de la privatització d’un servei tan imprescindible com és el servei d’emergències sanitàries. O la de les dones estibadores d’Algesires que estan lluitant colze a colze amb els seus companys en la lluita contra el decret que el govern pretén imposar-los per “liberalitzar” el sector. I tantes altres. Des de Corrent Roig, cridem també a la cada vegada més necessària unitat de totes les lluites i a donar continuïtat a la mobilització després del 8M, participant en la vaga estudiantil i de tota la comunitat educativa, el pròxim 9 de Març.

I el pròxim 8 de Març, totes i tots al carrer per exigir:

  • Treball estable i salaris dignes! Derogació de totes les reformes laborals! A igual treball, igual salari! No a la precarietat, els ERES i ERTES!
  • Pensions públiques a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat!
  • Ni una menys! Exigim recursos suficients per prevenció, atenció i protecció immediata de totes les dones i de tota forma de violència masclista.
  • Pressupost per la Llei de Dependència! Educació, sanitat i serveis públics de qualitat!
  • No al pagament del deute!
  • Avortament públic, lliure i gratuït a la Seguretat Social.
  • STOP homofòbia, lesbofòbia, transfòbia i discriminació per orientació sexual!