El Dia Internacional de la Dona Treballadora va tornar a ser una jornada històrica de lluita al nostre país, a l’avantguarda de la lluita pels drets de la dona de tot el món. Va haver-hi més de 1500 actes organitzats i centenars de milers de persones, la gran majoria dones però també molts homes, van col·lapsar el centre de les principals ciutats durant hores, en unes mobilitzacions encara més massives que les del darrer any.Per què sortim al carrer les dones aquest 8 de Març?
Els carrers es van pintar de violeta per exigir mesures reals que acabin amb la desigualtat laboral, amb la bretxa salarial i de pensions que patim les dones.
Per exigir més recursos contra la violència masclista i la depuració d’un Sistema Judicial ple de jutges i jutgesses masclistes. Una violència que s’acarnissa amb les treballadores i colpeja especialment a les dones racialitzades, immigrants o trans, els reclams de les quals aquest any s’han fet sentir amb més força dins del moviment feminista.
Sortim al carrer per exigir no tan sols un major repartiment de les tasques domèstiques i de cures gratuït que realitzem quotidianament les dones, sinó per denunciar-ho com a part de la nostra sobreexplotació. Per qüestionar aquesta divisió social que el capitalisme ha instaurat a la nostra societat i exigir que sigui l’Estat qui se’n responsabilitzi.
Igualment, sortim per cridar que ja n’hi ha prou de retallades i lleis que ens impedeixen decidir sobre el nostre dret a la maternitat. I per dir que no hi ha llibertat ni igualtat en el fet que les dones pobres gestin fills per a les dones riques o en que es cosifiqui i mercantilitzi el cos de les dones, per tal de que empresaris i empresàries del sexe, segueixin fent diners amb nosaltres.
Aquest 8 de març milions vam parar la producció, vam buidar les aules i vam omplir els carrers en resposta unànime a una dreta que nega la violència masclista i ens vol fer retrocedir en els pocs drets d’igualtat que ja hem obtingut. Però també ho vam fer contra els governs que amb les seves retallades, mesures d’ajustament i promeses incomplertes, són còmplices de la desigualtat i violència que patim. Contra les institucions d’un règim hereu del franquisme, que ens victimitza doblement i dins el qual NO és possible avançar cap a una veritable igualtat real. I contra un model econòmic que genera pobresa i desigualtat i una degradació cada cop major de les relacions humanes: camp de cultiu per al masclisme, el racisme i la LGTB-fòbia.
La crisis profunda en que es troba aquest sistema econòmic, deixa al descobert que el capitalisme utilitza la violència i la opressió contra les dones, per sobreexplotar-nos, dividir i debilitar al conjunt de la classe treballadora.
Corrent Roig: un any més, per un 8M unitari, de classe i combatiu
Des de Corrent Roig cridem al conjunt del moviment estudiantil i a la classe treballadora a participar d’aquesta vaga. Ajudem a construir la vaga d’estudiants per recolzar les demandes i reivindicacions de les treballadores i especialment de les dones joves, LGTB i racialitzades, on les retallades educatives apareixen de forma més cruel. Per exigir recursos reals, per combatre la violència masclista als centres d’estudi, és necessari combinar la lluita contra la desigualtat amb la lluita per la derogació de les reformes educatives, així com la lluita per una educació pública, de qualitat i en igualtat.
Vam ser a Madrid recolzant des de primeres hores del matí, les aturades de les companyes de RivaMadrid per tal que l’Ajuntament acabi amb els contractes a temps parcial que ens condemnen a la pobresa i a unes futures pensions miserables. Vam recolzar l’aturada de les treballadores del Samur Social davant dels serveis socials de l’Ajuntament de Madrid, o el que es va dur a terme al FNAC.
A Barcelona, ens vam mobilitzar amb les companyes del SAD de Barcelona i del Macdonalds, que van aturar-se per anar a les mobilitzacions convocades durant la jornada amb les seves reivindicacions laborals com a dones i com a treballadores.
A Sevilla, vam participar igualment de la vaga d’estudiants i a totes les parts on vam poder ser-hi; a les manifestacions de la tarda, al bloc unitari amb els i les companyes de Co.bas… lliurant la batalla per la unitat obrera i estudiantil i per la reconstrucció d’un 8 de març, que retornant al seu origen històric fa més de cent anys, sigui de nou, de classe i combatiu.
Després del 8M, la lluita continua. I la batalla per la unitat també
Si alguna cosa ha demostrat aquesta jornada és que la lluita per les reivindicacions de les dones, i en especial de les treballadores, no pot ser només nostra ni limitar-se a un sol dia, sinó del conjunt de la classe i durant TOTS els dies de l’any. Perquè és part d’un pla de lluita més ample que requereix esfondrar aquest sistema econòmic injust i aquest règim cada cop més deslegitimat.
Per a les treballadores, aquest és l’únic camí possible! Impulsar la lluita contra el masclisme en el conjunt de les organitzacions obreres, populars o d’estudiants, per tal que les mateixes facin seva aquesta batalla. Perquè igual que una Vaga General no és del tot general si les dones no paren, el que exigeix salvar molts obstacles que impedeixen la nostra participació en igualtat, les mobilitzacions i aturades per les dones no guanyaran si no lliurem la batalla per sumar-hi els homes de la classe treballadora.
Des de Corrent Roig felicitem a totes les treballadores, en precari o desempleades, natives o immigrants, estudiants, pensionistes, joves i no tant, que han estat l’avantguarda d’aquesta jornada d’èxit. I fem una crida a totes a construir amb nosaltres Corrent Roig i la LIT-CI. Un partit i una Internacional que fan costat a la dona treballadora, i que suma a les seves lluites, construint a cada batalla i lluita, el camí cap a una revolució socialista, que és la única que podrà posar les bases d’un món nou on no hi càpiga l’opressió ni l’explotació.
AUTORES: corresponsals
