- La participació electoral del 9-N ha estat altíssima i en molts casos carregada d’emotivitat. Més de dos milions de catalans i catalanes han omplert les urnes, desafiant la prohibició del Constitucional i les amenaces de la Fiscalia i superant les precàries condicions en què s’ha desenvolupat la votació. L’estimació de la vicepresidenta de govern Joana Ortega és de 2.250.000 vots. D’aquests vots, més del 80% han estat per la independència (Si-Si). Els vots dipositats són l’expressió de la voluntat irrenunciable d’un poble a decidir sobiranament el seu futur polític. La jornada ha estat un gran victòria democràtica.
- El 9-N ha estat, pel contrari, una gran derrota del govern Rajoy i del règim monàrquic sorgit de la Transició. Rajoy va prometre que no hi hauria ni urnes ni vots. Va impugnar la votació i el Constitucional la va suspendre. Però després han estat incapaços d’impedir-la. Ara es consolen dient que ha estat “un simulacre inútil i estèril”, mentre Rajoy llença bravates dient que “mentre jo sigui president ningú trencarà la unitat d’Espanya”. Són la més fidel expressió de la impotència d’un règim corrupte que agonitza.
- El president Mas intenta ara apropiar-se del triomf popular del 9-N i rendibilitzar la seva desobediència calculada dels últims dies, que és fruit de l’enorme pressió popular i dels més de 40.000 voluntaris determinats a assegurar la votació. Amb això, Artur Mas vol que oblidem que fa ben poc, obeint al Constitucional i desobeint al poble de Catalunya, va suspendre la consulta que, amb totes les garanties jurídiques, havia convocat, traint un compromís solemne mantingut durant 10 mesos.
- No és de rebut que, amb els resultats d’aquest 9-N, Artur Mas pretengui, un altre vegada, “fer entendre” a Rajoy que “en algun moment” caldrà “una consulta definitiva amb totes les garanties i totes les conseqüències” i li proposi negociar paral·lelament inversions, competències i finançament. I mentrestant intenti prolongar de manera forçada la vida del seu govern, fins i tot canviant de soci parlamentari.
- El 9-N exigeix com a primera mesura convocar eleccions anticipades per aconseguir una nova majoria que proclami la República catalana. No hi ha altra manera de garantir un referèndum d’autodeterminació amb garanties i és el millor estímul que li podem oferir als pobles d’Espanya per a què ells també s’alliberin del règim monàrquic i construïm junts una unió lliure de pobles lliures, que sigui avantguarda en la lluita per una Europa dels treballadors i els pobles. És també la millor manera d’obrir camí a les reivindicacions dels treballadors i del poble i d’iniciar un procés constituent que canviï radicalment les bases d’aquesta societat injusta i desigual.
- Si Artur Mas no convoca eleccions anticipades properament, ERC i la CUP haurien d’exigir la sortida de Mas mitjançant una moció de censura. Concordem amb les paraules de la diputada Isabel Vallet en l’acte de final de campanya de la CUP, quan deia que és una “fal·làcia” intentar un procés rupturista dins el marc constitucional espanyol i que “CiU no pot seguir liderant el procés” perquè “no destruirem la Transició de la mà dels que la van pactar”.
