AUTOR: NÚCLEO SABADELL
El passat 23 de novembre es va celebrar un ple extraordinari a l’Ajuntament de Sabadell per tal d’aprovar els primers pressupostos municipals ja dins del marc de la pandèmia de Covid19. Els dos grups del govern municipal (PSC i Podem) conjuntament amb Junts per Sabadell han avalat uns comptes que preveuen augmentar la despesa a la ciutat fins als 233,38 milions d’euros (+3% respecte al 2020). Segons l’alcaldessa, aquest “no poden solucionar el problema econòmic de la COVID des de l’Ajuntament ja que necessitem més ajuda dels govern central i català; creiem que congelar les ordenances ja és una mesura”.
D’altra banda, la precarietat ha colpejat fortament a Sabadell. Segons les últimes dades, 15.063 persones han perdut la feina durant el 2020 això suposa el 14,6% de la població activa. L’afectació de la Covid-19 ha condicionat aquest ball de números i ha desfet la tendència de reducció experimentada els últims 7 anys des de el 2013, tot i que sempre ha estat lluny del nivells d’ocupació pre-crisi (2008). A aquestes dades també cal afegir els afectats per a ERTOs, amb un futur incert.

D’altra banda la misèria i la pobresa han augmentat: diverses ONG’s relacionades amb la pobresa han alertat del fet que hi ha hagut un augment de nous usuaris que anteriorment no els havien necessitat, d’altra banda malgrat la «treva» de la primera onada, el desnonaments han augmentat la marxa afectant a les famílies i persones més vulnerables. Tot això en una ciutat que disposa d’una gran quantitat d’habitatges buits, molts d’ells en mans del bancs i grans propietaris.

Per acabar, des de l’any 2010 l’hospital Taulí ha patit retallades en les condicions laborals del personal sanitari, com baixada de salaris i de dies de descans, increments de jornades o acomiadaments. A més, es van tancar plantes hospitalàries i quiròfans a les tardes i es van reduir pressupostos, visites i proves complementàries, provocant llistes d’esperes interminables.
Unes inversions que no combaten ni la pandèmia ni la crisi
Davant d’un moment excepcional com el que estem vivint, on la crisis epidèmica i econòmica cada cop colpeja als més desfavorits, aquest pressupostos no parteixin de les necessitats reals de la classe treballadora i els més necessitats per tal d’afrontar l’empitjorament de les condicions de vida. Per tot això són, des de el nostre punt de vista, uns pressupostos inservibles.

Respecte a les seves “polítiques socials”, tan sols representaran el 9,26% dels pressupostos totals, és a dir uns 21,6 milions d’euros que, lluny d’anar destinats a solucionar el problema sociosanitari de la nostra ciutat, es difuminen en “millores” insubstancials d’alguns equipaments.
Tot això en el context actual, de moment excepcional, on els desnonaments estan a l’ordre del dia, on la sanitat s’ha vist desbordada per la pandèmia, on l’educació i la cultura estan greument ferides!
Certament, no són competències del municipi. Ara bé, el fet que des de l’Ajuntament de Sabadell no és posés al capdavant per a liderar una demanda de més recursos per a la sanitat i l’educació, que tampoc destini part del pressupost a reforçar aquestes àrees, més enllà de col·laborar en l’operació de marketing de l’exèrcit, no ha mogut ni un dit per reforçar o protegir el sistema sanitari o educatiu, encara que sigui en concepte de bestreta. Tots aquests fets denoten clarament quines són les seves prioritats i que segurament, encara que sí tingués les competències, res no seria diferent.

Respecte a obres públiques, recorden en l’estil, als de l’era Bustos, així doncs, la coalició PSC-PODEM, amb les Martes al capdavant, preveuen invertir un 19,6 milions d’euros (8,4% del pressupost total) en un seguit d’obres públiques que “millorin” els espais verds, és “pacifiquin” alguns sectors i es facin “més amables” algunes avingudes. També es especialment destacable que aquestes, es focalitzen en el centre de la ciutat, abandonat les inversions en els barris perifèrics, on es concentra la classe treballadora. Sembla que gastar milers d’euros en llums de nadal per decorar el centre és més important que fer polítiques socials reals…

D’altra banda pel que fa al respecte de l’àrea de seguretat ciutadana, i davant de les polèmiques de la compra de tassers a la policia municipal, l’Ajuntament de Sabadell destinarà a polítiques d’Espai Públic i Seguretat 18,42 milions d’euros (7.89% dels pressupostos totals) en part destinades a aquestes pistoles. D’altra banda, instal·laran càmeres de seguretat a la Plaça Picasso, a Can Puiggener i l’Eix Macià. Curiosament, en aquest aspecte, els barris «perifèrics» hi surten guanyant… La repressió, com ve coneix el PSC en la nostra ciutat, ha de ser un factor més que necessari!
La cara B dels pressupostos
El que es diu en aquests pressupostos és important, però gairebé tant important com el que no es diu: com farà front el govern municipal a la crisi sanitària i social que hi està havent i que encara ha de desenvolupar-se molt més? Com gestionarà l’habitatge, exigència que a Sabadell cobra molta importància des de fa anys i que evidencia un profund problema a nivell municipal?

No plantegen una sortida a la situació extrema que s’ha viscut a les residències, ni replanteja el model privat d’aquest servei imprescindible on, al final, són els residents i les treballadores els que han hagut de pagar les misèries de la crisi. És necessari caminar cap un servei completament públic tant en la gestió com en la titularitat. No solucionen el problema de l’habitatge a Sabadell més enllà d’un alberg temporal que, un cop finalitzi aquest període, tornarà a deixar a la gent sense llar al carrer ni reverteixen les retallades i la imposició de la gestió pública-privada del Taulí per mà de la Generalitat, que van portar al seu col·lapse.

La situació actual exigeix aturar tots els desnonament de forma immediata i indefinida, tenint com a objectiu, l’expropiació sense indemnització d’aquells pisos buits en mans dels bancs, especialment, en aquells que són usats per a especular i/o van acumulant deutes amb la seva comunitat. Aquests pisos han d’estar destinats a oferir alternatives habitacionals a les persones sense llar i a les dones i menors víctimes de violència masclista, sectors més colpejats per la crisi.

Per començar, és rellevant destacar la despesa ordinària de 30 milions d’euros (12,85% del pressupost total) assignades a recollides de residus i neteja, servei que, com bé sabem, l’Ajuntament té desmunicipalitzat…Aquest és la principal despesa corrent del pressupost. Realment surt més econòmic que la remunicipalització?

Aquestes són algunes de les preguntes i qüestions que els pressupostos i el govern estan deixant de banda…
A Sabadell, necessitem un pla de xoc socio-sanitari urgent
En resum, es tracta d’uns pressupostos insuficients, que no solventen les necessitats d’emergència social. Queda palès quins són els interessos del govern que davant de la mort de molt petits negocis proposen mesures “d’ajuda” totalment insuficients mentre deixa que grans multinacionals com Ikea i Amazon facin propaganda tot finançant les decoracions nadalenques.

La ineficiència d’un govern municipal que, lluny d’assumir la seva responsabilitat i encapçalar la situació, accelerant els processos d’atenció i solució dels problemes, s’ha dedicat a emmascarar els pressupostos, revestint-los d’obres vistoses, per tal d’intentar treure tot el rèdit polític possible sense solucionar res.

Davant aquests pressupostos exigim la necessitat d’un pla de xoc plantejat que imposi mesures reals que donin resposta a les necessitats d’urgència social, uns pressupostos centrats per finançar un pla que reverteixi l’estat d’urgència en el que es trobem immersos. És per això que no hem de comptar tan sols amb els 233,38 milions, sinó que hem de dir no al deteriorament dels serveis públics imprescindibles i fonamentals per tal de garantir les necessitats de la població. Al final, tot és qüestió de prioritats, i els govern municipal ja han deixat clar quines són les seves.

Aquest pla de xoc, ha de tenir com a eixos centrals:
1. Garantia de subministraments bàsics per a tothom! Ni un desnonament ni ara ni després de la crisi del COVID-19. Expropiació dels pisos buits de la ciutat per a oferir alternatives habitacionals a les persones sense llar i a les dones i menors víctimes de violència masclista.

2. Garantir recursos i material de protecció (EPI’s) per als treballadors/res. Sense protecció, no treballem! Producció i distribució planificada dels recursos.

3. Municipalització sense indemnització dels serveis imprescindibles i estratègics: residències, SMATSA, serveis intrahospitalàris. Nacionalització de l’hospital Taulí i Quirón Salut! La seva intervenció, tard i amb cost associat, és insuficient. Necessitem serveis públics, gratuïts i de qualitat.

4. Anul·lació de tots els acomiadaments i ERES derivats de la crisi del COVID-19! Condicions i salaris dignes per a tots els treballadors/res sense distinció.

5. Més recursos i personal per garantir la igualtat de condicions en l’educació. Per una Educació, pública, gratuïta i de qualitat!

Som plenament conscients que aconseguir les mesures que proposem no és una tasca fàcil. Són mesures que, per a implantar-les, cal desbordar la lògica de funcionament del governs municipal. Malauradament, són les úniques que permeten aportar solucions i que perdurin en el temps. L’únic camí possible per portar-lo a terme és la unificació de lluites i reivindicacions, l’autoorganització des de baix per a prendre aquestes mesures. Cal reforçar les organitzacions que intenten donar resposta, ara més que mai, cal aprofundir en aquest camí. També som conscients que aquestes, només les podrem aconseguir amb la força de la pròpia organització de la classe obrera juntament amb els sectors populars.
A Corrent Roig creiem que els qui estem pagant aquesta crisi sanitària som els únics que podem transformar la realitat. Hem de treballar plegats per a construir la ofensiva als atacs que vindran amb la “nova normalitat” i que el govern municipal sabem que aplicarà. Construir la unitat d’acció entorn als moviments i organitzacions de Sabadell, per defensar un programa unitari que sigui capaç de donar resposta a les necessitats d’urgència social.