Argentina | Judici i càstig per als criminals agents de l’Estat Espanyol

El dijous 3 de setembre Rodolfo Martín Villa, va declarar per videoconferència, en el procés penal del Jutjat Criminal i Correccional Federal 1 de la República Argentina, on és acusat de cometre crims de lesa humanitat, durant la dictadura de Francisco Franco a Espanya (1939- 1975), i durant “la transició a la democràcia”. És l’anomenada “querella argentina”, aquesta es va aconseguir gràcies a la lluita tenaç de familiars, companys de les víctimes i organitzacions de drets humans a l’Estat Espanyol i Argentina. Tampoc creiem en el poder judicial argentí, però és un pas endavant asseure al banc dels acusats a aquests agents de l’Estat assassins i torturadors.
Per Mario Vila-real i Americo Gomes

Aquest judici té una importància simbòlica, ja que demostra que els crims duts a terme pels agents d’Estat en contra dels moviments socials i dels que van lluitar en contra les dictadures no seran oblidats.

Els casos que li imputen a l’exministre són per crims comesos quan era titular de la cartera de Relacions Sindicals i de Governació de Catalunya. La causa va començar als tribunals argentins fa deu anys, centrada en el delicte més greu, l’homicidi qualificat com a premeditat. En virtut del principi de jurisdicció universal, pel qual el Tribunal d’Argentina va assumir la competència existent per investigar aquests crims, que no investiguen els tribunals espanyols per ser delictes imprescriptibles.

Martín Villa és una figura clau de la transició, un “model d’impunitat”, que impera a Espanya, el paradigma d’aquells líders polítics que provinents d’una dictadura sanguinària i cruel com la franquista van passar a considerar-se ‘pares’ de l’actual democràcia. Després de dirigir l’aparell repressiu de l’Estat va continuar la seva activitat política, primer com a membre de govern d’Adolfo Suárez i després en les files de la UCD i el Partit Popular (PP). És un falangista conegut, que va estar al front de diversos sindicats feixistes-franquistes i cap provincial del Moviment (partit únic creat per Franco).

La principal investigació que s’està realitzant és l’anomenada “matança de Vitòria” (al país Basc), en el 1976, on van morir cinc obrers i un centenar van quedar ferits. El mateix any els anomenats “Guerrillers de Crist” van matar a una dona en Santurce, amb la protecció de l’aparell policial. A aquests fet s’afegeixen homicidis comesos entre 1976 i 1977 a Madrid i al País Basc i assassinats comesos per les forces de seguretat en les festes de Sant Fermí al 1978 on forces de seguretat van carregar després del desplegament d’una pancarta a favor de l’amnistia total. Un estudiant va rebre un tret al front, i més de 150 persones van resultar ferides.

Davant la impossibilitat d’aconseguir que a Espanya es jutgin els crims del franquisme, per la Llei d’Amnistia del 1977, encara vigent en el 2020, moltes de les víctimes supervivents o familiars d’aquestes, assessorades per advocats com Carlos Slepoy, van acudir el 2010 als tribunals d’Argentina, és l’única causa oberta al món contra els crims de franquisme. Centenars de víctimes s’han sumat a la causa 4591/2010. Quaranta-cinc anys després de la mort del dictador, a Espanya no s’ha format cap Comissió de la Veritat ni s’ha pogut obrir cap causa pels crims franquistes.

La línia de defensa de Martín Villa és la inexistència de responsabilitats personals pròpies pel que fa als delictes que se li imputen, i la impossibilitat que es pogués produir un genocidi (un crim) a Espanya durant els anys de la transició. Amb aquest argument no busca només defensar-se a si mateix sinó també la transició espanyola i el règim polític que es va construir. Fins ara ha aconseguit, amb la complicitat de l’Estat espanyol i les obstruccions de la de lesa humanitat Justícia, eludir el judici, igual que altres ex franquistes com Billy “el Niño”.

El terror de l’època de la Transició va ser necessari per la burgesia per imposar els pactes signats per tots els partits. El nombre de víctimes mortals registrades entre 1975 i 1981 (sis anys) a mans de les forces de seguretat de l’Estat i les bandes feixistes van duplicar a les registrades en els dotze anys anteriors, demostrant que la repressió en els anys de la transició va superar àmpliament a la repressió de la fi del franquisme. Crims que ni les forces de seguretat van investigar ni el poder judicial va jutjar, ni molts dels criminals van ser identificats.

Els últims trenta anys Martín Villa ha format part de nombrosos consells d’administració o altres càrrecs corporatius, encara avui amb 85 anys és, segons el Registre Mercantil, membre del consell d’administració de la Multinacional Tècniques Reunides -infraestructures petrolieres i gasístiques- i vicepresident de la seva filial Initec.

En l’expedient, Villa rep salutacions i defeses de l’exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez i dels exsecretaris d’UGT Cándido Méndez i Nicolás Redondo, així com de quatre expresidents de govern de l’Estat, entre ells, l’expresident Felipe González del PSOE que considera que “s’haurien de depurar responsabilitats dels que, al meu parer, de mala fe i sense sentit el van instar [a aquest procés]”. El partit socialista forma el govern de l’Estat Espanyol juntament amb Podem de Pablo Iglesias, tot i que, sense sorprendre’ns, la CIA ha desclassificat recentment els documents que llencen la bomba, demostrant que el “socialista” Felipe González va ser un dels impulsors del GAL (grup d’Alliberament Antiterrorista), un grup terrorista compost de mafiosos i feixistes, per assassinar els líders de ETA, el GAL va matar a persones que no tenien res a veure amb ETA.

Els crims de lesa humanitat comesos per agents de l’Estat no poden ser oblidats o quedar impunes, tampoc els dels grups feixistes i d’ultradreta. A l’inrevés, han de ser castigats exemplarment en qualsevol país, en qualsevol part o a qualsevol temps, ja que són crims imprescriptibles que els treballadors i els moviments socials han de jutjar-los.