Per: Israel Luz i Julio Anselmo, de la Joventut del PSTU-B

La primera impressió és que pràcticament no queden més instituts i universitats per ocupar al país. Òbviament, això no és així, però la força de la lluita dels estudiants és impressionant. Estem vivint la mobilització nacional estudiantil més important dels últims 25 anys.

Els alumnes de secundària porten la iniciativa

La primera onada d’ocupacions d’instituts, a finals del 2015, va ser a Goiás i a São Paulo, on la lluita va ser en contra del projecte de reorganització escolar de Geraldo Alckmin (PSDB). A la pràctica, la proposta era tancar els instituts i, d’aquesta manera, realitzar l’ajustament fiscal. El secretari d’educació va caure i el govern va ser derrotat. Ja en el primer semestre del 2016, la lluita va migrar a altres estats: Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul i Ceará van ser els més destacats. En aquest segon moment, el moviment també va patir atacs dels governs del PSDB, del PMDB i del PT i, com ja havien fet abans, els estudiants van resistir i vèncer de nou. Al capdavant de la lluita, cal destacar les dones, els negres i LGBTs, la majoria habitants de la perifèria, farts que els polítics no els escoltin.

Brasil ocupat

En aquesta ocasió, Paraná és el focus d’atenció. De les 1.197 ocupacions al país, 843 escoles estatals i cinc instituts federals són de Paraná, així com la Universitat Federal de Paraná (UFPR). El moviment és més ampli del que havia estat mai. Per a fer-se’n una idea, dels 26 estats brasilers es tenen notícies d’ocupacions en 21. S’ha de fer notar que la lluita no es restringeix als grans centres urbans i les capitals. Juntament amb els instituts estatals, també han entrat en la lluita els estudiants dels instituts federals, i hi ha 123 universitats amb edificis ocupats. La radicalització de les formes de lluita i les ocupacions d’universitats i instituts posa en dubte qui controla aquestes institucions: estudiants i treballadors o rectors i direccions, que quasi sempre actuen com a cadena de transmissió de les ordres dels governs.

Com sempre, els governs responen amb repressió

Els poderosos, manats pels rics, no volen resoldre els problemes que afecten als estudiants, als treballadors de l’educació i les seves famílies. Témer i Mendoça Bezerra (fill), ministre d’Educació, i la premsa fingeixen que no passa res a les escoles i a les universitats del país. El Ministeri d’Educació va treure un comunicat afirmant que l’ENEM (Examen Nacional d’Educació Mitjana) seria cancel·lat si les ocupacions no s’aturaven. És un intent de posar a la població en contra de la lluita. Però la responsabilitat de la realització de la prova és del govern, no dels estudiants. Qui defensa l’educació és el que ocupa, no qui vol retallar la despesa en àrees socials durant 20 anys.

El governador vanitós que avisa als seus amics

En els estats, creix el nombre de casos de repressió als qui lluiten. Beto Richa (PSDB), governador ric de Paraná, ha atacat les ocupacions i, fins i tot, va intentar utilitzar la lamentable mort d’un noi en una escola per atacar el moviment. A més d’utilitzar el Poder Judicial i la Policia Militar, el governador del PSDB es va guanyar el suport dels seus també vanitosos amics del Moviment Brasil Lliure (MBL), que fan servir la violència per intentar desocupar els instituts. Per ells és així: defensar l’educació pública no es pot, però amenaçar els estudiants adolescents sí. Tot i així, la política de la por no va tenir l’efecte esperat i les ocupacions continuen.

São Paulo: ni els trets, ni les porres ni les bombes dispersen la lluita

Tenim notícies d’altres llocs sobre persecució policial a estudiants de secundària. A São Paulo, la Policia Militar ja va desallotjar diversos instituts sense ordre de recuperació, això és il·legal. Fa pocs dies, fins i tot una roda de debat, sobre la reforma de l’ensenyança mitjana i el Programa d’Estudiants – Conveni de Graduació 241, a la zona oest de la ciutat, va ser dispersada per la Policia Militar. Això no afecta la disposició dels estudiants de continuar lluitant, però mostra la necessitat urgent del moviment de discutir maneres d’autodefensar-se.