Un vídeo ha circulat per les xarxes socials aquesta setmana causant commoció i perplexitat. Un grup de metges, infermeres i treballadors socials d’Alep apel·len al món, entre els enderrocs d’una ciutat irreconeixible, que es faci alguna cosa per aturar o almenys minimitzar la tragèdia humanitària viscuda a la ciutat. “Encara hi ha temps per actuar”, diuen.
Als últims dos mesos, més de 800 persones han perdut la vida a causa de les bombes, i els barrils explosius llençats indiscriminadament sobre les zones residencials d’Alep est. L’últim hospital que encara podia atendre a ferits fou atacat fa alguns dies i està inactiu. Una obstetra siriana va denunciar davant les càmeres de la CNN que moltes dones estaven donant a llum a casa seva, en condicions similars a les del segle XIX.
A mesura que s’apropa l’hivern, la situació es va complicant encara més. Un membre del grup de rescat i defensa civil “Cascs Blancs” ha dit que en menys de deu dies s’acabarà el menjar a la ciutat i que falten material i equips bàsics de treball als centres de rescat i atenció a la població afectada pels bombardejos. Els metges han de prendre decisions de vida o mort sobre a qui atendre. Aquest és el pitjor dilema al qual pot està sotmès un metge.
Alep està sent assetjada des de fa mesos, quan les forces lleials al règim de Bashar al-Assad, amb l’ajut dels grups internacionals que els suporten, l’Hezbollah sobre el terreny i l’aviació russa des de l’aire, iniciaren una ofensiva per recuperar la part est de la ciutat de les mans de grups de l’oposició. Prop de 275.000 persones, de les quals unes 100.000 són nens, estan atrapats sense accés a menjar ni medicaments.
Les dictadures de l’Orient Mitjà se senten reforçades per la victòria de Trump
La primera conseqüència per a l’Orient Mitjà de la victòria del magnat republicà Donald Trump a les passades eleccions nord-americanes va ser la congelació de totes les negociacions entre Rússia i els EUA sobre Síria. Això no vol dir que les conversacions anteriors estiguessin avançant, però ara estan totalment bloquejades fins a almenys el 20 de gener, quan Trump assumirà el seu nou càrrec.
Està clar que es donarà un apropament de posicions entre els dos països, donat que ambdós personatges (Trump i Putin) s’admiren mútuament i han confirmat durant la seva primera conversació telefònica que les relacions bilaterals “han de normalitzar-se, ja que no són satisfactòries”. D’altra banda, Erdogan (president de Turquia), Abdel Fatah al-Sisi (president d’Egipte) i el mateix Assad (cap del règim sirià), tres dels pitjors dictadors de la regió, han mostrat la seva disposició a dialogar i treballar conjuntament amb Trump. La retòrica antiamericana del carnisser de Damasc ha canviat, almenys de moment.
La lògica de Trump és senzilla. Rússia lluita contra el Daesh (Estat Islàmic), els EUA també i per aquest motiu els dos països han d’unir les seves forces per recolzar el règim de Bashar al-Assad. A més, segons Trump, l’administració Obama recolza a grups rebels sirians sobre els quals es té molt poca o cap mena d’informació.
Obama manté la petició formal perquè Assad dimiteixi i deixi pas a un govern de transició format per figures del règim actual i de l’oposició. Aquesta és la posició “oficial” dels EUA actualment. Tanmateix, les declaracions formals perquè Assad abandoni el seu càrrec no han vingut acompanyades de mesures concretes en aquest sentit. Assad ha creuat totes les línies vermelles sense que els EUA mogués un fil per tal d’aturar-lo.
Els Estats Units conserva relacions polítiques i financeres amb diferents grups rebels que qualifiquen de “moderats”. Aquesta ajuda, tanmateix, ha estat totalment insuficient i té únicament a veure amb la necessitat d’impedir que els altres països involucrats al conflicte, com Turquia, Aràbia Saudita i Iran, a part de la milícia libanesa Hezbollah, guanyin massa influència a la zona i puguin esdevenir al futur obstacles als interessos immediats dels EUA. No es tracta de la defensa dels drets humans ni de les aspiracions democràtiques del poble sirià.
La política en relació a l’acord nuclear entre els EUA i Iran és una de les grans incògnites obertes. Durant la campanya, el futur president ha dit reiterades vegades que, una vegada a la Casa Blanca, invalidarà l’acord signat per l’administració Obama i el país persa. Aquí entraran en conflicte els lobbies sionistes, molt forts als EUA, que continuen demanant la fi de l’acord, i els sectors de la burgesia estatunidenca, que prefereixen normalitzar les relacions amb el règim dels Aiatol·làs, que està debilitat per la crisi del preu del petroli i la baixa popularitat interna. La intenció d’aquests és domesticar-lo, poder invertir els seus capitals al país i recolonitzar-lo. No obstant això, una aproximació amb Rússia i Síria per part dels EUA és impossible sense mantenir un acord “no bel·ligerant” amb Iran, ja que aquest és, sense dubte, el principal aliat d’Assad.
Un sector de la burgesia nord-americana afirma, a través de les seves publicacions, que la política de Trump obrirà pas a l’enfortiment dels grups terroristes i jihadistes, exactament perquè retirarà el seu suport als “moderats”, cosa que va en contra dels interessos dels EUA. Encara és molt aviat per preveure com la política del nou govern afectarà concretament la situació sobre el terreny. Més enllà de la retòrica, els canvis reals estan supeditats, entre altres factors, a la lluita de classes als EUA i a l’arena internacional.
Canviarà l’esquerra pro Assad el seu discurs?
La falsa esquerra que recolza el règim d’Assad té un gran problema a les mans. Com justificar l’apropament entre Trump, Putin i Assad? Fins ara, tota la seva argumentació en recolzar a Putin i Assad es fonamenta en la idea que Rússia i Síria formen part d’un suposat camp “progressista i anti hegemònic” contrari als interessos imperialistes dels EUA. Rússia intervé a Síria no amb vistes de defensar els seus interessos geopolítics, sinó per frenar l’ofensiva colpista dels EUA contra “l’anti imperialista” Assad.
L’altre argument dels grups pro Assad planteja que l’oposició siriana està formada per extremistes fonamentalistes finançats pels EUA i les dictadures del Golf Pèrsic. Res més allunyat de la realitat. El creixement de tals grups només fou possible per l’aïllament internacional de la revolució imposat per les principals potències mundials i la majoria de “l’esquerra” pro Assad. A més, el règim sirià va encoratjar el creixement d’Al-Qaida i el Daesh al principi de les massives manifestacions, ja que lluitaven centralment contra la revolució. Menys del 10% dels bombardejos russos es van donar a zones controlades per l’autodenominat Estat Islàmic. Ni què dir que el Daesh va donar les seves primeres passes durant l’ocupació nord-americana a Iraq. Els que parlen de lluitar contra els “grups terroristes” són, en realitat, els que els han creat.
Aquests sectors de l’esquerra, vinculats al decadent estalinisme i al castro-chavisme, han formulat la seva mega teoria mundial dels cops i les conspiracions, i tractaran d’adequar la realitat als seus esquemes teòrics fantàstics, i no al revés, com ens ensenya el seu mètode dialèctic d’anàlisi. De moment han silenciat el tema. El suport, tàctic o no, a les dictadures siriana i libanesa cobrarà factura en el futur. ¿Com creure en una “esquerra” que es nega a recolzar la legítima lluita contra una de les dictadures més brutals del món?
Reforçar la solidaritat internacional amb el poble sirià
La greu crisi humanitària a Alep i a altres parts de Síria com Idlib, on també han mort quasi 800 persones durant l’últim mes, exigeix una resposta immediata per part del moviment internacional de solidaritat amb la revolució i el poble sirià. Els governants de Rússia i EUA, independentment del partit que estigui al poder, són tots dos enemics de les aspiracions de llibertat i dignitat que van moure als milers d’homes i dones que varen sortir als carrers a pràcticament totes les ciutats de Síria al març del 2011.
Estan convocades desenes de concentracions a diferents ciutats del món exigint la fi dels bombardejos i de la intervenció russa a Síria, especialment a Alep. Hem de participar en les activitats denunciant el paper criminal de Rússia i del règim sirià. La lluita continua oberta i el poble segueix resistint. Als EUA, desenes de milers de persones estan protestant contra el futur president Trump i la solidaritat internacional és l’únic camí per debilitar el nou govern nord-americà i els seus nous amics a l’Orient Mitjà.
