Per la Redacció d’Opinião Socialista, el periòdic del PSTU–Brasil (secció oficial de la LIT-QI al Brasil)

Les centrals sindicals van decidir convocar una vaga general contra les reformes de la Previsió i laboral, i contra el projecte d’externalitzacions aprovat per la Cambra de Diputats. La convocatòria d’aquest dia, molt defensada per la CSP-Conlutas, és una victòria del moviment que enforteix la lluita i la mobilització per la base.

Les enormes manifestacions i les paralitzacions del dia 15 de març i els actes del Dia Internacional de Lluita de les Dones, el 8 de març, han demostrat que la classe treballadora està disposada a anar a la lluita contra les reformes. La disposició de la classe treballadora és gran, i el rebuig a Temer i al Congrés corrupte és més gran encara.

La vaga general està a l’ordre del dia i s’ha massificat. La seva realització és possible. A tot arreu, a més del suport generalitzat a la lluita, és possible sentir: «Cal parar-ho tot!». La vaga general es palpa als carrers, als llocs de treball, a les escoles, a les parades d’autobús i a les manifestacions.

El govern ha sentit la força de les mobilitzacions. El suposat retrocés en relació als empleats estatals i municipals en la reforma de la Previsió ha estat una maniobra per intentar afeblir la lluita i tirar sobre els governadors i prefectes la reforma provisional. Si els governadors no fan la reforma en alguns mesos, valdrà la reforma general.

Al seu torn, el govern va buscar mostrar serveis per als patrons en aprovar el Projecte de Llei (PL) de les externalitzacions, que va agafar per sorpresa fins i tot als sindicalistes pelegos [NdT. Sindicalistes a favor dels patrons].

Comitès de base

No obstant això, per derrotar les reformes, les centrals sindicals necessiten anar fins a la fi en la lluita. No poden vacil·lar ni poden negociar els nostres drets i acceptar o proposar esmenes a la reforma de la Previsió ni en la laboral. Negociar qualsevol cosa amb Temer i el Congrés significa lliurar-los els drets històrics de la classe treballadora.

Les principals direccions del moviment, que fins llavors estaven ficades en la negociació de la reforma laboral i de la reforma de la Previsió, intentaran aprofitar-se de la força de les manifestacions per enfortir-se en les negociacions. Per això, cal denunciar i exigir la fi d’aquestes negociacions i defensar i obstinar-se a fons en l’organització de la vaga general, com sempre ha defensat la CSP-Conlutas.

Ara és hora d’arremangar-se, organitzar la base en les categories i exigir que sindicats, associacions de veïns, entitats d’estudiants, etc., de fer assemblees per preparar la vaga general. És hora d’organitzar els comitès de lluita contra les reformes i per la vaga general. Organitzarem la mobilització per la base per no permetre que negociïn en el nostre nom. Organitzarem als de baix per derrotar Temer i les seves reformes.

Els comitès han de ser organitzats a les fàbriques, als barris, a les escoles, en les ocupacions del moviment popular i d’organitzacions dels treballadors desocupats, com el SOS Emprego de Rio de Janeiro. En fi, comitès que possibilitin unir els treballadors i al jovent que volen lluitar i construir instruments per a aquesta lluita, que van més enllà de les direccions de les centrals, sigui dels que negocien esmenes o dels que retrocedeixen en [la crida a] la vaga.

El camí per derrotar les reformes de Temer i del Congrés és la lluita i no les eleccions. La solució no és Lula el 2018 com defensa el PT. No hem d’esperar. L’hora de lluitar per vèncer és ara. El que els treballadors necessiten és construir la vaga general i mantenir la seva mobilització permanent contra qualsevol atac que vingui.

D’altra banda, l’alternativa política per als treballadors no és un altre govern de Lula, que es va aliar a banquers, contractistes i corruptes, garantint alts lucres per als empresaris. Això no garantirà la plena ocupació, jubilació, sobirania, ni presó i confiscació dels béns dels corruptes i corruptors.

La sortida és que els treballadors governin en consells populars. La sortida és fer que els banquers, les multinacionals i els corruptes paguin el compte de la crisi que van crear, començant per suspendre el pagament del deute públic, que consumeix gairebé la meitat del pressupost del país. Un govern socialista dels treballadors, que necessita nacionalitzar i posar sota control dels treballadors el sistema financer, les propietats dels corruptes i de les multinacionals. No aconseguirem això amb eleccions, sinó amb la mobilització dels treballadors.