L’arribada de Donald Trump ha donat lloc a un debat sobre el significat de la seva elecció i de les seves possibles propostes. En primer lloc, anem a analitzar com i per què va poder aconseguir aquest resultat i, en segon lloc, què pot canviar a Estats Units i al món amb la seva arribada a la presidència.
Per: Juan Mayer
Un sistema electoral antidemocràtic
Realment Trump va tenir menys vots populars que Hillary Clinton, però va aconseguir una majoria en el col·legi electoral a causa del sistema electoral indirecte. A més, per votar cal inscriure’s prèviament i votar en dia laborable, dificultant la votació dels treballadors i treballadores.
En segon lloc, va votar amb prou feines el 52% dels votants potencials. Això significa que tots els seus vots representen amb prou feines el 25% de l’electorat real. Trump va obtenir gairebé el mateix nombre de vots que el candidat republicà McCain el 2008 i menys vots que els que va tenir Romney el 2012, derrotats els dos per Obama. Alguna cosa molt semblant al que ha passat a l’Estat espanyol, on Rajoy va ser triat en realitat per l’11% del total de la població.
Discurs populista, decepció demòcrata i crisi del bipartidisme
Trump no és el president preferit de la majoria de la burgesia imperialista nord-americana perquè no és un candidat format dins dels partits tradicionals i perquè no coincideixen amb moltes de les propostes que planteja.
La votació de Trump es va basar en votants blancs de les regions rurals i petites ciutats, petits propietaris i de treballadors blancs empobrits, afectats per la desindustrialització, la crisi i la desocupació. Persones que viuen un descens social que no va ser revertit per Obama.
En aquests sectors va fer peu el discurs de Trump, que va combinar declaracions racistes, xenòfobes i reaccionàries contra els immigrants i atacs al “sistema dels polítics professionals”, amb les seves falses il·lusions populistes que prometien “treballar de valent per recuperar la grandesa dels Estats Units i tornar al somni americà”.
Un altre element va ser el desgast sofert pel partit demòcrata, que va perdre 3 milions de vots en relació amb l’elecció d’Obama en 2008.
Sense subestimar que el racisme i la xenofòbia siguin ara la ideologia oficial de la Casa Blanca, en conjunt els resultats electorals van evidenciar símptomes de crisis en el règim bipartidista nord-americà, de rebuig i ruptura amb tots dos partits i els seus candidats.
El que ha passat factura als dos grans partits (en particular a Clinton) va ser el rebuig als últims 30 anys de neoliberalisme, a l’augment brutal de les desigualtats socials i a l’empobriment de les capes mitjanes i baixes.
La política econòmica de Trump
La seva proposta se sustenta principalment en retallades d’impostos per al sector empresarial i sobre la renda personal, que beneficiaran a l’1% més ric; gastar fins a un bilió de dòlars en projectes d’infraestructura i d’inversió en tot el país; desregular els bancs; reduir els drets laborals i les restriccions a la immigració.
Planteja a més deixar el TTP (l’acord amb el Japó i Àsia), cosa que ja ha fet; el TTIP (amb Europa); “renegociar” el TLCAN (amb Mèxic i Canadà); i vol imposar un aranzel de 45% a les importacions xineses. L’objectiu seria “protegir” les ocupacions als EUA i reduir la mà d’obra mexicana. Aquestes propostes proteccionistes van directament contra el que s’ha cridat “globalització” i per tant contra els interessos de les principals empreses nord-americanes. Al mateix temps desplaçaria la càrrega de qualsevol cost i augment de preus a les llars nord-americanes.
Enmig de la crisi econòmica internacional, les seves mesures demagògiques, lluny de tranquil·litzar, augmenten la inestabilitat mundial. Perquè el problema de fons és que el capitalisme no aconsegueix sortir de la seva crisi. Trump és la desesperació d’un sector de la burgesia per aconseguir salvar-se. El problema és que “la manta és curta” i és molt difícil poder donar concessions al seu electorat sense tocar els guanys dels patrons i viceversa.
Per exemple, si retalla els impostos a la patronal, com diu, haurà de retallar al mateix temps el 20% en despeses socials per recuperar els diners que no entri per impostos. Si retiren les empreses i cobra taxes als països emergents, provocarà fortes crisis regionals. Si aplica les seves mesures contra la immigració, haurà d’enfrontar-se a 40 milions d’immigrants dels quals 12 milions no tenen papers.
Si ataca a la “globalització” aprofundirà la crisi de sectors que li han donat suport. Sobre aquesta base es desenvolupa la polarització entre les classes i dins de la burgesia mateixa i sobre aquesta situació ha de moure’s Trump i les seves intencions.
En definitiva, més enllà de les seves promeses electorals i de fins a on estigui disposat a portar-les endavant, l’única cosa segura és que haurà de continuar aprofundint els atacs al salari i al nivell de vida dels treballadors i les masses.
Un govern que s’inicia amb un fort moviment de rebot i resistència
L’imperialisme torna a mostrar el seu veritable i lleig rostre xenòfob, racista, masclista, explotador i bel·licista. La mateixa dinàmica de la lluita de classes als Estats Units i al món és un altre obstacle que haurà d’enfrontar Trump. Pot ser que un sector dels treballadors i de la petita burgesia blanca que el van votar l’acompanyi en els seus atacs, però un altre sector es decebrà ràpidament i aquest suport actual es transformarà en l’oposat. El que ja és clar és que els sectors que no el van votar ja el veuen com el seu enemic. Abans i després de les eleccions, joves activistes estan realitzant nombrosos actes, marxes i protestes en diverses de les principals ciutats amb milers de persones, un fet que no succeïa al país des dels anys 60/70.
Derrotar Trump als carrers i construir una alternativa dels/as treballadors/as
Com a revolucionaris, ens cal impulsar la lluita contra aquest nou enemic als Estats Units i el món. No hem de caure en la falsa disjuntiva dels qui plantegen que hi ha només dues sortides: o la reaccionària que representa Trump o la de la “globalització progressiva” que representen els favorables a la UE (inclosa la variant dels que proposen la refundació de la UE, com plantegen IU, Podem, Syriza o el Bloco). Totes aquestes variants són la cara d’una mateixa moneda de les potències imperialistes i cap portarà solucions als nostres problemes.
Les mobilitzacions ja han començat. Cal impulsar la unitat de totes les lluites i demandes de les dones, els joves, llatins, negres, treballadors, etc., contra el nou govern en un gran moviment nacional i internacional que pugui derrotar-lo. En aquest camí de lluita és necessari avançar en la construcció d’un partit obrer, socialista, internacionalista i revolucionari que expressi els interessos de la classe treballadora i de la lluita contra totes les opressions.
