CATALUNYA TÉ TOTA LA LEGITIMITAT PER CELEBRAR UN REFERÈNDUM UNILATERAL

Escrit per Corrent Roig

2017 és l’any decisiu del full de ruta sobiranista i està marcat pel pols del referèndum, reclamat pel 80% de la població catalana i promès per al setembre pel govern de Junts pel Sí.

Els últims dies estem vivint una important acceleració dels esdeveniments. Ja mateix, el 6 de febrer se celebra la vista oral a Mas, Rigau i Ortega pel 9N, la consulta no oficial sobre la independència celebrada el 9 de novembre de 2015, sent encara Mas President de la Generalitat. Hi ha més de 40.000 persones inscrites a l’acte de protesta contra l’actuació de l’Estat per criminalitzar i reprimir el dret a expressar-se del poble de Catalunya.

El judici oral a Mas ve després d’una setmana d’alta tensió entre Rajoy i la Generalitat, que ha acabat d’esfondrar la mal anomenada “operació diàleg”. L’escàndol organitzat a compte de les conferències de l’exjutge Vidal ha donat peu al govern Rajoy per atiar la Fiscalia i atacar de manera grollera el Govern de la Generalitat.

Rajoy i els seus ministres han elevat el to per garantir que impediran per tots els mitjans al seu abast la celebració del referèndum. Han assegurat que si fos convocat, enviaran la policia (en aquest cas els Mossos d’Esquadra) a precintar els col·legis i han amenaçat de manera expressa amb aplicar l’article 155 de la Constitució i suspendre l’autonomia. El govern Rajoy compta amb el suport del PSOE i Ciutadans, de la UE i dels principals governs europeus.

Per la seva banda, Puigdemont i Junqueras s’han reafirmat que seguiran endavant amb el referèndum i han anunciat que la seva convocatòria podria avançar-se al mes de juliol si abans té lloc el judici a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i aquesta és inhabilitada. Paradoxalment, el recentment constituït “Pacte pel Referèndum” segueix amb el seu “referèndum legal i acordat” amb l’Estat. Els Comuns, el principal referent dels quals és l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, insisteixen a rebutjar un referèndum unilateral i declaren que, si es pretén posar dates al referèndum, abandonarien el “Pacte pel Referèndum”.

Hem entrat en ple desplegament de maniobres polítiques on la veritat i les aparences se superposen i combinen, en un camí ple d’incògnites que porta a un xoc de trens entre l’Estat i Catalunya, que dependrà en gran mesura del curs de l’ofensiva judicial contra les institucions catalanes i de la resposta popular a aquestes agressions.

Els Comuns

Els Comuns es van veure arrossegats de mala gana al “Pacte pel Referèndum”. Però la veritat és que en la pràctica estan en contra, perquè el fan dependre de condicions impossibles de complir, ja que Rajoy (i el PSOE) mai donaran el seu braç a torçar i les potències europees i la UE tampoc dubten a recolzar Rajoy. Segons els  dirigents dels Comuns, es tractaria llavors d’esperar que  Pablo Iglesias aconseguís una majoria absoluta a Madrid!

Diuen els Comuns que estan per una confederació lliure de Catalunya amb els altres pobles de l’Estat. Nosaltres estem a favor d’aquesta posició. Però és una fal·làcia si no es recolza en l’exercici del dret a l’autodeterminació i la plena sobirania catalana, cosa que resulta impossible  sense desafiar la legalitat del règim.

Junts pel Sí i el govern Puigdemont-Junqueras

El “Pacte pel referèndum” va ser presentat per Junts pel Sí com un triomf perquè mostrava que l’àmplia majoria del país estava pel referèndum, encara que el seu contingut  no tenia res a veure  amb el “referèndum o referèndum” de Puigdemont. Per a Junts pel Sí era una manera de seguir jugant amb l’ambigüitat i, al mateix temps, una maniobra envers els Comuns d’Ada Colau.

A Junts pel Sí estan plenament convençuts que els Comuns -com han reiterat els seus dirigents- rebutjaran fins al final  la convocatòria unilateral del referèndum i compten amb aquest rebuig per cobrir-se les esquenes i acatar la seva impugnació pel Tribunal Constitucional. De pas, li endossarien una elevada factura electoral als Comuns.

“Els pressupostos més socials de la història”

Entretant, Junts pel Sí ha aconseguit aprovar “els pressupostos més socials de la història”. Uns  pressupostos  que assumeixen les imposicions de Brussel·les, accepten els límits de dèficit marcats per Montoro, no toquen les rendes més altes ni les grans fortunes i, per descomptat, garanteixen el pagament d’un deute públic que és la segona partida de despeses (gairebé 6000 milions).

L’increment de la despesa social queda molt lluny de les necessitats populars, sense que hi hagi un esforç real per revertir les grans retallades dels governs d’Artur Mas. On hi ha hagut  increment,  al pressupost d’Educació, ha estat com a conseqüència directa de la vaga del 18 de gener i el temor a majors mobilitzacions.

Per aconseguir l’aprovació, Junts pel Sí ha obtingut el suport de la CUP, que s’ha deixat embolicar pel xantatge del Govern i ha acabat donant el seu suport “crític” als pressupostos, amb l’ahesió d’una majoria important de les seves bases. És una actuació que contribueix a desdibuixar a la CUP enfront d’ERC, que -segons les últimes enquestes- avui es portaria la meitat del seu electorat.

No a la repressió judicial! El referèndum ha de ser convocat i realitzat!

És necessària la mobilització més grossa contra l’ofensiva judicial de l’Estat, començant pel judici del 9N. I si l’Estat ordena la inhabilitació de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, no ha de ser obeït.

El poble de Catalunya té tota la legitimitat per pronunciar-se nacionalment  i espera no ser enganyat. De la mateixa manera que les necessitats socials bàsiques no poden ser en absolut relegades, com succeeix amb els pressupostos.

Exigim a Junts pel Sí que respecti la seva paraula i vagi fins al final en les seves promeses: té l’obligació de convocar el referèndum i… de dur-lo a terme.

Els Comuns, si de debò estan pel referèndum, han de donar suport a i legitimar la convocatòria d’un referèndum unilateral i evitar tota complicitat objectiva amb l’Estat espanyol que el nega.