Des del Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas), volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb els estibadors portuaris en la justa lluita contra la reforma del model d’estiba que el Ministeri de Foment vol imposar-los.

Amb l’excusa d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (UE), el Govern Central i la patronal del sector pretenen dur a terme una rebaixa salarial, retallades de drets i precarització del sector, el que vénen fent amb la resta de les plantilles públiques cada vegada que parlen de “liberalització”.

Darrere d’aquesta declaració de guerra contra els estibadors està l’oligarquia industrial i les multinacionals que operen en els ports.

El paper dels ports és, sens dubte, clau per al conjunt del comerç de la península i el seu control està en mans d’un conjunt d’empreses que s’agrupa al voltant de la PIPE (Plataforma d’Inversors de Ports Espanyols). Aquesta està conformada per empreses com Noatum, propietat de grans fons d’inversions internacionals com el JP Morgan; APM Terminals, propietat de la empresa de transport marítim més important del món: Maersk; Mediterranean S.C., la major transportista mundial de contenidors; la constructora OHL de Villar Mir… Són ells els principals beneficiaris de la “liberalització” de les tasques d’estiba.

José Luis Almazán, vicepresident de la PIPE, ataca als estibadors perquè, segons ell, són “un dels pocs col·lectius que manté uns privilegis que són intolerables“. I sense cap mena de vergonya proposa “reduir costos” retallant el 60% en els salaris dels estibadors i reduint els ingressos a les arques públiques a través dels beneficis que generen els Ports.

Amb això s’engega una campanya per intentar desacreditar la plantilla d’estiba i aïllar-la. “Guanyen molt”, diuen, són “una mena de màfia que controla els ports”, etcètera. Posen a tots els mercenaris de la maquinària mediàtica a treballar per aquesta campanya.

Diuen que “els estibadors guanyen 60.000 euros a l’any”. Això és absolutament fals, però, i si fos cert, quin és el problema? En un estat de lladres on es rescaten banquers, on els corruptes fan i desfan, on els salaris de misèria fan que cada vegada hi hagi més treballadors pobres, que algú guanyi un salari digne, o molt digne, treballant és un delicte? Un privilegi? Què pretenen, que la classe treballadora ens mobilitzem i aplaudim que, a qui té un bon salari, se’l treguin? Què lluitem per la igualar-nos en la misèria?

Passar d’un salari de 2.200 o fins a 3.000 euros mensuals a salaris de 1.000, això és la “liberalització”; Passar de les actuals 1.542 hores efectives de treball a les 1.876 que pretenen (i per menys diners) això és, també, la “liberalització”. I passar de la borsa de treball actual a les ETT, subcontractes o jornades a temps parcial, és a dir, el que patim gran part dels treballadors, això és la “liberalització” que volen. I volen que la resta ens sumem a la seva “liberalització” i que condemnem als estibadors. Ens prenen el pel!

Més arguments de desprestigi: “els estibadors són uns masclistes, discriminen les dones a les que veten per als treballs d’estiba”. Que entre la classe obrera, com en tota la societat, el masclisme hi és força present, és una veritat tan innegable com lamentable. Tan veritat com que els seus principals promotors són els que, enarborant la “liberalització”, fan lleis on les dones, pel fet de ser-ho, segueixen cobrant pitjors salaris o pensions. La millor resposta l’han donat les mateixes dones estibadores:

“Rebutjar des de la nostra Associació, qualsevol intent d’instrumentalització o utilització per part del Govern, qualsevol mitjà de Comunicació o qualsevol organització, de les nostres justes reivindicacions d’igualtat per a l’accés a les tasques d’estiba de les dones, que en cap cas permetrem siguin utilitzades d’ariet contra les justes reivindicacions de defensa dels drets laborals que estan reclamant els Sindicats.

Que no hi ha una discriminació generalitzada d’accés al treball en l’estiba en el conjunt dels ports espanyols, en els quals, des de fa anys, treballen centenars de dones estibadores, sense que ens consti que hagin estat objecte de cap discriminació, a diferència del que succeeix a la SAGEP d’Algeciras, que, sent un fet aïllat en el conjunt de l’estiba, ha provocat que les dones ens associem per defensar el nostre dret Constitucional al Treball i a la Igualtat d’oportunitats.

EL NOSTRE SUPORT TOTAL I ABSOLUT A LES REIVINDICACIONS DELS SINDICATS DEL SECTOR, EN DEFENSA DELS DRETS LABORALS DELS I LES ESTIBADORES ESPANYOLES, AIXÍ COM A LES MOBILITZACIONS QUE ES PUGUIN DONAR, PERQUÈ LES DONES ESTIBADORES D’ALGESIRES VOLEM TENIR L’OPORTUNITAT D’INGRESSAR EN UNA ESTIBA AMB DRETS LABORALS I EN IGUALTAT”

El Govern Central fa gala del seu patriotisme quan es traca de catalans o bascos, però es mostra submís i rastrer quan li venen les ordres des de Brussel·les. Sobretot si  la ordres que beneficien de manera clara a multinacionals, banquers i oligarques.

Avui, quan la lluita pel pa, el treball i el sostre, la defensa de les pensions públiques i a càrrec de l’Estat està al centre de la batalla de la classe treballadora i és, a més, el motiu pel que des de les Marxes de la Dignitat sortirem de nou als carrers el proper 25 de febrer arreu de l’estat i el 28 a Andalusia, fem nostrada la lluita dels estibadors. Perquè és part de la mateixa lluita per l’ocupació, pels salaris dignes i amb drets, per acabar amb els dictats de la Unió Europea i la Troika.

Rodegem de solidaritat als estibadors, els volem amb nosaltres el proper 25 als carrers per a dir:

NO A LA REFORMA, NO AL DECRET LLEI DE L’ESTIBA,  NI UN PAS ENRERE!
SI GUANYEN, GUANYEM TOTS!

EL 25 DE FEBRER TOTHOM AL CARRER,
NO HI HA CANVI SENSE LLUITA OBRERA!

VISCA LA LLUITA DELS ESTIBADORS PORTUARIS,
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!